dilluns, 7 de maig de 2018

La bèstia humana d'Émile Zola (Adulteri i literatura. 9)



Émile Zola va crear un nou gènere literari, el naturalisme, mitjançant el qual pretenia endinsar-se en cada un dels aspectes de la vida humana per tal de descobrir tots els mals de la societat. Segons el mateix Zola: “les bases teòriques de la novel·la naturalista es resumeixen en l’estudi del temperament i les modificacions profundes de l’organisme sota la pressió del medi i de les circumstàncies.” És autor d’una gran i extensa obra on destaquen novel·les com Thérèse Raquin, Germinal o La bèstia humana

En la seva primera novel·la, Thérèse Raquin, Zola ja realitza un estudi psicològic sobre l’assassinat i l’impuls de la passió desencadenada per un amor adúlter. Un tema i una anàlisi que continua a La bèstia humana, una novel·la que analitza les tendències homicides de l’ésser humà. Un relat de passions i de mort desencadenat per les relacions adúlteres. Un sòrdid drama passional en què la idea de “bèstia humana” no només es limita als personatges de l’esposa, el marit i l’amant, sinó que s’estén fins a tot el gènere humà. Un cru i tens relat de la condició humana d’ambientació ferroviària. 

Per poder escriure de la manera més real possible tot el que es viu en el món del ferrocarril, Zola, pràcticament  va “viure” 3 mesos a les línies fèrries per tal d’amarar-se de tot aquell ambient que després traslladaria de manera espectacular a la seva novel·la. Al costat de les veus dels seus personatges,  hi trobarem –gairebé sentirem- el so del telègraf, la campaneta de l’estació o el xiulet de la locomotora. 

El drama conté l’element triangular clàssic: marit gran, esposa jove i l’amant. Tot comença en un discussió entre el matrimoni Roubaud: 


“El matrimoni Roubaud discuteixen quan, de sobte, ella li diu al seu marit que l’anell que porta no és de la seva mare, sinó que és un regal del senyor Grandmorin, el president de la Companyia. En saber-ho, Roubaud es torna boig de ràbia i de violència.”

La situació evoluciona i es desencadena el drama. El marit envia una carta a Grandmorin per trobar-se en un determinat tren. Quan hi arriben, amb l’ajuda de la seva dona, assassina Grandmorin amb un ganivet. 

La novel·la va ser portada al cinema en dues ocasions: La bête humaine, una producció francesa del 1938 realitzada per Jean Renoir i interpretada per Jean Gabin, Fernand Ledoux  i Simone Simon; “Deseos humanos”, una producció nord-americana del 1954, dirigida per Fritz Lang i interpretada per Gloria Grahame, Broderick Crawford i Glenn Ford. 

L’inici i el la conclusió de la pel·lícula de Fritz Lang es recolzen en una mateixa imatge: les vies del ferrocarril devorades pel pas del tren. Un element simbòlic que ens fa veure la impossibilitat que els personatges puguin canviar el destí, al qual es veuen abocats i condemnats, com tampoc el tren, una vegada ha iniciat la marxa, no pot canviar de trajectòria perquè el seu punt d’arribada ja està fixat molt abans.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada