Llista unitària 1 d'octubre. La força de la gent

Unitat, transversalitat, pluralitat... Són paraules que acostumen a ser freqüents en el llenguatge polític independentista, sobretot en els darrers anys i més encara quan, com ara, anem a unes eleccions.

És si més no curiós que, malgrat aquestes paraules, inserides de manera habitual en multitud de discursos, mai arribin a cristal·litzar en una gran coalició o candidatura unitària formada pels diferents partits. Sempre, abans del 27 de setembre i ara mateix, hi ha hagut multitud d’inconvenients de tipus tècnic i d’interessos particulars de cada partit (completament legítims però, al cap i a la fi, interessos partidistes) que ho han impedit.

Aquesta gran dificultat a formar una llista unitària xoca frontalment amb el que sembla l’opinió majoritària de la gent del carrer que, des de fa temps, voldria una candidatura única que els representés, sobretot de cara a les properes eleccions del 21-D.

No em valen els “arguments” d’analistes que ens diuen que les candidatures separades sumen més vots. I no em valen, perquè per cada analista que ens digui això us en podria portar dos que dirien el contrari.

Encara em serveixen menys i em nego a acceptar els arguments basats en el fet que hi hauria gent que mai votaria una llista on hi hagués persones del PDECAT o, a l’inrevés, on hi haguessin persones d’ERC o de la CUP. Dic que no l’accepto perquè això significaria que no tenim una societat prou madura per aconseguir la independència. Si continuem anteposant la nostra pròpia ideologia, o les nostres fòbies per davant de l’interès general del país, significaria que no estem preparats encara per exercir com un estat independent.

Però tots aquests “arguments” encara em valen menys i em nego a acceptar-los en la situació actual. Intervenció gairebé total de les nostres institucions. Aniquilació de l’autonomia, Presos polítics. Mig govern a l’exili. Repressió policial i judicial constant... La gent del carrer, la gent que va defensar les urnes l’1 d’octubre, la gent que va paralitzar el país el passat dimecres, no pot trobar-se el 21-D havent de decidir de si votar una llista encapçalada pel President, una pel Vicepresident o una de la CUP, l’organització que darrerament ha actuat amb més coherència davant la situació política actual. No vol sentir-se obligada, encara que després tot pugui sumar, a donar el seu vot per a uns presos o per a uns altres.

Encara tenim una petita escletxa perquè això no arribi a produir-se. Si llistaunitaria.cat aconsegueix obtenir les 55.000 signatures necessàries per formar una agrupació d’electors, la pressió sobre els partits pot ser prou forta perquè decideixin unir forces, tots plegats, a l’entorn d’aquesta Llista unitària 1 d’octubre. Perquè ens puguem asseure tots plegats, partits i agrupació d’electors per trobar les fórmules de consens (que n’hi ha) per tal que el 21-D hi hagi una sola llista que representi l’opció de la legalitat republicana. I no serà una llista de país, serà una llista d’Estat perquè aquesta és la clau amb què hem de veure les properes eleccions: Estat contra Estat.

Som on som. No és el context que havíem imaginat, però toquem de peus a terra: el 21-D ens hi juguem molt, potser tot. El 21-D podem guanyar molt per continuar avançant en el camí de la República catalana, però també ho podríem perdre tot i això representaria començar de nou, començar de zero.

La Llista unitària 1 d’octubre és la darrera oportunitat per la candidatura unitària. La darrera oportunitat perquè afrontem aquestes eleccions amb una llista que sigui la de tots, la de la força de la gent. La darrera oportunitat perquè tothom, a Catalunya, a Espanya i al món visualitzi la confrontació democràtica d’un Estat contra un altre Estat.

L’1 d’octubre va guanyar la unitat i la força de la gent. Fem que el 21 de desembre passi el mateix.