dijous, 20 de juny de 2019

Rere les passes dels Templers en terres catalanes (DAVANTAL del programa 142 de LA CLAU de la nostra història)


Abans del segle XI, als monjos se’ls solia anomenar «soldats de Crist».  Coincidint amb la sacralització de les guerres per la defensa de l’Església, els guerrers van començar a ser definits com a «soldats de sant Pere» o «soldats de Crist». Els més elogiats van ser els croats que marxaren a Jerusalem, perquè anaven a combatre per la fe en un viatge molt arriscat.

Per defensar Terra Santa, però, calia un nou tipus de «Milícia de Crist» que es caracteritzés pel seu servei permanent i abnegat. La fórmula es va trobar quan, a Jerusalem, uns cavallers van fer vots monàstics i van decidir viure en comunitat. Aquests cavallers van crear el primer orde religiosomilitar, format per monjos que eren a la vegada guerrers.

L'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple  i els seus membres normalment coneguts com a cavallers templers,  va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana. Es va mantenir actiu durant poc menys de dos segles. Va ser fundat el 1118 o 1119 per nou cavallers francesos després de la primera croada. El seu propòsit original era protegir les vides dels cristians que peregrinaven a Jerusalem després de la conquesta.

Els templers van torbar un ferm aliat en Bernat de Claravall, fundador de l’orde del Cister. Aquest va ajudar a resoldre el dilema de com es podia ser monjo i soldat alhora, i va afirmar que era possible si el templer combatia contra els enemics de la cristiandat.

El 1129, un concili va aprovar oficialment l’orde i la seva regla. L'Orde del Temple va créixer ràpidament en membres, possessions i poder. Els cavallers templers utilitzaven com a distintiu una capa blanca on hi havia dibuixada una creu patent vermella.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada