diumenge, 15 de maig del 2016

Aportacions catalanes a la ciència mundial (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 13 de maig de 2016
Convidats:

Armand Sanmamed, llicenciat en història. col·laborador de la Fundacio d'Estudis Històrics

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dissabte, 14 de maig del 2016

Aportacions catalanes a la ciència mundial (Davantal La clau de la nostra història)


Davantal darrer programa La clau de la nostra història

Què tenen a veure entre elles diferents aportacions científiques i mèdiques com La circulació pulmonar i l’oxigenació de la sang, el coneixement de la naturalesa microbiològica del còlera , La recerca per a desenvolupar una vacuna contra la infecció tuberculosa latent, La descripció de l’etiologia vírica del càncer, un nou mètode d’operar l’hèrnia crural, l’establiment de les bases de l’hematologia moderna, el tractament quirúrgic de les fractures de guerra...

O altres aportacions en el camp de la recerca, la ciència o la tecnologia com l’aparell receptor de telefotografia. Fax, La identificació del senyal del radar en l’entorn marí, La farga catalana, El telescopi, La primera nau submarina i el motor anaeròbic, la màquina d’assecar cafè, el primer ferrocarril suburbà de l’Europa continental, Un reactor aplicable a automòbils i avions...

Només tenen un factor en comú... totes aquestes aportacions, descobriments, invents han estat obra de catalans....

¿Perquè, doncs, la majoria de nosaltres, catalans i catalanes del segle XXI en som majoritàriament ignorants al respecte?

Com és possible que ignorem que el motor a reacció, va ser inventat per Ramon Casanova Danès, el 1917 i que té una sala permanent al museu de la NASA?

Com en molts altres aspectes de la història de la nació catalana, també les aportacions científiques, mèdiques, tecnològiques, industrials, musicals, etc ens han estat furtades del nostre imaginari i, en molts casos, de l’imaginari universal perquè des de fa més de 300 anys no tenim un Estat al darrera a qui li interessi donar a conèixer aportacions o invents que no li són propis. Per això la historiografia espanyola s’ha encarregat, no només de mo reivindicar-los, sinó fins i tot ha intentat amagar-los. 

Joan Triadú en el pròleg al llibre Aportacions Catalanes Universals escriu:

"No gosaríem afirmar-ho del tot, però la història, tal com s’escriu, arriba a fer-nos dubtar que els catalans existim com a ciutadans del món. Val a dir que la història no fa res més que reflectir una determinada realitat. En el nostre cas, tant se val que sigui certa —si és que ho pot ser— com tendenciosa; rigorosa com manipulada o errònia."

Triadú remarca que cal que els catalans ens adonem de la contribució que individualment, però també com a poble, hem estat capaços d’aportar a l’encaminament humà positiu, al progrés espiritual i material; és a dir, a la pau, al millorament del treball, al pensament, a l’art i a les lletres, al bon viure i a les ciències i a la lluita amb el mal en general, amb la malaltia i amb la mort.

Avui, a La clau de la nostra història, en el nostre viatge setmanal al passat per entendre millor el present i preparar el futur, parlarem sobre aquest munt d’aportacions catalanes universals que han ultrapassat les fronteres del nostre país.

dilluns, 9 de maig del 2016

Eleccions ANC. La veritat sobre el tema dels equips


(Una mica llarg, però crec que aclareix el tema)

En els darrers dies els mitjans de comunicació, però sobretot les xarxes, han polemitzat sobre la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC del proper dissabte 14 de maig. S’ha argumentat molt –i malament- sobre la decisió que van prendre els associats em la darrera assemblea general celebrada a Manresa el 17 d’abril i a l’entorn de dos articles esmenats.

El 17 d’abril l’assemblea general va aprovar les esmenes a les votacions 22 i 25  (el text complet de les esmenes el podeu trobar aquí). L’esmena 22 feia referència a la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al SN i l’esmena 25 tenia relació amb la publicitat de les candidatures.

La sorpresa de totes les territorials que havien presentat les esmenes va ser majúscula en veure que la votació 22, bloc 4 (art. 8.3 paràgraf 2, art. 8.8 paràgrafs 2 i 3) no havia estat incorporada. Ràpidament es va fer una consulta a la Comissió Jurídica que va argumentar que no havia estat incorporada d’acord amb un informe jurídic de la pròpia comissió que feia referència  una presumpta incompatibilitat amb altres esmenes sobre els mateixos articles I que haurien obtingut un major nombre de vots.

Anem a pams...  Per aprovar qualsevol modificació dels EE calia el 65% de vots afirmatius dels membres amb dret a vot presents a l’assemblea general. Per a la modificació del RRI era suficient la majoria simple, si bé prevaldrien sempre les modificacions als Estatuts sobre les del RRI. Si es produí el cas que superessin aquest límit dues o més propostes incompatibles entre sí, es consideraria aprovada la que hagués aconseguit el major nombre de vots favorables.

Veiem-ne un exemple: les esmenes que pretenien establir el nombre de representants en el SN provinents de les Assemblees Exteriors van ser, per definició, materialment incompatibles: una esmena que establia que el nombre de representants havia de ser 2 i una altra que establia que n’havien de ser 3 s’excloïen mútuament.

Aquest, però, ha de quedar ben clar que no és el cas de l’esmena 22, que no presenta cap mena d’incompatibilitat amb l’esmena 25.

La votació 22, concretament, fa referència a la presentació o no de candidatures formant equip a les eleccions al SN. Pel que fa a l’art. 8.3, par. 2 estableix que “no s’admetran noms d’equip ni altres indicadors de grup” i de la justificació de l’esmena i del seu títol s’infereix clarament que l’objecte de la mateixa és que tots els candidats es presentin de manera individual. En conseqüència amb l’anterior, aquesta esmena recull la modificació d’altres articles que fan alguna referència als equips (entre ells l’art. 8.8 par. 3).

D’altra banda, la votació 25, es refereix exclusivament a l’art. 8.8 par. 3 que és el que fa referència a la publicitat de les candidatures. El títol, la negreta i la justificació de la mateixa fan referència, clarament, a quin tipus de publicitat poden fer els candidats que es presenten al SN. El fet que hi hagi una al·lusió, totalment tangencial, als equips, no obsta per a invalidar la votació de l’esmena 22, que és la que modifica l’article que regula els requisits materials que ha de complir el candidat (art. 8.3, par. 2). No existeix, per tant, una incompatibilitat material entre les dues esmenes.

Si observem el text del RRI anterior a les modificacions de l’AG veiem clarament que l’art. 8.3  forma part de la secció titulada “Els electors i els elegibles” mentre que l’art. 8.8  és part de la secció “De la publicitat de les candidatures”, així doncs, l’article que regula QUI I SOTA QUINES CONDICIONS pot ser candidat és el 8.3 mentre que l’art. 8.8 fa referència, simplement, al tipus de publicitat de les candidatures.

Estem parlant, doncs, d’una referència aïllada i tangencial en un article (el 8.8 del RRI) que no regula la qüestió de fons, sinó que només fa referència als equips per ser coherent amb la versió, vigent en aquell moment, de l’article 8.3. És aquest article, el 8.3, el que regula  materialment qui i en quines condicions es pot presentar a les eleccions. És adir, és aquest article i només aquest el que regula el tema dels equips.

És del tot il·lògic i contrari a dret que, en base a un article que simplement el que es regular com es pot fer campanya, s’impedeixi l’aplicació de l’article que realment regula quins són els requisits que han de complir els candidats per presentar-se a les eleccions. L’article 8.8 (publicitat i campanya) està necessàriament subordinat als requisits que estableix l’article 8.3 (que pertany a qui i de quina manera pot ser elector i elegible).

El 23 d’abril es van presentar les al·legacions per tal que l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips o candidatures s’incorporés al RRI.

Més enllà de la poca capacitat mostrada per la Comissió Jurídica per resoldre un tema que sembla de primer curs de carrera. Més enllà de moltes intervencions amb un desconeixement total del tema i d'altres -poques, però significatives- totalment malintencionades, cal deixar molt clares les actuacions que es produeixen després de la presentació d’aquestes al·legacions.

Davant la manca de decisió jurídica i la necessitat de donar una resposta a les al·legacions de les AT, es convoca un plenari extraordinari del Secretariat Nacional que té lloc el 30 d’abril. En l’ordre del dia se sotmet a votació si cal incloure o no (paral·lelament amb una altra esmena, la 9) l’esmena 22 que prohibeix la formació d’equips. El resultat de la votació és de 21 vots favorables a refondre el text de les propostes 22 i 25 atenent a criteris de contingut i de 20 vots en contra.

El resultat de la votació va deixar ben clar, doncs, que no es podien formar equips i el text quedava de la següent manera: L’elecció serà sempre oberta i individualitzada per candidats, i no s’admetran llistes tancades que s’hagin de votar en bloc ni noms d’equips o altres indicadors de grup.

Malgrat aquesta resolució, clara i diàfana, el 4 de maig un col·lectiu de 23 persones publica un manifest titulat “Un país per viure lliures; viure lliures per un país” en uns quants mitjans de comunicació. Dins d’aquests 23 signants, i segons consta en l’acta de plenari del 30 d’abril, set membres de l’actual SN que presenten de nou la seva candidatura van continuar mantenint la postura de voler equips i així es desprèn de la seva votació recollida en acta. Tot i perdre la votació, Agustí Alcoberro, Francesc Bellavista, Liz Castro, Gilbert Frigola, Pere Grau, Anna Pérez i Josep Sabaté van fer-ne cas omís de la votació i del RRI, i van preferir mantenir i publicar un article que no té una altra interpretació possible que els que el signen formen un equip.  

Fins aquí la narració exacte i real del que va passar. Que cadascú reflexioni i actuï segons els dictats de la seva consciència.


dissabte, 7 de maig del 2016

València, capital de les Espanyes durant el Renaixement (Vídeo La clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 6 de maig de 2016
Convidats:

Pep Mayolas és investigador de l’Institut Nova Història. Escriptor, guionista i locutor de Ràdio Arenys i publica habitualment en la revista Terra Rubra sobre temes colombins. És autor del llibre "València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics"

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

València, capital de les Espanyes en el Renaixement (Davantal)


El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic nascut a Itàlia que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí, un moviment que té els seus precedents en l’humanisme aparegut durant el segle XIV.  Abraça el període que va des del darrer terç del segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI.

Els llibres ens diuen que els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà i que, a partir del segle XVI, el llatí va perdre força i va ser el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura.

En la segona meitat d’aquest segle XVI, el 1556, comença el regnat de Felip II que s’allargarà fins al 1598.

Aquesta etapa de la segona meitat del segle XVI és crucial per entendre una part molt important de la història de la Nació catalana... Una història amb molts interrogants...

Per què Felip II, el 1561, crea la Villa i Corte al poble de Madrid?

Què va passar exactament a partir d’aquest any en què es trasllada la Cort a un poble de poc més de 15.000 habitants?

Què hi té a veure la revolta dels Agermanats al Regne de València el 1520?

En el programa d’avui intentarem esbrinar quin va ser el paper del Regne de València en l’entramat de la política europea de finals del segle  XV i principis del segle XVI.

¿Què va passar durant el període que va des de 1469, quan es produeix el matrimoni de Ferran el Catòlic, rei de Sicília amb Isabel, futura reina de Castella, fins a 1524, amb la proclamació de Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic, com a virreina de València?

dissabte, 30 d’abril del 2016

Vull una resposta: L'ANC, eleccions espanyoles i candidatures

El programa VULL UNA RESPOSTA de divendres passat, 29 d'abril, va estar dedicat a les eleccions espanyoles i, si per fer-hi front des de Catalunya, si seria necessària la unitat de l'independentisme. També vam parlar de l'ANC, ara que són properes les eleccions al nou Secretariat Nacional. Ho vam fer amb un dels seus fundadors, Pere Pugès. 

A més d'en Pere Pugès ens van acompanyar també:,

Xavier Ginesta, periodista i professor de 
Andreu Paneque, politòleg

No us podeu perdre aquest interessant capítol de VULL UNA RESPOSTA



Catalunya, terra de marca o terra de pas? (Vídeo La Clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el passat divendres 29 d'abril de 2016
Convidats:

Beatriu Guarro, portaveu de StopMareNostrum, una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries. A través de la sensibilització i formació de la ciutadania i la incidència política.

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura