dimecres, 8 de desembre de 2021

Independentisme: som davant d'una desfeta? (Síntesi de l'anàlisi de Francesc Abad sobre la darrera enquesta de l'ICPS)

Francesc Abad és un molt bon analista polític que, sovint, ens aclareix i ens ajuda a moure'ns amb més agilitat entre les diferents enquestes que van apareixent. Fa uns dies ha fet una extensa i detallada anàlisi de la darrera enquesta ICPS 2021. L’ha titulada “Anàlisi, des del dolor, de les dades preludi de la desfeta que està provocant la rendició d’ERC.”

L’anàlisi d’en Francesc és exhaustiu i molt (molt!) extens.  Intentaré, doncs, fer-vos-en una síntesi amb la intenció que us quedeu amb les dades més importants per tal de poder-hi reflexionar.

L’enquesta de l’ICPS, afirma Abad, “és una enquesta que es porta fent des de fa molt anys, fet que li aporta gran valor. I que sempre ha plantejat les qüestions amb intel·ligència, aportant molta i molt valuosa informació sobre la nostra realitat social i política.”

Com ja és habitual, en Francesc ens adverteix que la part menys interessant de l’enquesta és la projecció de vot que se’n fa i que això és a causa dels greus biaixos que l’afecten.

Per demostrar-ho, fa una comparació entre el que pronosticava l’enquesta sobre les eleccions del 14 de febrer de 2021 (ERC: 21,2% PSC: 13,8%  JxCAT: 9,9%  ECP: 6,8%) i el que va acabar produint-se (ERC: 21,3% PSC: 23,04% JxCAT 20,04% i ECP: 6,8%). Molt infravalorats en l’enquesta PSC (10 punts menys) i JXCAT 10,14 punts menys).

Afirma Abad, que les dades ICPS són el preludi de la desfeta política del nostre país, des d’un punt de vista nacional i de moviment independentista i en diu que la causa principal és la “rendició” d’ERC amagada en el seu gir polític.

En què es basa aquesta anàlisi negativa?

A la pregunta sobre quina hauria de ser la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, els que responen un estat independent  ha baixat fins al 35,3% (El 2012 era d’un 44,3%).

A la pregunta “què voleu per Catalunya” L’any 2017 un 46,6% deien que independència i un 48,4% que formar part de l’Estat espanyol. Ara, el 2021, la xifra dels que diuen independència ha baixat fins al 39,4% i la dels que volen continuar dins l’Estat ha pujat fins al 52,9%.

Més preguntes... “A vostè com li agradaria que acabés el procés sobiranista?” Els que volen que acabi amb la independència: 2016: 37,8%; 2017: 36,2%; 2021: només un 29,3%-

“Vostè com creu que acabarà el procés sobiranista?” Els que creuen que acabarà amb la independència: 2017: 17%; 2021: únicament un 8% ho creu. La dada més colpidora és que entre els votants de JXCAT encara hi ha un 29,4% que així ho creuen, però entre els d’ERC ja només ho creuen un 9,8%.

Abad diu que una de les claus per entendre què esta passant les trobem quan es creuen les dades de la pregunta “A vostè com li agradaria que acabés el procés sobiranista” amb el record de vot a les eleccions del 14F. Mentre un 84% dels votants de Junts i un 85,7% dels de la CUP diuen que els hi agradaria que acabés amb la independència de Catalunya, només un 52,8% dels votants d’ERC diuen que els hi agradaria que acabés amb la independència. A més, un  43,7% dels votants d’ERC diuen que els hi agradaria que acabés amb un acord amb el Gobierno de España per dotar Catalunya de més autogovern. Els percentatges de només fa tres anys, els del 2018, deien que el 72,4% dels votants d’ERC els agradaria que el procés acabés amb la independència, i només un 25,9% que amb un acord amb l’Estat per tenir més autogovern. És a dir, segons l’anàlisi de Francesc Abad, fa tres anys l’anomenada “rendició” d’ERC encara no havia calat entre el seu electoral.

ERC no perd suports. ERC ni guanya ni perd suports electorats, però ha transformat el seu electorat de clarament independentista a no clarament independentista, cosa que provoca una gran esquerda en la majoria independentista.

Un altre factor d’anàlisi és que el procés no generi una fractura social i derivi en problemes de convivència. Aquest ha estat la formulació més esgrimida per l’unionisme per intentar aturar l’independentisme. Les dades ens diuen que en aquest tram final l’independentisme no ha sabut o no ha pogut respondre a la propaganda i estratègia unionista d’alimentar el conflicte social. Hi ha un 70% d’enquestats que expliciten el seu temor a aquest conflicte. És una dada massa contundent. El temor és majoritari entre el votant unionista, però també arrela entre l’independentista: un 50% també assenyala aquest punt com a crític i també manifesta els seus temors sobre que el procés acabi provoncant problemes de convivència.  

Sobre la Taula de diàleg: l’opinió majoritària de l’independentisme és que no tindrà cap resultat positiu. Un 84% dels votants de JXCAT estan convençits que no en sortirà res i, fins i tot, un 60,2% dels votants d’ERC pensa exactament igual.   

Sempre segons l’análisi que en fa Francesc Abad, el gir polític (la “rendició”) d’ERC es basa en la doctrina del “junquerisme” que té absolutament interioritzat que, apartant JXCAT i el que representa de qualsevol àmbit de poder, deixant-los fora de tot arreu en una legislatura entraria en descomposició i eliminaria així l'últim obstacle que té per fer efectiva la “rendició“ a canvi de l'hegemonia política autonòmica.

L’estratègia no li ha sortit bé en les darreres eleccions, tant en les del 21-D com en les del 14-F perquè els resultats de JXCAT van acabar sent molt per sobre del que ERC esperava. La intenció d’ERC (des del 2017) de pactar un front amb Comuns, CUP i PSC per deixar fora JXCAT ja no es podia fer, Estava tot preparat, però els resultats (inesperats) de JXCAT ho van impedir.

El petit espai d’esperança que en podem extreure de l’enquesta és que, malgrat tot, un 66,5% de la societat catalana creu que cal un referèndum perquè Catalunya pugui decidir el seu futur, davant el 26,9% que s’hi oposen.

Acabo aquest intent de síntesi amb les paraules finals de l’article:

Ens necessitem tots. Si no hi som tots no hi ha independència possible. Però per tornar a ser-hi tots els companys d'ERC han de posar fi a aquesta política de rendicio i divisió de la direcció junquerista i sergisolista que està reduint la base independentista i que, com hem vist avui, ens aboca a la desfeta com a moviment si no hi ha una reacció que l'aturi i així poguem revertir la situació.

Dies de fúria. Dies de glòria. (blog) Abad, Francesc

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada