Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història.
Programa 249.
La setmana passada, i fruit d’un pacte entre el PSOE I JuntsxCat,
es va obtenir el compromís del govern espanyol de delegar a la Generalitat les
competències d’immigració. El pas des del punt de vista autonòmic és molt
important, malgrat que encara no sabem com i quan es produirà aquest traspàs de
competències. De moment, només tenim una promesa (assumida públicament, això
sí, pel PSOE) i un escrit no oficial. .
L’any 1900 Catalunya tenia prop de dos milions d’habitants. Les
onades migratòries de la dècada de 1920 i la dels anys 60 i 70, amb
persones procedents majoritàriament de l’interior de la península,
expliquen el creixement de la població catalana fins als coneguts sis milions.
En els darrers 20 anys, l’arribada contínua de nous ciutadans provinents
d’arreu del món han disparat la demografia catalana fins ben a prop dels vuit
milions d’habitants.
Actualment, i en dades del 2022, a Catalunya hi viuen prop de tres
milions de persones nascudes fora del nostre país. Segons les darreres dades,
Guissona, a la comarca de la Segarra, és una de les que presenta un percentatge
més alt de persones vingudes de fora, un 51% A la capital del país,
Barcelona, el percentatge és d’un 44%.
En ple segle XXI, la immigració comporta un seguit de reptes per
a tots els països que en són receptors. A Catalunya, encara més, principalment
perquè no disposem d’un Estat propi, ni tampoc cap competència que ens permeti
aplicar polítiques pròpies per fer front a tots els reptes, sanitaris,
educatius, socials, lingüístics i nacionals que comporta.
Reptes lingüístics i nacionals... En l’article “Immigració i catalanitat” Agustí Colomines defineix, de manera sintètica, el fet de ser
català i que es basa en la llengua, els costums i les tradicions. Segons Colomines: “Per a mi, el problema no
és que els catalans no tinguin fills i els primers naixements a Catalunya
aquest 2024 hagin estat de parelles immigrades, sinó com fer que aquests nous
ciutadans de Catalunya, que en la seva partida de naixement es dirà que són
espanyols, adoptin la catalanitat.”
Mantenir la identitat nacional catalana dependrà exclusivament
de la nostra capacitat de transmetre la catalanitat (entesa, com hem dit abans,
en la llengua, la cultura i les tradicions) als nouvinguts i als nascuts, ja al
país, de pares de fora. Que siguem capaços d’aconseguir que adoptin la catalanitat,
que facin del català la llengua comuna de relació al país, en depèn la
continuïtat de la Nació catalana.
Final
La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg
irlandès Òscar Wilde
“Sovint mantinc llargues converses amb mi mateix, i sóc tan
intel·ligent que, de vegades, no entenc res del que dic.”
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada