Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 250.
L’ANC
ha convocat una consulta als seus associats per tal que decideixin si volen
impulsar o no una llista cívica les properes eleccions al Parlament de
Catalunya. La votació serà telemàtica i
es durà a terme entre l’1 i el 14 de març d’enguany.
El
primer gran moviment unitari català en unes eleccions (i potser l’únic fins
ara) es va produir el 1906 amb el nom de Solidaritat Catalana. Va esdevenir un
dels moviments cívics i polítics de major transcendència de principis del segle
XX a Catalunya. Va unir diversos grups polítics: com la Lliga Regionalista, el
Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, part d'Unió Republicana,
els Republicans Federals, el Partit Carlí i el Partit Integrista.
Va
néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions, de la
qual demanaven la derogació. El programa polític comú que van elaborar es
coneix com a "Programa del Tívoli", ja que va ser llegit al teatre
del Tívoli el 14 d'abril de 1907.
Les
eleccions es van celebrar el 21 d'abril de 1907 i la Solidaritat Catalana va triomfar arreu de
Catalunya, amb un total del 67” dels vots i 41 escons dels 44 que s’elegien.
Per
trobar un exemple de llista cívica, però no unitària, hem d’anar a les
eleccions al Parlament de Catalunya del
28 de novembre de 2010. Solidaritat per la Independència, també anomenada
Solidaritat Catalana per la Independència es va presentar com a coalició en
aquestes eleccions. En les llistes de les quatre circumscripcions apareixien
noms molt coneguts de la societat civil com, entre altres, Alfons López Tena, Utriel Beltran,
Isabel-Clara Simó, Hèctor López Bofill, Santiago Espot, Antoni Strubell, Núria
Cadenes, Joan Laporta, Francesc Xavier Segura, Santiago Vilanova o Anna Arqué.
La
coalició va obtenir un 3,28% dels i quatre escons. Es va tornar a presentar a
les eleccions del 2012, però ja no va obtenir cap representació.
Final
La frase de la setmana d’Audre Lorde, escriptora afroamericana,
feminista i activista pels drets civils
L’opressió no té gènere,
ni raça, ni classe. Però la resistència tampoc té límits.
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada