dimarts, 23 d’abril de 2019

Feliç dia... i que sapiguem on volem anar!




Un nou Sant Jordi. Per a algunes bones persones, segon any lluny de casa. 

Per a tots els que, arreu del món, pateixen la repressió i la injustícia.

I també per a tots vosaltres....

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! 

Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! 

Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! 

Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar! 
Joana Raspall
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu
"El caminant i el mur"

1 comentari :

  1. I'm appreciate your writing skill. Please keep on working hard. Thanks for sharing.

    ResponElimina