dimarts, 6 de març del 2018

El catalanisme de la Unió de Rabassaires (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)



El  26 de juliol de 1922, el Govern Civil de Catalunya autoritzava els Estatuts d’una nova organització de treballadors de la terra amb el nom d’Unió de Rabassaires de Catalunya-Comitè Central. A partir de 1928, el sindicat va passar a denominar-se Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya. L’abril de 1932, tenia prop de 22.000 afiliats i l’any 1933 era present en més de dues-centes localitats del país.  

Va tenir un paper destacat en la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya l’11 d’abril de 1934, que pretenia resoldre els conflictes existents en el camp català, revisar els contractes de rabassa morta i evitar els desnonaments injustificats dels pagesos tot disposant unes normes per tal que rabassaires, parcers i arrendataris poguessin arribar a la propietat de la terra que cultivaven. La Llei, però, va ser declarada inconstitucional el 8 de juny de 1934. 

Els fets del Sis d’octubre de 1934 van desencadenar una forta repressió, també sobre la pagesia. La Unió de Rabassaires va participar activament en la formació del Front d’Esquerres en les eleccions del febrer de 1936 i,  durant la guerra, va formar part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va participar en els òrgans de Govern de la Generalitat. 

La Unió de Rabassaires també va ser present en els governs de la majoria d'Ajuntaments del Principat. Per aquesta defensa de la República, una vegada perduda la guerra, els seus militants van ser ferotgement perseguits, desnonats i afusellats pels franquistes. 


“Us presento, doncs, una gent honrada que va defensar la causa de la llibertat i que va sofrir molt per defensar aquesta causa. Comparteixo amb tots vosaltres la vida privada i pública d’una gent que m’estimo i que em sembla que, en arribar a l’última pàgina, els lectors també s’estimaran. Perquè estimar la llibertat és el mateix que estimar la vida. I una vida justa ens exigeix que de tant en tant sapiguem mirar enrere i recordar-nos d’aquells que ho van donar tot abans que ho poguéssim fer nosaltres.”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada