dimecres, 15 de novembre de 2017

Espiritisme i revolta a la Barcelona del segle XIX (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)



El darrer terç del segle XIX ens porta una societat en plena ebullició que transita a gran velocitat cap a la contemporaneïtat empesa per tota mena de moviments culturals, socials i polítics. És aquest un període que va des de la  Revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, l’aixecament revolucionari espanyol que va suposar el destronament de la reina Isabel II, fins a l’efímera Primera República Espanyola, tot passant pel llarg temps de la Restauració Borbònica i la  Dictadura de Primo de Rivera. És una època en què la força de la revolució industrial,  les lluites obreres i la repressió del règim, aniran configurant  la caiguda de la monarquia i l'adveniment de la Segona República.
Amàlia Domingo Soler va néixer el 1835 a Sevilla. Va ser una lliurepensadora, escriptora, feminista i espiritista.  Es va traslladar, primer a Madrid, des d’on, el 1876, va venir a Barcelona on va fundar i dirigir un periòdic adreçat a les dones i titulat La Luz del Porvenir , de 1878 a 1899.
L’any 1891 es calcula que ja havia escrit més de 1.286 articles en diaris nacionals i internacionals. També va posar en marxa una escola de nenes amb Ángeles López i amb la qual també fundà, el 1898,  la Societat Progressiva Femenina.
Avui tractarem de posar una mica de llum sobre la valuosa tasca d'una escriptora marginada, com tantes d'altres, per la seva condició femenina i les seves idees heterodoxes, confrontada a un món molt masclista, dominat pels poders de l'església catòlica, l'estat espanyol i els prejudicis, contra els que ella lluita des de l'espiritisme, una de les banderes dels lliurepensadors, més influent entre les classes populars, així com ho era la maçoneria entre les classes burgeses.

Patrícia Gabancho, va escriure un llibre titulat "Amàlia i els esperits", que és molt més que una biografia. D’una banda, és una història de la Barcelona noucentista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea. És l’època de Companys, Prat de la Riba, Gaudí, Claramunt, el primer catalanisme, la Revolució industrial, l’Exposició Universal de 1888 i la revolució anarquista de la classe treballadora. A la vegada, també és una història de l’espiritisme, molt popular a l’Europa de l’època tant entre intel·lectuals com entre obrers i petits burgesos

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada