Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 d’octubre del 2019

Desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos (DAVANTAL del programa 151 de LA CLAU de la nostra història)



Benvingudes i benvinguts al programa 151 de LA CLAU de la nostra història.

La setmana passada, 44 anys després de la seva mort, es va fer realitat l’exhumació del Valle de los Caídos del dictador feixista Francisco Franco. L’acte va esdevenir esperpèntic i vergonyant amb la presència de la ministra de Justícia espanyola presidint la sortida del fèretre que convertia la cerimònia en un funeral d’estat. Els crits de Viva Franco i aparicions com la del colpista Antonio Tejero van convertir l’acte en una autèntica exaltació franquista.

El Valle de los Caídos es va començar a construir l’any 1940, No es va inaugurar fins al 9 d’abril de 1959. Un any abans, el 1958, va començar un moviment de terres que va abastar tot el territori espanyol per anar omplint d’antics “màrtirs” (civils represaliats a la reraguarda republicana) i “herois” (soldats de l’exèrcit rebel) a les cavitats construïdes expressament en els laterals de la basílica i l’altar major.

Al mausoleu franquista hi ha enterrats també soldats republicans. Als anys cinquanta, amb permís familiar o sense, es van traslladar les seves restes des de les fosses comunes on havien estat sepultats. Saber, però, quants catalans o republicans hi ha enterrats al Valle de los Caídos és gairebé impossible: Al Valle hi ha les restes d’un mínim de 33.847 persones]. No se sap, però, quants eren republicans o catalans.

Durant dècades, la família de Joan Colom havia anat a plorar el seu avi en una fossa comuna a Lleida. El 2008 van descobrir que els franquistes l'havien desenterrat per traslladar-lo al Valle de los Caídos. Aquest és l’origen del llibre “Avi, et trauré d’aquí.” El seu autor, Joan Pinyol, afirma: “Sé el lloc exacte on és el meu avi; només és qüestió de fer les anàlisis d’ADN i el podrien identificar avui mateix, però no hi ha voluntat política per treure’l del Valle de los Caídos”.

Avui parlarem de la lluita per desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos amb Joan Pinyol.

divendres, 15 de febrer del 2019

VÍDEO: Memòria històrica, fosses comunes i banc d'ADN (Programa núm. 127 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 126 de
4a temporada
Emès el dimecres 13 de febrer de 2019

Roger Herèdia, treballa a la policia científica, a la unitat d’inspeccions oculars. És cofundador i president del banc d'ADN de familiars de desapareguts de la Guerra Civil. El motiu que el va impulsar a crear aquest banc d’ADN va ser la recerca del seu besavi que va desaparèixer a la batalla de l’Ebre.

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimarts, 12 de febrer del 2019

Memòria històrica, fosses comunes i Banc d'ADN (DAVANTAL del programa 127 de LA CLAU de la nostra història)


El nombre de desapareguts per la repressió franquista supera les 114.000 persones.

Milers de soldats republicans mai no van tornar a casa. Molts d’ells van morir o van desaparèixer en combat, en diferents fronts de guerra, i van ser enterrats, en molts casos de manera anònima, en fosses comunes.

En els casos que van ser afusellats després d’un consell de guerra, les seves restes eren inhumades en les fosses comunes dels cementiris de les quatre capitals de província catalanes. En cap cas les autoritats franquistes no informaven els familiars del destí final dels seus parents.

Actualment, a l’Estat espanyol, hi ha identificades 2.457 fosses comunes, de les quals 1.221 no s’han obert encara i, encara més preocupant és que 250 han desaparegut per plans urbanístics. L’Estat espanyol és el segon país del món amb més fosses comunes, només superat per Cambodja.

A Catalunya, la informació sobre les fosses comunes es troba recollida al mapa de fosses. Actualment, el mapa registra 505 fosses, de les quals 234 estan confirmades i 271 són probables. De les confirmades, n’hi ha 145 que es troben dins de cementiri i 89 fora. Normalment, les fosses fora de cementiri es troben concentrades en zones de front de guerra.

L’única manera de poder identificar amb certesa els familiars desapareguts és mitjançant l’ADN. El nostre convidat d’avui va ser cofundador i és president del banc d’ADN de La UB, un projecte que va néixer el 2010 que permet fixar les mostres d’ADN significatives de cada família per tal de poder comparar-les amb totes les restes no identificades de les fosses comunes exhumades.  El w2016, la Generalitat va posar en marxa el programa d'identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme a partir d'un acord a tres bandes entre els departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia.

L’aplicació de l’article 155 a les polítiques de memòria històrica va paralitzar el Pla de Fosses que havia establert el Govern de la Generalitat.

A la CLAU de la nostra història d’avui, parlem de passat i present. Parlem de la memòria històrica, les fosses comunes i el banc d’ADN.

dimarts, 22 de desembre del 2015

Especial La clau de la nostra història: 40 anys de l'afusellament de "Txiqui"

Demà, quan jo mori, no em vingueu a plorar. 
Mai estaré sota terra, sóc vent de llibertat.

Programa especial de “La clau de la nostra història” en record i homenatge a la figura de Jon Paredes Manot “Txiqui”, ara que es compleixen 40 anys del darrer crim del franquisme.

Convidats:

Magda Oranich... advocada . Va ser, conjuntament amb Marc Palmès, l’encarregada de defensar Txiqui en el Consell de Guerra

Martxelo Otamendi, periodista. Director del diari Egunkaria del 1993 fins al seu tancament el 2003. Actualment director del diari Berria

Joan Tardà, polític. Diputat a les Corts espanyoles per ERC