La CLAU de la nostra història. Programa 213. Emès el 21 dedesembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 213.
“Una
llengua per guanyar”, amb aquest lema es va commemorar el passat cap de setmana
el 90è aniversari de les Normes de Castelló que van establir les bases per a la
unificació de l’ortografia valenciana..
El 21
de desembre de 1932, catorze entitats i cinquanta-dues persones van signar la
proposta normativa que, en el fons, era una adaptació, redactada pel professor
Lluís Revert de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Així mateix,
Carles Salvador adaptava, en el seu vocabulari constituït per 6.000 entrades,
el Vocabulari Ortogràfic abreujat de Pompeu Fabra del 1926.
No va
ser fàcil culminar el procés que va fer confluir els diferents corrents del
valencianisme. A principis del segle XX, l’anarquia a l’hora d’escriure i la
castellanització de la llengua no feien més que avançar. La figura de Pompeu
Fabra i l’impacte social que havia començat a produir la seva obra de
modernització de la llengua va esperonar el debat entre els cercles
valencianistes.
La
majoria d’intel·lectuals i escriptors de l’època tenien molt clara la unitat de
la llengua. Així, el 1930, la publicació “Taula de les Lletres Valencianes” va
publicar un article titulat “Als escriptors valencians i a les publicacions
valencianes” que ràpidament va obtenir el suport de la revista Acció
Valenciana, del setmanari valencianista Avant i del Diario de Valencia.
Finalment, la Societat Castellonenca de Cultura va ser la que va assumir la
responsabilitat històrica de fer realitat unes normes lingüístiques per al País
Valencià.
En la
dècada dels 70 i dels 80 del segle passat, “la batalla de València”,
orquestrada pel denominat blaverisme, va utilitzar la llengua, els símbols
d’identitat i fins i tot el nom del país, com a cavall de batalla polític per
provocar l’enfrontament els diversos territoris dels Països Catalans. En aquest
context, les Normes de Castelló van representar un simbolisme que anava molt
més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic.
Avui,
90 anys després, cal recordar les paraules de Joan Fuster a la plaça de bous de
València el 25 d’abril de 1982:
“El
que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País
Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. La volen
acorralar al reducte folklòric i no! Aquí hem acudit a manifestar-nos per la
unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la
llengua“.
Final
La
frase de la setmana del Yoda, el personatge de la Guerra de les Galàxies:
“Impossibles
res és... Difícil moltes coses són.”
El
programa d’avui ha estat el darrer del 2022. Josep Carner, en un vers del seu
poema “Any Nou”, ens deia que “Nou any és nou engany”. Nosaltres marxem amb el
desig i l’esperança que el 2023 el vers carnerià no es compleixi i tornarem
l’11 de gener per continuar descobrint, plegats, noves CLAUS de la nostra
història.
Que
tingueu un Bon Nadal i un millor any 2023!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada