divendres, 7 d’abril de 2017

Les entrevistes. L'àrab i l'amazic (4. La immigració marroquina a Catalunya)


En les entrevistes realitzades, el problema cultural i lingüístic apareix amb força, sobretot quan parlem amb els immigrants amazics. Quan parles amb els marroquins de llengua i cultura àrab, es refereixen als amazics amb el nom de “berebers”, un nom que té l’origen en les primeres invasions romanes i que els amazigs consideren despectiu, ja que el seu significat és el de “bàrbar”. A un amazic no li agrada que l’identifiquin com a bereber, malgrat que sap que majoritàriament són coneguts d’aquesta manera.

Els àrabs entrevistats defugen el tema i es limiten a respondre que, al Marroc, no hi ha cap problema amb els berebers. Estableixen, però, i gairebé sense adonar-se’n, una mena de relació entre el bereber i el català: “La historia del bereber... como Catalunya...” “Dialectos...” ...como aquí con espanyol y Catalunya, es con la parte sur de Marruecos...”

Els entrevistats amazics, en canvi, no només no defugen el tema, sinó que volen parlar-ne. Demostren molt d’interès d’explicar i d’aclarir tot allò que tingui relació amb la seva identitat, amb la seva llengua i cultura. S’esforcen perquè conegui qui són i com són: “Nosaltres, els amazics, tenim una solidaritat muy fuerte...”  “Si tu vas a mi pueblo... nosotros te invitamos a tomar te o a comer algo... l’amazic, al nord d’Àfrica, entran totes les cultures i l’amazic amb els braços obert a tot...”; quina llengua parlen: “l’idioma sigue resistent... fins ara, fins ara... abans del Jesucrist, en venir la gent allà al nord d’Àfrica, però resistir l’amazic... vienen los romanos, vienen los grecs,  vénen els trucs, però la llengua resistent...”; com n’és d’important i el que representa per a ells l’amazic: “Per a mi, l’amazic és la meva indentitat... és la mev existència...”; quina és la seva bandera (que la porten coma fons de pantalla del mòbil): “El símbol que apareix a la nostra bandera és el de les baules d’una cadena, trencades per cada un dels dos extrems. Símbol de llibertat.”

Quan els comento si tenen relació amb la gent àrab del Marroc, em responen que és molt escassa i els interessa molt remarcar la situació de marginació i d’opressió que pateix el seu poble dins de l’estat marroquí: “ Poquita relación... ejemplo, yo amazic, no puedo casarme con una chica árabe... hay, pero poquito...” “Si en una calle vive gente árabe i amazic, la gente árabe dice: !Eh, tu¡ Si entro en un oficina y hablas con idioma amazig, ellos me dicen !Eh, tu¡”; mentre el seu company explica aquests fets, els que escolten sovint afegeixen mots com “discriminación” o “racista”.

L’Ahmad exemplifica la situació d’invasió i d’opressió amb un exemple metafòric: “L’Islam quan ha vingut al nord d’Àfrica, ha vingut amb una carta, perquè l’Islam és una carta per a tothom, per a tot el món, per a nosaltres, per a vosaltres, per a tot el món...Toquen a la porta: somos els àrabs portem un carta del profeta... però ells quan entren a la nostra casa ocupen la casa i ocupen la terra. El carter que viene del Correus li dóna la carta, l’agafa i se va...no? Ells al contrari...es queden...”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada