(Una mica llarg, però crec que aclareix el tema)
En els darrers dies els
mitjans de comunicació, però sobretot les xarxes, han polemitzat sobre la
presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al Secretariat
Nacional de l’ANC del proper dissabte 14 de maig. S’ha argumentat molt –i malament-
sobre la decisió que van prendre els associats em la darrera assemblea general
celebrada a Manresa el 17 d’abril i a l’entorn de dos articles esmenats.
El 17 d’abril l’assemblea
general va aprovar les esmenes a les votacions 22 i 25 (el text complet de les esmenes el podeu trobar aquí). L’esmena 22 feia referència a
la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al SN i l’esmena
25 tenia relació amb la publicitat de les candidatures.
La sorpresa de totes les
territorials que havien presentat les esmenes va ser majúscula en veure que la votació
22, bloc 4 (art. 8.3 paràgraf 2, art. 8.8 paràgrafs 2 i 3) no havia estat
incorporada. Ràpidament es va fer una consulta a la Comissió Jurídica que va
argumentar que no havia estat incorporada d’acord amb un informe jurídic de la
pròpia comissió que feia referència una presumpta
incompatibilitat amb altres esmenes sobre els mateixos articles I que haurien
obtingut un major nombre de vots.
Anem a pams... Per aprovar qualsevol modificació dels EE calia
el 65% de vots afirmatius dels membres amb dret a vot presents a l’assemblea
general. Per a la modificació del RRI era suficient la majoria simple, si bé
prevaldrien sempre les modificacions als Estatuts sobre les del RRI. Si es produí
el cas que superessin aquest límit dues o més propostes incompatibles entre sí, es consideraria aprovada la que hagués
aconseguit el major nombre de vots favorables.
Veiem-ne un exemple: les
esmenes que pretenien establir el nombre de representants en el SN provinents
de les Assemblees Exteriors van ser, per definició, materialment incompatibles:
una esmena que establia que el nombre de representants havia de ser 2 i una
altra que establia que n’havien de ser 3 s’excloïen mútuament.
Aquest, però, ha de quedar ben
clar que no és el cas de l’esmena 22, que no presenta cap mena d’incompatibilitat
amb l’esmena 25.
La votació 22, concretament,
fa referència a la presentació o no de
candidatures formant equip a les eleccions al SN. Pel que fa a l’art. 8.3,
par. 2 estableix que “no s’admetran noms
d’equip ni altres indicadors de grup” i de la justificació de l’esmena i
del seu títol s’infereix clarament que l’objecte de la mateixa és que tots els
candidats es presentin de manera individual. En conseqüència amb l’anterior,
aquesta esmena recull la modificació d’altres articles que fan alguna
referència als equips (entre ells l’art. 8.8 par. 3).
D’altra banda, la votació 25, es refereix
exclusivament a l’art. 8.8 par. 3 que és el
que fa referència a la publicitat de les candidatures. El títol, la negreta
i la justificació de la mateixa fan
referència, clarament, a quin tipus de publicitat poden fer els candidats que
es presenten al SN. El fet que hi hagi una al·lusió, totalment tangencial,
als equips, no obsta per a invalidar la votació de l’esmena 22, que és la que modifica l’article que regula els requisits
materials que ha de complir el candidat (art. 8.3, par. 2). No existeix,
per tant, una incompatibilitat material entre les dues esmenes.
Si observem el text del RRI
anterior a les modificacions de l’AG veiem clarament que l’art. 8.3 forma part de la secció titulada “Els
electors i els elegibles” mentre que l’art. 8.8
és part de la secció “De la publicitat de les candidatures”, així doncs,
l’article que regula QUI I SOTA QUINES CONDICIONS pot ser candidat és el 8.3
mentre que l’art. 8.8 fa referència, simplement, al tipus de publicitat de les
candidatures.
Estem parlant, doncs, d’una
referència aïllada i tangencial en un article (el 8.8 del RRI) que no regula la
qüestió de fons, sinó que només fa referència als equips per ser coherent amb
la versió, vigent en aquell moment, de l’article 8.3. És aquest article, el
8.3, el que regula materialment qui i en
quines condicions es pot presentar a les eleccions. És adir, és aquest article
i només aquest el que regula el tema dels equips.
És del tot il·lògic i contrari
a dret que, en base a un article que simplement el que es regular com es pot
fer campanya, s’impedeixi l’aplicació de l’article que realment regula quins
són els requisits que han de complir els candidats per presentar-se a les
eleccions. L’article 8.8 (publicitat i campanya) està necessàriament subordinat
als requisits que estableix l’article 8.3 (que pertany a qui i de quina manera
pot ser elector i elegible).
El 23 d’abril es van presentar
les al·legacions per tal que l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips o candidatures
s’incorporés al RRI.
Més enllà de la poca capacitat
mostrada per la Comissió Jurídica per resoldre un tema que sembla de primer curs
de carrera. Més enllà de moltes intervencions amb un desconeixement total del tema i d'altres -poques, però significatives- totalment malintencionades, cal deixar molt clares les actuacions que es produeixen després de
la presentació d’aquestes al·legacions.
Davant la manca de decisió
jurídica i la necessitat de donar una resposta a les al·legacions de les AT, es
convoca un plenari extraordinari del Secretariat Nacional que té lloc el 30 d’abril.
En l’ordre del dia se sotmet a votació si cal incloure o no (paral·lelament amb
una altra esmena, la 9) l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips. El
resultat de la votació és de 21 vots favorables a refondre el text de les
propostes 22 i 25 atenent a criteris de contingut i de 20 vots en contra.
El resultat de la votació va
deixar ben clar, doncs, que no es podien formar equips i el text quedava de la
següent manera: L’elecció serà sempre
oberta i individualitzada per candidats, i no s’admetran llistes tancades que
s’hagin de votar en bloc ni noms d’equips o altres indicadors de grup.
Malgrat aquesta resolució,
clara i diàfana, el 4 de maig un col·lectiu de 23 persones publica un manifest
titulat “Un país per viure lliures; viure lliures per un país” en uns quants mitjans
de comunicació. Dins d’aquests 23 signants, i segons consta en l’acta de
plenari del 30 d’abril, set membres de l’actual SN que presenten de nou la seva
candidatura van continuar mantenint la postura de voler equips i així es desprèn de la seva votació recollida en acta. Tot i perdre la votació, Agustí Alcoberro, Francesc Bellavista, Liz Castro, Gilbert
Frigola, Pere Grau, Anna Pérez i Josep Sabaté van fer-ne cas omís de la votació i del RRI, i van
preferir mantenir i publicar un article que no té una altra interpretació
possible que els que el signen formen un equip.
Fins aquí la narració exacte i
real del que va passar. Que cadascú reflexioni i actuï segons els dictats de la
seva consciència.
