L’ANC de Figueres homenatjarà aquest cap de setmana Martí Vilanova Purcallas (Figueres, 1896 - Aulnay-sous-Bois, França, 1930), polític que, a pesar d’haver mort a una edat molt jove, va tenir una gran influència en el moviment republicà i federal. Aquest vespre tindrà lloc al Cercle Esport de Figueres una taula rodona en què participaran Mariona Seguranyes, Enric Pujol i Jaume Marfany (19 h). Demà, al cementiri municipal de Figueres, s’hi portarà a terme una ofrena floral. L’homenatge es completarà dimarts, 12 d’octubre, amb una visita a Vil·la Denise, de Prats de Molló. Afiliat a l’Estat Català de Francesc Macià –després d’haver fundat en la seva joventut amb Dalí el grup marxista Renovació Social–, Vilanova es va haver d’exiliar a la Catalunya del Nord, i va encapçalar una de les dues columnes de combatents d’Estat Català durant els Fets de PratDissabte passat, 9 d'octubre, vaig tenir l’honor de participar en la taula rodona que l’ANC de Figueres va organitzar emmarcada en els actes d'homenatge a Martí Vilanova. A la taula, vaig tenir com a companys la Mariona Sugranyes, doctora en història de l’Art, que va parlar sobre la intensa relació entre Martí Vilanova i Salvador Dalí; i Enric Pujol, doctor en Filosofia i Lletres que va emmarcar la figura de Martí Vilanova i els fets de Prats de Motlló.
Martí Vilanova és un d’aquells
herois mig oblidat, com tants altres, de la nostra història. Va tenir una gran
influència en el moviment republicà i marxista de l’època, va ser lloctinent de
Francesc Macià i va encapçalar una de les dues columnes de combatents d’Estat
Català durant els fets de Prats de Motlló.
Tot seguit, us reprodueixo la meva intervenció a la taula rodona:
És un honor per a mi poder participar en aquest acte d’homenatge a Martí Vilanova Purcallas, republicà i lluitador per la llibertat, per les llibertats... Perquè no pot haver-hi alliberament nacional sense alliberament social. Aquest és un homenatge personal, que voldria fer extensiu a tota la gent que ens ha precedit en aquesta lluita i que, en molts casos, hi han sacrificat la llibertat i la vida
El seu gran amic Jaume Miravitlles
el descrivia així” La meva adolescència ha estat íntimament lligada a la
joventut de Martí que ha deixat en la meva vida una petjada tan profunda que el
considero el meu germà i el meu mestre en l’esperit.”
En aquells anys de la
Primera Guerra Mundial i de la postguerra, Martí Vilanova va anar evolucionant
des del republicanisme fins al marxisme revolucionari que sempre va fer del tot
compatible amb el nacionalisme català. Conjuntament amb en Jaume Miravitlles i
Salvador Dalí, van impulsar Renovació Social, grup probolxevic local.
Per veure com era Martí
Vilanova tenim un fragment d’un parlament que el seu amic Jaume Miravitlles va
pronunciar en un acte en memòria seva:
Deia Miravitlles: “El març de 1925 havia de ser jutjat per un tribunal militar per uns fets del 1924. El dia abans, Martí va venir de Figueres a Barcelona, a donar-me fe, a donar-me esperança. Efectivament, només en oir-lo parlar em va salvar i no em van espantar ni els generals, ni les creus, ni les espases rovellades. Vàrem anar a la nit a un ball de Carnaval, i al matí, em va portar a la Granja Royal i ens vam atipar de nata amb maduixes. Després vam anar al Consell de Guerra.”
Quan Macià dóna per
fracassada l’operació a la recerca d’ajuda soviètica, des del seu exili a
França mobilitza els militants d’Estat Català, sobretot els membres dels
Escamots, l’organització paramilitar
creada poc després que Estat Català es fundés com a organització política i de
combat el 1922.
No eren militars entrenats,
la gran majoria no havien fet servir mai una pistola. Malgrat els entrenaments
i pràctiques de tir que van estar fent a França, eren un grup sense experiència
militar. Per compensar aquesta greu mancança, s’hi incorporaren alguns italians
antifeixistes exiliats a Itàlia que havien participat en la Primera Guerra
Mundial.
“Mai no m’havia sentit tan tranquil com ara ni
tan ple de coratge”, escrivia Macià. “Ha arribat l’hora de la veritat, la de
l’acció armada.”
4 de novembre. Els grups armats, però, no arriben. Confusió generalitzada. Ben aviat, però, les notícies confirmen que la policia francesa i la Guàrdia Civil espanyola han atrapat tots els grups. El pla havia estat descobert. La conspiració havia mort abans de començar.
Va ser Henry Ford que va
dir: “El fracàs és, de vegades, molt més fructífer que l’èxit.” O també tenim aquesta
altra frase “El fracàs conté les llavors de l’èxit” Ambdues són ben aplicables als
fets de Prats de Motlló.
No sabem què hauria passat
si el complot no hagués estat descobert. No ho sabrem mai, però, em permeto
pensar que, més tard o més d’hora a causa de les condicions amb què s’emprenia
i dels voluntaris i armes de què disposava, hauria estat vençut.
En canvi, aquest fracàs va
comportar una gran difusió internacional, sobretot de la figura de Macià i va
representar un gran avenç per al moviment independentista i republicà de
l’època.
Macià, els seus lloctinents i els cervells de l’operació van ser detinguts i conduïts a la presó de la Santé, a París. La notícia es va escampar com una taca d’oli per tot Europa i fins i tot per Amèrica. Macià, el líder de “le complot des catalans” genera un corrent de simpatia en ambients de les esquerres franceses. El comparen amb una mena de Quixot idealista que va acompanyat d’un poeta, Ventura Gassol i que anhela i lluita per la llibertat del seu país.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada