Avui, 3 d’octubre de 2017, és
un bon dia per recordar Pedrolo. Avui és un bon dia per recordar i rellegir “Acte de violència”. Avui és un bon dia per recordar aquella senzilla frase escrita
en una paret: “És molt senzill: quedeu-vos tots a casa”.
En principi, Pedrolo li va
posar com a títol “Esberlem els murs de vidre” i va fer servir l’eina que més
dominava, la literatura, per plantejar un objectiu polític. “Quedeu-vos tots a
casa i podrem esberlar els murs de vidre que ens empresonen.”
La història ens situa en una
ciutat, metàfora del país, que porta 15 anys de govern dictatorial. Un poder
que, amb l’argument de l’ordre i l’estabilitat, controla i sotmet la ciutat. Un
dia, no se sap com ni qui, apareix una frase, una ordre, una consigna.... “És
molt senzill: quedeu-vos tots a casa.” Un missatge anònim que comença a
escampar-se i a contagiar tothom. Els carrers comencen a quedar buits. Gairebé
ningú va a la feina. S’inicia una desobediència col·lectiva que semblava
impossible. De manera totalment pacífica,
sense cap mena de violència, la majoria dels habitants de la ciutat controlada
per Dòmina (el dictador), activen la revolució més pacifica, original i
increïble: romandran a casa sense sortir per res al carrer durant tres dies.
Pedrolo ens narra la unitat d’acció
de la ciutadania enfrontada a la tirania i al poder absolut. No hi ha
partidismes ni ideologies. És la lluita d’un poble per un futur digne i lliure.
La utopia feta realitat. La resistència col·lectiva, no violenta, pacífica,
enfrontada a l’opressió. La solidaritat humana enfrontada a la violència. La
implicació, la responsabilitat enfrontada a la indiferència.
El poder de Dòmina està basat
en la por que ha anat establint, durant 15 anys, amb l’ús de la violència. El sentiment de por, però, és vençut per la
fermesa dels ciutadans que, a poc a poc, van afermant-se en la convicció i la
determinació de seguir la frase anònima escrita en una paret qualsevol de la
ciutat. Recordem la frase de Sèneca a
Neró...”Si jo no et tinc por, tu ja no tens poder.”
El poble engega una revolució
totalment pacífica i abandona la feina, el carrer, la vida activa. És la resistència
passiva, la forma de revolució més difícil d’atacar i encara més d’aturar.
“Acte de violència” és una novel·la
escrita fa més de 50 anys, però de rabiosa actualitat. És la història de
sempre, la història universal: la lluita de la llibertat contra l’opressió,
contra la violència.
—Sergent...!
L
altre l’empenteja amb barroeria. La noia ensopega i el cos vacil·la un instant
abans de caure, mig sostingut per les mans que li retorcen el braç. Un os peta.
—Ai!
No
.plora. Se subjecta el braç amb l’altra mà, tanca la boca amb un gest de
tossuderia. El sergent li pega amb el peu.
—Aixecatl
Oti
no es mou, els mira tots cinc.
—M’hi
hauran de dur arrossegant.
L’altre
es treu Ia pistola de la funda, la martella.
—Et
dic que t’aixequis!
Oti
continua a terra, però ara la boca ha perdut decisió. Els llavis li tremolen
una mica. L’home alça la pistola.
—Sergent,
deixi que parli amb ella... El policia ros s’ha avançat lleugerament, però l’altre
ni eI mira, només diu:
—Fora!
Té
el rostre lívid i l’esguard se li extravia. La noia respira feixugament, amb el
cor desbocat, però assegura:
—No
ho farà...
El
sergent, sense moure un sol múscul de la cara, alça una mica més l’arma, apunta
entre els dos pits blancs que han acabat per escapar-se dels sostenidors, del
vestit esquinçat prop de la cintura, i prem el gallet. Un sol ressò, curt i
sec, es propaga per la muntanya...
El missatge que es pot
extreure d’”Acte de violència” és totalment vigent, més encara, si cal, ara i
aquí, a la societat catalana. “És molt senzill...” Tan senzill que, com deia
Johan Cruyff “Si vols una cosa, fes-la!”
Una utopia? Pedrolo,
referint-se a ell mateix, deia: “En el fons, jo sóc un aspirant a utopies"
La nostra utopia és més a prop
que mai. Convertim-la en realitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada