Torna el Major Trapero. Sondeig ICPS: el SÍ guanyaria el referèndum. Eleccions 14 de febrer

Vull una resposta. Novena temporada. 

Emès per ETV Llobregat el 19 de novembre de 2020

Convidats:

Albert Donaire,  activista. Candidat primàries per Demòcrates Girona

Natàlia Esteve, advocada

Gerard Sesè, periodista

Com va dir l’ara “emèrito” ja fa uns quants anys, “a nadie nunca se le obligó a hablar en castellano”. Aquesta setmana, al Congreso de los Diputados, hem tornat a presenciar, una vegada més, una nova  vexació a la llengua catalana... i a la gallega. Albert Botran i Néstor Rego han vist com se’ls ha retirat la paraula per no fer servir, com mana la llei, la llengua castellana.  

I el debat sobre la Llei d’educació ens ha portat tres grans paradoxes. La primera els  crits de “Libertad Libertad” en boca de representants tan amants de la democràcia com els del PP i de Vox. La segona, que només un partit català independentista ha votat a favor d’aquesta Llei. JxCat, PDeCat i la CUP s’hi ha abstingut, Els uns diuen que la Llei blinda la immersió lingüística i els altres que és molt ambigua i interpretable. La tercera i la més greu és que, en el fons, tot sembla d’una gran hipocresia política. Com ja s’ha denunciat moltes vegades, les lleis que afavoreixen la llengua catalana no es compleixen i que, en el cas de la immersió, el que es pot guanyar a primària es perd totalment a secundària. Tots coneixem instituts on la llengua vehicular és el castellà i tots en coneixem on bona part de l’ensenyament es fa en castellà. I no només a les àrees metropolitanes.

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat duent a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant. Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius.

I així ens va...

L’actualitat política també ens ha portat la restitució en el seu càrrec del Major Trapero, el sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i el del Centre Investigacions Sociològiques.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del premi Nobel de literatura William Faulkner

“Podeu confiar plenament en les males persones... Mai no canvien.”

Des del Vull una resposta ens alegrem i ens indignem. Ens alegrem perquè Dani Gallardo està en llibertat provisional. Ens indignem perquè ha hagut de patir la presó provisional durant més d’un any.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Historia de un republicano español". Absolts el Major Trapero i la cúpula dels Mossos. 14 paraules noves relacionades amb el lèxic LGBTI al diccionari de l'IEC

 

Vull una resposta emès el 22 d'octubre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Joan Aldavert,  escriptor i editor

Maria Vidal, politòloga

Josep Cortada, sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Josep Lluís Trapero, va ser el màxim responsable de la investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils. El màxim responsable d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar.

És el mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

El Major Trapero, exemple de professionalitat, va ser una de les primers víctimes del cop d’estat del 155. Va viure, des del 28 d’octubre en ple ostracisme i amb l’espasa de Damòcles de l’acusació de rebel·lió per la qual li demanaven 11 anys de presó. Així han hagut de viure els darrers tres anys Trapero, Pere Soler, César Puig i la intendent Teresa Laplana. El màxim responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils; el cap policial i la cúpula dels Mossos que van afrontar l’1 d’octubre amb la màxima professionalitat i servint i respectant la ciutadania de tot el país, han hagut de viure un autèntic calvari durant tres anys.

Finalment, per una vegada en tot el procés, s’ha fet justícia. Encara que tots estem pendents de si el fiscal acaba recorrent la sentència al Tribunal Suprem. De moment, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li ha servit en safata de plata al fiscal aquest recurs. El seu vot particular en contra té 461 pàgs. La sentència en té només 91.

S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel·lent policia que no va participar en els plans del govern independentista i que. tal com ell mateix va manifestar en el judici, tenien preparat un operatiu per detenir el president i tots els consellers si el jutge ho demanava.

És a dir, el Govern va intentar tirar endavant la independència saben que no es tenia, ni es tindria, ni el control ni el suport dels Mossos.

Aquesta, però, és una altra història...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!

Final

La frase de la setmana... Recordarem el Major Trapero aquell dia d’agost de 2017 en què alguns professionals de la comunicació abandonaven la roda de premsa en què s’informava dels atemptats de Barcelona i Cambrils perquè la informació es feia en la llengua del país, perquè es feia en català. Trapero va dir la frase que es va fer viral a les xarxes:

 “Bueno, pues molt bé, pues adiós”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili, Es volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

El Major Trapero, el Govern i la DUI (De la confiança i la il·lusió a l'escepticisme. 2017-2020)

 

Vagi per endavant la immensa alegria que sento per l’absolució del major Josep Lluís Trapero, l’exdirector Pere Soler, l’exsecretari general d’interior, César Puig i la intendent Teresa Laplana. Tot i que encara mantinc uns certs dubtes davant del vot particular de la presidenta del Tribunal, Concepción Espejel, que l’ha desenvolupat en 461 pàgines (la sentència només en té 91) i que pot provocar el recurs del fiscal al Tribunal Suprem.

S’ha fet justícia. S’ha fet justícia perquè el Major i la cúpula dels Mossos eren totalment innocents dels delictes que els imputaven. S'ha fet justícia perquè, com va la seva advocada, Olga Tubau, "un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves, ni ser víctima de la impotència i de l’egoisme de l’Estat."

S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel•lent policia que no va participar en els plans del govern independentista, que es va limitar a obeir les ordres de la justícia i que va actuar (i va fer actuar al cos dels Mossos) com una policia moderna. Una policia que, com ell mateix va indicar en un comunicat poc abans del referèndum, “havia d’actuar tenint en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

Sempre va actuar en aquesta línia. Pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel•lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col•lectius vulnerables.

El major Trapero, però, no era independentista. La cúpula dels Mossos no va compartir mai els plans del Govern per declarar la independència, tal com es desprèn de les seves declaracions durant el judici:

Referint-se al conseller Joaquim Forn deia: “És un polític i penso que tenia un punt d’irresponsabilitat. Les seves declaracions provocaven força malestar perquè confonia la gent amb quin era el paper dels Mossos. Va donar una imatge del cos que encara estem pagant i que no s’adequa a la realitat.”

Sobre el president Puigdemont va manifestar que el van emplaçar a complir la legalitat vigent i el van advertir que els Mossos la complirien, que no s’equivoquessin amb ells.

Sobre els polítics en general i, més concretament, sobre la creació de la Comissió d’Estudi per desenvolupar un procés constituent va declarar que ho considerava una barbaritat de les moltes que s’estaven fent.

Els Mossos, va dir: “Sempre van complir amb les ordres de la jutgessa i de la fiscalia.”

I, finalment, dos dies abans de la DUI de 27 d’octubre, es va reunir amb dos dels seus comissaris i els va ordenar dissenyar un operatiu per detenir el president Puigdemont i els consellers si el jutge ho ordenava.

És a dir, la cúpula dels Mossos són excel·lents professionals, bons policies, bons gestors, tal com van demostrar el 17 d’agost de 2017, però en cap cas estaven disposats a tirar endavant la declaració d’independència.

I tot això ens porta, de nou, al munt de dubtes que tenim sobre l’actuació real del Govern en tot aquells mesos fins al 27 d’octubre. Pretenien tirar endavant la independència sabent que no tenien el suport de la cúpula dels Mossos? Volien declarar la República sabent que els comandaments dels Mossos obeïen les ordres del Jutjat i de la Fiscalia?

VÍDEO: Toni Albà i la llibertat d'expressió. Dissabte 16 a Madrid. Declaracions de Trapero (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa de Vull una resposta

SETENA TEMPORADA

  Emès el dijous 14 de març de 2019

Toni Albà i la llibertat d'expressió. Dissabte 16 a Madrid. 

Declaracions de Trapero

Presenta: Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Toni Albà actor

Montserrat Sinyol membre del Secretariat Nacional de l'ANC 

Olga Amargant, advocada. Coordinadora voluntària de l'advocacia de Catalunya. 

Xavier Vidal, coordinador de voluntaris de l'ANC

Davantal

Avui, ha estat el dia en què el Major Trapero, cap dels Mossos, ha declarat com a testimoni en el judici a l’1 d’octubre. La impressió és que tenia ganes de declarar i així ho ha fet. Se l’ha vist serè, ferm, segur i convençut. Ha defensat l’actuació del cos de Mossos durant els mesos de setembre i octubre i ha desmuntat el relat acusatori que l’extrema dreta, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat espanyol ha orquestrat contra ell mateix i contra el cos dels Mossos d’Esquadra.

Trapero, però, també ha deixat molt clar i ha volgut remarcar el distanciament entre el cos dels Mossos i la direcció política. Concretament ha dit que algunes de les declaracions del conseller Forn els incomodaven i les ha titllat d’irresponsables. Que els Mossos no donaven suport al projecte independentista i que farien complir la llei. També ha revelat que la policia catalana tenia preparat dos dies abans del 27 d’octubre i de la declaració d’independència del Parlament de Catalunya, un pla d’actuació per detenir, si fos necessari, el president Puigdemont i tots els consellers del seu Govern.

Té límits la llibertat d’expressió? Si en té, quina és la línia que marca aquests límits?

Avui, en podrem parlar amb l’actor Toni Albà que ha estat denunciat i processat per diversos twits. Darrerament, i a causa d’un twit, la direcció del programa Polònia que s’emet per TV3 ha decidit prescindir temporalment de l’actor.

Els grups polítics comencen a preparar les seves llistes electorals per presentar-se a les properes eleccions. ERC ja ha avançat que el seu president, Oriol Junqueras, serà el cap de llista en les tres eleccions. Junts per Catalunya presentarà com a cap de llista Jordi Sànchez a les espanyoles i el president Puigdemont encapçalarà les europees. La CUP ha decidit no presentar-se al Congrés espanyol, però, Poble Lliure, una de les organitzacions que integren la CUP, està estudiant de presentar-hi una candidatura rupturista.

Com pot afectar tot això al conjunt del moviment independentista i, també, als presos i exiliats? Tot seguit, mirarem d’analitzar-ho amb els nostres convidats.

De seguida ens hi posem. 

Som-hi! Comencem!

El major Trapero, exemple de professionalitat

El 17 d’agost es va produir l’atemptat a les Rambles de Barcelona. Un atemptat sobre el qual ignorem molts aspectes que, potser i només potser, algun dia ens acabin desvelant la veritat del que va passar realment aquell trist dia del mes d’agost de 2017.

La ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra va permetre desarticular ne pocs dies la cèl·lula yihadista responsable dels atemptats de les Rambles i de Cambrils. La immensa majoria de mitjans d’informació internacionals destacaven la bona actuació de la policia catalana, tot remarcant que el Govern de Catalunya no va actuar com un simple executiu autonòmic, sinó com un autèntic estat.   

Els màxims responsables d’aquell èxit van ser Joaquim Forn, Conseller d’Interior i Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos d’Esquadra.

Josep Lluís Trapero, màxim responsable de la investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils, va ser el portaveu d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar. El mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

Aquest home, exemple de professionalitat, haurà de viatjar a Madrid divendres per declarar com a investigat davant l’Audiència Nacional,hereva del tristament famós Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Va assumir algunes de les competències d’aquest tribunal franquista com la persecució de delictes de terrorisme i d’injúries al cap d’Estat.  Cal recordar que va ser creada per decret llei, fet totalment fora del normal, i va ser “equipada” amb jutges provinents del TOP. Se l’ha criticat perquè, entre altres coses, trenca amb el principi de ser processat per un jutge natural, és a dir, que resideixi en el lloc on s'ha produït el delicte.

El Major Trapero va ser una de les primers víctimes del cop d’estat del 155. Viu, des del 28 d’octubre en ple ostracisme, relegat a feines administratives i amb l’espasa de Damòcles de les acusació de sedició que la jutge Lamela li pot fer caure al damunt divendres mateix. Per si la injustícia no fos ja prou gran i prou escandalosa, ara, la magistrada, també li vol carregar amb un possible delicte d’integració en organització criminal... a responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils... al cap dels Mossos que va afrontar l’1 d’octubre obeint el seu Govern i servint i respectant els ciutadans de tot el país. 

No estic preparat per veure el Major Trapero a presó. No estic preparat per veure cap més ostatge en mans de l’Estat espanyol. 

Que ningú més es lliuri a la venjança i a la repressió de l’Estat. Seguiu la via del president Puigdemont, dels Consellers i més recentment de l’Anna Gabriel.