Eleccions plebiscitàries 27S. No en dubtem!

Acabo de sentir l'Oriol Junqueras, líder dc'ERC i cap de l'oposició dient que "dubta de tot allò que sigui convenient dubtar i que, per tant, dubta si hi haurà eleccions el 27S"

També l'expresident de la Generalitat, el Sr. José Montilla, s'ha expressat en uns termes similars: "no sé si es faran les eleccions del 27S". Haig de dir que les declaracions del Sr. Montilla no em preocupen gens ni mica. Formen part de la campanya del dubte, el desconcert i la por que alguns es dediquen a anar escampant a través dels mitjans de comunicació. 

Sí que em preocupen, però, la incertesa o el dubte que puguin arribar a transmetre persones per a qui la independència és el seu gran objectiu. Sobretot si aquestes persones gaudeixen d'una bona credibilitat entre la ciutadania i, a més, poden expressar-se en els principals mitjans de comunicació. 

No és el moment per anar estenent la llavor del dubte sobre un tema tan important com si hi haurà eleccions el 27S. Acabem de passar per uns mesos que han estat una mica com la travessia del desert de l'independentisme. Ens en tornem a sortir tots plegats fent despertar de nou la il·lusió i el convenciment entre la nostra gent. El convenciment que el 27S serà el dia on tot comença, perquè serà el dia que començarem a posar les  bases de la nova república catalana independent.

Divendres passat, a la Taula de Forces Polítiques i Socials tots vam fer un gran esforç per mirar d'arribar a un principi d'acord sobre un Full de ruta comú. Vam redactar un comunicat conjunt entre 5 forces polítiques i les tres entitats socials presents. Un full de ruta i un redactat que parla i dóna per segures les eleccions del 27S.

Crec que la ciutadania en general es va sentir lleugerament alleujada després d'aquest principi d'acord. El dubte i la incertesa començaven a esvair-se. Per tant...

El 27S hi haurà eleccions i seran plebiscitàries!

Portem 3 anys treballant-hi com a ANC. Ho hem dit i ho remarquem: queden 200 dies per a la independència. I, per si no va quedar clar en el seu moment, em repeteixo amb un avís per a navegants:  "a l’ANC en cap moment ens tremolaran les cames i farem el que la societat ens demani, el que calgui per fer possible la nova República catalana."

Il·lusió o resignació. Tu decideixes.

El 27S i les llistes (Resposta oberta a Jordi Martínez. 1)

El dimecres 4/03 hi havia plenari del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Únic punt a l’ordre del dia: debatre i aprovar el Full de ruta. Un Full de ruta que a partir de l'endemà mateix ja poden debatre totes les assemblees territorials i exteriors i, si ho creuen convenient, presentar-hi esmenes perquè finalment pugui ser aprovat en l’Assemblea General del proper 12 d’abril.

La capacitat de sorprendre’m es veu que no té límits, perquè el mateix dia 4, amb l’inestimable suport pel que fa a la difusió del diari ARA, en Jordi Martínez, exsecretari de l’ANC i fins fa poc membre del SN, inaugurava el seu blog amb un article titulat La força de l’ANC no és als despatxos: el 27S i les llistes.

Abans d'entrar de ple en el tema, vull deixar ben clar el meu afecte per en Jordi Martínez. Un afecte fruit d'haver compartit tres anys amb ell al SN i els dos primers al Comitè Permanent. És un home molt jove, intel·ligent i de gran valua. Estic convençut que en el seu article predomina l'honradesa i la bona fe i també m'agradaria que em pressuposés el mateix pel que fa al meu. 

Considero l'article totalment desafortunat, tant pel que fa al contingut com, sobretot, al moment en què ha decidit fer-lo públic. No és cap casualitat que el dia en què es preveia un debat intens al voltant del Full de ruta, en Jordi decideixi publicar les seves opinions a l’entorn de les estratègies de l’Assemblea, acompanyades d'insinuacions vagues sobre determinats interessos personals de membres del SN. A més, aquestes opinions esbiaixades, no sé ben bé com, obtenen un espai magnífic de ressonància a les pàgines del diari ARA. Espero que aquesta resposta també pugui obtenir el mateix ressò. 

Per cert, i sigui dit de passada, el plenari del dimecres va ser un autèntic exemple de debat democràtic; un autèntic exemple de l'assemblearisme ben entès; un autèntic exemple de la maduresa humana i política de la gent que compon el SN. Després de més de 5 hores de debat, es va assolir un consens pràcticament absolut (un sol vot en contra) a l’entorn de tot el Full de ruta i de la ponència marc 2015-2016.

Anem a les opinions d’en Jordi Martínez.... Primer de tot li aconsellaria que es llegís la proposta de Full de ruta aprovada pel SN i així podrà veure la realitat, més enllà del que li hagin explicat o dels documents de treball que li hagin pogut fer arribar. Quan un parla o escriu a través del que li arriba, sense esperar al document aprovat, li pot passar que no n'encerti ni una.

A desgrat que aquest article acabi sent massa llarg, crec que és convenient que reprodueixi en quin context figura l’opció de candidatura de país en la proposta de Full de ruta aprovada dimecres. Crec que ja ho puc fer públic, tenint en compte que totes les nostres assemblees ja disposen d'ambdós documents. Em permeto remarcar en negreta alguns puts importants:

"[...] Per tant, superat el punt mort polític produït fins a l’acord del 14 de gener entre els caps dels dos partits principals de Catalunya, l’ANC treballarà per aconseguir que, en el marc de la nova configuració de la Taula de forces polítiques i socials per l’Estat propi, s’assoleixi un acord sòlid entre les forces polítiques sobiranistes per tal que les eleccions del 27S puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari.

En aquest camí hem de preveure possibles provocacions de l’estat espanyol com la inhabilitació del president i consellers o altres atemptats greus contra les institucions i representants del país, que donaran coherència a la proposta de l’ANC, ja descrita en el Full de Ruta precedent, empenyent la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials que proposin la Declaració de Sobirania com un dels primers actes del nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu. La candidatura ha de dur inequívocament en el seu programa que, en cas de majoria d’escons al Parlament i un cop esgotades les possibilitats de negociació amb l’Estat per una secessió acordada, proclamaran la independència

Tanmateix, en el cas que en el marc de l’esmentada Taula no fos possible la configuració d’un pacte en la línia anterior, com també en el supòsit que les eleccions del 27S fossin ajornades per qualsevol motiu diferent d’una ingerència de l’Estat espanyol, l’ANC es plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials de forma transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència. Aquesta possibilitat és coherent amb la proposta de candidatura unitària que, d’acord amb l’anterior full de ruta de l’ANC, constituïa l’opció preferent, però que va quedar superada per l’acord del 14 de gener entre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició."

I en l’apartat de requisits, acaba dient:

" [...] En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims abans esmentats. Tanmateix, si fins a final de juny de 2015 les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línea expressada, l’ANC es plantejarà organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC."

Crec que queda més que clar i molt allunyat de les opinions que considero desinformades i partidistes d'en Jordi. Un Full de ruta aprovat amb un sol vot en contra i que, insisteixo, no passa de ser una proposta i que encara ha de ser debatut i objecte d’esmenes, si cal, per totes les nostres assemblees.

En Jordi Martínez, militant amb carnet de partit, pensa que la feina de l’ANC és “convèncer indecisos” i organitzar onzes de setembre. Evidentment, un dels objectius principals de l’Assemblea des del seu naixement és el d’ampliar la majoria social favorable a la independència. Hi hem treballat i ho continuarem fent perquè és un tema cabdal. Ara bé, en Jordi sembla oblidar que l’ANC va néixer per aconseguir un gran objectiu polític: la independència i amb ella la constitució de la República catalana independent com un estat de dret, democràtic i social.

I si volem aconseguir l’objectiu, si volem que l'independentisme guanyi de manera inqüestionable les eleccions del 27S, cal que l’ANC s’impliqui en el procés com ha fet sempre, des de la Conferència Nacional del 2011. No som un partit polític, no ens presentarem a cap procés electoral, però som un actor polític de primer ordre.

Després del 9N vam cometre un error: vam cedir el lideratge del procés als partits polítics tots sabem com ens ha anat. Aquest va ser el nostre principal error i no el podem tornar a repetir. Han estat dos mesos d'autèntica pobresa política partidista. 

Un article massa llarg... Espero que hàgiu arribat fins aquí. 

Encara, però, em queda un tema per tractar: els interessos personals que, segons en Jordi Martínez, busquen una sortida, també personal, millor que la que tenen ara a l’ANC.

En parlarem ben aviat....

27-09-2015: On tot comença

Article publicat a Tribuna.cat

Divendres passat el pavelló de la Fira de Cornellà s’omplia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feia públic, després de dos mesos de feina interna, les diferents propostes que permetran que tota la maquinària de l’organització es posi de nou en marxa amb un sol objectiu : que l’independentisme guanyi clarament les properes eleccions del 27 de setembre.

Per fer possible que les eleccions del 27S esdevinguin plebiscitàries i que, com a conseqüència, siguin les eleccions definitives que ens han de portar a la proclamació de la República catalana independent, des de l’Assemblea treballarem intensament en els tres eixos bàsics del nostre Pla d’actuació: Incidència social, incidència política i mobilització social.

Respecte a l’eix d’incidència social, l’objectiu principal continua sent el mateix: augmentar la majoria social favorable a la independència. Les accions d’aquest eix  buscaran incidir més directament en els diferents àmbits a través d’un missatge clar de futur, un missatge en què es facin ben palesos els valors de l’ANC: llibertat, democràcia i justícia social. 

L’ANC vol insistir i remarcar sobre els perquès de la independència. Volem proclamar una nova República catalana independent que comporti el compromís de construir un país nou, un país per a tothom. Volem la independència perquè disminueixin els actuals desequilibris socials. Volem un estat de dret, democràtic i social i això vol dir que caldrà millorar i ampliar tot allò que faci referència als drets socials: salut, ensenyament, habitatge, pensions, atur, serveis socials...

En l’eix d’incidència política, des del vessant internacional, caldrà continuar internacionalitzant el procés català i, sobretot, aconseguir que en les eleccions del 27S puguin votar la gran majoria de catalans residents a l’estranger i que representen al voltant de 200.000 vots.

En la vessant nacional,  hem engegat la campanya Els ajuntaments per la independència. Necessitem que les properes municipals del 24 de maig signifiquin un pas més cap a la independència. Amb aquest objectiu, l’Assemblea només donarà suport a aquelles candidatures que signin aquests quatre compromisos: adhesió a l’AMI; treballar perquè les eleccions del 27S siguin plebiscitàries i, un cop celebrades, posar-se al servei del Govern per col·laborar en la constitució del nou Estat català; finalment, integrar-se en l’Assemblea de Càrrecs Electes que, en el cas que les institucions espanyoles anul·lessin o intervinguessin els òrgans d’autogovern catalans, tindria com a objectiu prioritari la Declaració d’Independència i la formació d’un govern provisional.

27-09-2015: On tot comença... Perquè això sigui possible, perquè realment el 27S iniciem el procés de transició, amb un full de ruta clar i decidit, que ha de culminar amb la proclamació de la independència i l’aprovació d’una nova Constitució per a la República catalana, caldrà que des de la societat civil tornem a liderar el procés i forcem els partits polítics perquè assumeixin dos objectius molt clars: unitat d’acció i independència.

Sense unitat d’acció no hi haurà eleccions clarament plebiscitàries. Sense eleccions plebiscitàries i sense una victòria clara de la candidatura o candidatures independentistes no hi haurà independència.

Liderem el procés: 27/02 tothom a Cornellà!

En l'anterior article ja ho avançava: "L’Assemblea ha convocat un acte important per al proper divendres 27 de febrer. Serà l’acte de rellançament de l’Assemblea després d’uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més discret... "

Serà, doncs, aquest proper divendres a les 20h. El lloc, la Fira de Cornellà, C. Tirso de Molina, 34, Cornellà de Llobregat. 

L'objectiu és molt clar: Cal tornar a liderar el procés. Cal guanyar les municipals del 24 de maig i les plebiscitàries del 27 de setembre. Hi presentarem el Pla d'actuació de l'Assemblea, estructurat a l'entorn del tres grans eixos: Incidència política, Incidència social i Mobilització social. 

En l'acte es faran públiques les grans propostes d'actuació de l'ANC durant els propers mesos, així com el posicionament de l'Assemblea davant del proper calendari polític i que començarem amb la campanya "Els ajuntaments per la independència". 

Necessitem reforçar la il·lusió i el convenciment. Necessitem demostrar de nou la nostra força, la força de la gent. I ho començarem a fer, de nou, aquest divendres 27 de febrer. I ho demostrarem omplint a vessar la Fira de Cornellà!

Caldrà, però, i per raons de seguretat i d'aforament del recinte, que primer feu una inscripció prèvia. És molt senzill. Només heu d'emplenar aquest formulari 

https://assemblea.cat/27f2015

Tenim una nova cita... Ens veiem divendres a Cornellà!

27F-27S: L'efecte papallona

Article publicat a Tribuna.cat 

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York.”

Aquesta frase de l’escriptor i periodista James Gleick és coneguda popularment com “l’efecte papallona”, que exemplifica metafòricament que qualsevol petita qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final.

Ja fa setmanes que el calendari de l’ANC presenta tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre. Tres dies estretament lligats perquè tot el que passi,tot el que ja està passant, a partir d’avui influirà de manera decisiva en cadascuna d’aquestes dates i, encara més, en el procés posterior al 27S.

L’Assemblea ha convocat un acte important per al proper divendres 27 de febrer. Serà l’acte de rellançament de l’Assemblea després d’uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més discret, una feina que s’ha mogut més dins de la cuina que no pas en el menjador principal i que alguns han volgut desprestigiar.

Per guanyar el 27S, l’Assemblea ha de tornar a liderar el procés de forma decidida i ferma. Liderar a través de la il·lusió i el convenciment. Liderar a través de propostes i accions. Liderar a través d’un missatge clar i contundent.

Els tres grans eixos del nou Pla d’Actuació aprovat centren l’activitat de l’Assemblea: incidència política (nacional i internacional), incidència social i mobilització social. Aquests grans eixos seran el marc en què s’encabirà i desenvoluparà l’acte del 27 de febrer.

Uns mesos en què caldrà remarcar i deixar ben clar que no hi haurà progrés social sense independència, perquè la independència és l’autèntica revolució del canvi polític, econòmic i social. 

La primera etapa d’aquest breu recorregut que ens queda fins al 27S són les eleccions municipals. Des de l’ANC plantejarem de manera clara el nostre posicionament polític que començarà amb la campanya “Els ajuntaments per la independència”. Les municipals no poden ser cap parèntesi en el procés, ans al contrari, han de significar-ne la consolidació inequívoca i una nova plataforma de llançament fins al 27S.

El paper nacional que històricament ha tingut el municipalisme ha estat important i moltes vegades decisiu. Hi ha hagut moments històrics en què els ajuntaments han esdevingut claus en la definició del futur de Catalunya. Així va ser amb la Mancomunitat i amb la llei que la va fer possible. Així va ser el 14 d’abril de 1931, quan unes eleccions municipals van comportar el final de la monarquia i la constitució de la República.

Darrerament hem tingut una bona mostra de la gran importància dels municipis en el futur nacional i social. Va ser el 4 d’octubre de l’any passat, al Palau de la Generalitat, quan gairebé la totalitat dels alcaldes i alcaldesses del nostre país van fer una gran demostració de força i unitat entorn de la consulta del 9N.

Els ajuntaments són cabdals en aquest procés d’emancipació nacional. Són el primer graó de les nostres institucions i la representació més autèntica, a escala local, de la voluntat popular. Són els que poden recollir i expressar millor els anhels de benestar, de llibertat, de democràcia i de justícia social dels ciutadans que representen.

Les eleccions municipals esdevindran clau en el conjunt del procés. Les municipals i els resultats que se’n derivin seran una de les papallones que agitarà l’aire i que acabarà desencadenant la tempesta democràtica, la tempesta independentista del 27S.

Hi ha acord... Les meves sensacions

Hi ha acord....

Durant aquestes darreres setmanes, hem treballat molt perquè els polítics arribessin a una fórmula d'acord que pogués acabar amb aquest maleït impàs que amenaçava el propi procés d'independència.

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Hem anat passant els dies entre la perplexitat, la decepció, la tristesa, la indignació, la impotència... 

Hi ha acord...

La primera sensació que vaig tenir ahir escoltant el president Mas va ser una sensació agre-dolça. Volíem l'acord. Era imprescindible perquè la unitat d'acció de l'indendentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes. 

Hem arribat fins aquí gràcies a la unitat d'acció. El que ha diferenciat el moviment independentista dels darrers anys en relació al de dècades anteriors és que ha sabut trobar la fórmula que ens ha permès la gran unitat, profundament transversal, a l'entorn d'un sol objectiu. Aquest valor l'hem sabut transmetre a determinades forces polítiques i també a les institucions. Només podem guanyar si continuem per aquest camí.

Hi ha acord...

Sensació dolça de l'acord pel que significa de voluntat de recuperar aquesta unitat que perillava. Sensació dolça de l'acord perquè sabem que tenim una data en què ens jugarem el futur del país. Sensació dolça de l'acord perquè, per primera vegada, he sentit parlar de Full de ruta comú i acordat. Aquest Full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos i de la feina discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.

Hi ha acord...

Sensacions agres de l'acord.... Evidentment, la data... i no en diré cap més, malgrat que en pugui tenir. Per què...?

Doncs, perquè hi ha acord...

Les mirades al passat només ens han de servir per aprendre dels possibles errors comesos. La nostra mirada sempre ha d'estar posada cap al davant, més enllà fins i tot de l'horitzó. L'Assemblea transmet sempre il·lusió, transmet sempre sentiments i sensacions positives. Nosaltres hem après a mirar endavant, a mirar al futur. I així ho continuarem fent.

No mirem enrere.... Disposem de 8 mesos per treballar intensament en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l'independentisme en les properes eleccions. 

I, durant aquests 8 mesos, hem de ser els garants que la unitat d'acció sigui l'element que marqui el desenvolupament de la propera campanya electoral. Hem de fer un seguiment exhaustiu dels nostres polítics perquè no es desviïn ni un mil·límetre del camí de la unitat i perquè el Full de ruta en el qual tant hem treballat sigui el comú, sigui l'unitari.

Hi ha acord... 

Unitat, unitat unitat... àmplia, global... El 27 de setembre només ens val un únic, clar i inqüestionable resultat.