Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 4 d'octubre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats:
Mercè López, vicepresidenta segona de la CAL
Pep Ribas, Conseller delegat de la CAL,
Olga Amargant, advocada, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
Davantal
Giovanni Falcone va ser un
jutge italià especialitzat a perseguir els crims de la Cosa Nostra Siciliana.
Va portar a la presó centenars de delinqüents relacionats amb la màfia. Va
morir, juntament amb la seva dona i tres escortes, en un atemptat de la màfia a
Palerm.
Té una sala al seu honor al
Tribunal de Sàsser on avui ha declarat el president Puigdemont sobre el procés
d’extradició demanat pel jutge Llarena.
Aquesta tarda, poc després
de les 3, el president Puigdemont ha fet una piulada que deia: “D'una sala
d'audiència que porta aquest nom només en podia sortir una decisió justa.
Aquesta tarda podré seguir el ple del Parlament europeu de manera telemàtica
des de l'Alguer, perquè la justícia sarda ha suspès el procediment
d'extradició.”
Un nou fracàs, doncs, de la
justícia espanyola en general i del jutge Llarena en particular.
L’any 1996, al Principat,
s’iniciava la negociació de la nova Llei de Política Lingüística. En aquest
mateix any, el 23 d’abril, va néixer la Coordinadora d’Associacions per la
Llengua Catalana, la CAL, una entitat que es proposava treballar, des de la
triple vessant social, cultural i política per la plena normalització
lingüística, cultural i nacional dels Països Catalans.
La CAL va prendre el relleu
de la Crida, que s’havia dissolt el 1993 amb la intenció de crear una
organització independent de les organitzacions polítiques i sindicals, perquè
la força de la CAL recaigués tan sols en la societat civil i en les entitats
que la integraven.
Avui, volem parlar d’aquests
25 anys de la CAL i també d’un dels seus projectes, el Correllengua que enguany
compleix també 25 anys d’existència.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana escriptor
i filòsof francès d'origen algerià Albert Camus
En
la profunditat de l’hivern vaig aprendre que en el meu interior hi ha sempre un
estiu invencible
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i
l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada