dimarts, 12 de febrer de 2019

Memòria històrica, fosses comunes i Banc d'ADN (DAVANTAL del programa 127 de LA CLAU de la nostra història)


El nombre de desapareguts per la repressió franquista supera les 114.000 persones.

Milers de soldats republicans mai no van tornar a casa. Molts d’ells van morir o van desaparèixer en combat, en diferents fronts de guerra, i van ser enterrats, en molts casos de manera anònima, en fosses comunes.

En els casos que van ser afusellats després d’un consell de guerra, les seves restes eren inhumades en les fosses comunes dels cementiris de les quatre capitals de província catalanes. En cap cas les autoritats franquistes no informaven els familiars del destí final dels seus parents.

Actualment, a l’Estat espanyol, hi ha identificades 2.457 fosses comunes, de les quals 1.221 no s’han obert encara i, encara més preocupant és que 250 han desaparegut per plans urbanístics. L’Estat espanyol és el segon país del món amb més fosses comunes, només superat per Cambodja.

A Catalunya, la informació sobre les fosses comunes es troba recollida al mapa de fosses. Actualment, el mapa registra 505 fosses, de les quals 234 estan confirmades i 271 són probables. De les confirmades, n’hi ha 145 que es troben dins de cementiri i 89 fora. Normalment, les fosses fora de cementiri es troben concentrades en zones de front de guerra.

L’única manera de poder identificar amb certesa els familiars desapareguts és mitjançant l’ADN. El nostre convidat d’avui va ser cofundador i és president del banc d’ADN de La UB, un projecte que va néixer el 2010 que permet fixar les mostres d’ADN significatives de cada família per tal de poder comparar-les amb totes les restes no identificades de les fosses comunes exhumades.  El w2016, la Generalitat va posar en marxa el programa d'identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme a partir d'un acord a tres bandes entre els departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia.

L’aplicació de l’article 155 a les polítiques de memòria històrica va paralitzar el Pla de Fosses que havia establert el Govern de la Generalitat.

A la CLAU de la nostra història d’avui, parlem de passat i present. Parlem de la memòria històrica, les fosses comunes i el banc d’ADN.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada