dilluns, 17 d’abril de 2017

Frida Khalo, surrealisme, somni o realitat?


D’aquí a uns mesos (6 de juliol), farà 110 anys del naixement de la pintora mexicana Frida Kahlo Calderón. Els entesos diuen que la seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme.

Malgrat que alguns dels seus quadres han estat considerats com a surrealistes, Frida Kahlo deia que “jo mai vaig ser surrealista. Mai vaig pintar els meus somnis, només vaig pintar la meva pròpia realitat”.

De fet, André Breton, el principal impulsor del moviment surrealista el definia com l’art que intenta expressar el funcionament real del pensament. Moltes de les imatges reproduïdes en els quadres de Frida Kahol podrien ser interpretades com a imatges surrealistes, no perquè fossin ni la interpretació de somnis, ni tampoc perquè, com alguns dels quadres d’André Masson, fossin el resultat de la tècnica de l’automatisme aplicada a la pintura. Frida pinta la realitat, la seva pròpia realitat, però el quadre és el resultat de passar aquesta realitat pel sedàs de la seva ment.

La meva percepció es basa en l’observació de quadres com Autoretrato en la frontera entre México i los Estados Unidos (veieu la imatge). En aquesta obra, Frida és evident que transmet una realitat, l’existència de dos móns molt diferents separats únicament per una ratlla fronterera. Aquesta realitat, però, la trasllada al quadre amb un seguit d’imatges aparentment sense gaire sentit, com si realment fossin expressions pictòriques d’un somni. Una vestimenta no habitual en Frida, amb un vestit de color rosa i guants blancs; ella mateixa situada, com un estàtua, en una mena de pedestal i brandant una bandera mexicana; el món mexicà representat per la vida en forma de plantes i escultures asteques. El sol, la lluna, un món en contacte amb la natura. El món americà, un món mort, de clors grisos i blaus, un paisatge dominat per la tecnologia, les fàbriques, la contaminació. Al bell mig, un generador elèctric que està al costat americà, però que pren la seva energia de les arrels d’una planta mexicana i, després subministra electricitat al pedestal on es troba Frida.

Altres quadres de Frida penso que també transmeten aquesta visió que, si bé no és producte del somni ni, potser, del subconscient, sí que en podria ser el resultat de passar la realitat per un filtre, pel sedàs del pensament interior de la pintora. Obres com Allà cuelga mi vestido en què fa servir la tècnica del collage; Henry Ford Hospital, Mi nacimiento, Uno cuantos piquetitos, o Mis abuelos, mis padres i yo.  

Podeu veure aquests quadres i molts altres de Frida Khalo aquí

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada