El Diari de la LLengua. 17-A, atemptat de bandera falsa? Jordi Cuixart deixa la presidència d'Òmnium. M.Eugènia Gay nova Delegada del Gobierno

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 17 dde gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Raül Garcia Aranzueque,  periodista i escriptor. Editor del Diari de la Llengua  

Lourdes Escardivol, mestra, exSN de l’ANC

Francesc Marco, historiador

Davantal

“Advocat d’en Cocomocho, quina bona peça, inefable, impresentable perillós, element criminal, personatge escassament recomanable, personatge esgarrifós, facinerós, púrria, maula, ex-etarra, llengut, brut i immoral carceller, picaplets o sinistre”. Aquestes són algunes de les expressions amb què , el periodista Alfonso Rojo, director del diari digital “Periodista Digital” , va qualificar l’advocat Gonzalo Boye.

L’Audiencia de Madrid les va considerar injurioses i va condemnar el periodista. Atra bé, el Fiscal del Tribunal Suprem espanyol, José Miguel de la Rosa Cortina, no ho veu de la mateixa manera. Veiem-ne alguns dels arguments: .”Els insults no són prou forts, no tenen prou càrrega per afectar al dret de l’honor del demandant ja que el pes ofensiu és molt reduït. La reiterada expressió etarra o ex-etarra no es pot considerar antijurídica perquè ETA ja fa molt temps que va acabar les seves activitats.”

Justícia espanyola...

La setmana passada, l’ex-comissari José Manuel Villarejo deixava anar aquestes declaracions:

“Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.

Les incògnites que encara persisteixen sobre els greus atemptats del 17 d’agost de 2017 i la nul·la voluntat d’investigar i esclarir-ne els fets, fan que la possibilitat que els atacs fossin de bandera falsa s’hagi anat estenent durant els darrers anys.

L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada “policia patriòtica” el 2012.

El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

Com escrivia  a La República Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Enguany és l’any Joan Fuster. Commemorem el centenari del seu naixement i 30 anys de la mort del gran filòsof de Sueca. Durant l’any segur que us anirem fent conèixer més d’un dels seus aforismes. Avui aquest:

El que mana vol que els manats sigui dòcils, hem de partir d’aquesta obvietat

Mentre hi hagi un sol represaliat, un sol empresonat, un sol exiliat drs del Vull una resposta continuarem marxant amb el pensament posat en tots ells. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!