divendres, 14 de desembre de 2018

Seguretat i defensa al segle XXI (DAVANTAL del programa núm. 26 de Catalunya segle XXI)


En el programa d’avui de Catalunya segle XXI volem abordar el tema de seguretat i defensa. En la nostra introducció d’avui volem fer referència al que recomanava el Llibre Blanc per la Transició Nacional de Catalunya pel que fa a l’Estructura de seguretat i defensa en la Catalunya del segle XXI.

La seguretat és un bé públic que l’Estat ha de proveir necessàriament als seus ciutadans. La seguretat és alhora un dret per a la ciutadania i un deure per a l’Estat, fet que implica que s’ha de proveir com a garantia i alhora com a servei. I en un món creixentment interdependent, la provisió de la seguretat exigeix coordinació tant en l’àmbit intern com en l’internacional.

La provisió de la seguretat està vinculada a la provisió de llibertat i de justícia. Per proveir-la cal emprar diversos instruments, tot distingint entre l’àmbit de la seguretat interna (circumscrit al que s’esdevé a l’interior de les fronteres pròpies) i l’àmbit de la seguretat externa o  internacional (vinculada a fets, actors o relacions transfronterers o internacionals). La provisió de la seguretat interna i internacional està vinculada a moltes altres polítiques públiques i pot presentar fórmules organitzatives molt diverses.

Cal tenir en compte però, que les estratègies de seguretat dels països occidentals i d’organismes europeus, tot i distingir entre seguretat interna i seguretat internacional, tracten gairebé del mateix: terrorisme, ciberseguretat, seguretat energètica, lluita contra la delinqüència organitzada, protecció d’infraestructures bàsiques o crítiques, entre d’altres. La coordinació i la intel·ligència són al centre de la pràctica de la seguretat i s’està alterant la diferència de funcions entre cossos policials i efectius de defensa, que tot i existir, s’ha difuminat parcialment en alguns casos, fet que possibilita funcions més clarament militars o de defensa de certs cossos policials.

Actualment, ja existeix un model de seguretat propi a Catalunya –basat en la seguretat ciutadana i la gestió d’emergències–, no s’han pogut desenvolupar gaires altres components que formen part de les estructures bàsiques de seguretat interna d’un Estat pel fet de ser competències de l’Administració central. I, per tant, tampoc no s’han creat ni desenvolupat els components vinculats a la seguretat internacional.

Com hauria d’estructurar-se la seguretat i la defensa en la Catalunya del segle XXI?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada