divendres, 19 d’abril del 2024

"MÀTRIA O BARBÀRIE" Conversa amb Júlia Ojeda


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

CONVIDADA: 

Júlia Ojeda Caba... investigadora i crítica literària catalana. membre del consell de redacció de les revistes Caràcters i Catarsi Magazín. És coautora, amb Anna Punsoda i Marta Roqueta, del «Manifest per un nacionalisme feminista». Un any després, ha editat, conjuntament amb Anna Punsoda i Marta Roqueta el llibre “Màtria o barbàrie”, un compendi de 30 articles sobre feminisme i paí.

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 261

L’extraordinària figura de Pompeu Fabra només és homologable a dos “monstres” més de la llengua catalana: Joan Coromines i Joan Solà. Tots tres units, en paraules de Joan Solà, pel "el lligam inextricable entre poble, individu i llengua."

Avui, parlarem de Joan Coromines perquè el 21 de març es compliran 119 anys del seu naixement. Coromines, una figura extraordinària, tan professionalment com humana, d’una personalitat abassegadora i compromesa amb la llengua i el país.

La vida de Coromines és la d’un home de llegenda. Una combinació sorprenent entre un  científic i un lingüista de primera fila i un patriota, un activista que va participar en el complot de Garraf i en els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià. Que va disparar trets i que va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de 1934.

Coromines era un home de treball il·limitat -Badia i Margarit va dir que, per al mestre, els verbs viure i treballar eren sinònims-. Coromines mateix va donar nom al seu gran projectes científic i intel·lectual: l’Ardida Piràmide. Una obra lingüística que havia d’estar construïda sobre tres pilars monumentals de la llengua catalana, L’Ardida Piràmide es componia del Diccionari Etimològic, l’Onomasticon Catalanoiae i la Gramàtica Històrica. Els dos primers projectes li van ocupar pràcticament  tota la seva vida – de fet, es diu que Coromines va començar a gestar el Diccionari Etimològic el 1922, quan només tenia 17 anys-  aquesta gran dedicació va impedir que pogués acabar d’enllestir la tercera columna del seu gran projecte. 

A la lletra S del Diccionari Etimològic, Coromines introdueix un mot que no té res a veure amb el nostre lèxic, però l’introdueix com si fos català perquè voldria que ens el féssim nostre, com a sintetitzador del desig que el poble català s’alliberi d’una vegada de la secular subordinació a què es veu sotmès.

De ben segur, és el cas més espectacular que puguem trobar en cap diccionari de cap llengua i de cap segle; molt pocs serien capaços de prendre’s una tal llibertat impunement.

La paraula és SATIÀGRAHA i aquesta n’és la definició que fa Coromines:

SATIÀGRAHA: Desobediència civil, resistència cívica, del sànscrit satyagraha compost de agraha (el qui aferra enèrgicament) i satyam (recerca obstinada de la veritat). Procedir que posà en marxa l’Índia el 1919 sota la direcció de Ghandi i Nehru. I que fóra vital per als catalans d’imitar, puix que tenim el seny de no usar bombes ni pistoles per aconseguir la llibertat.

Final

La frase de la setmana, la que encapçala la introducció de “Màtria o barbàrie”, de la periodista i escriptora l’escriptora Isabel-Clara Simó

La causa de les dones és internacional, perquè de dones n’hi ha a tot arreu, afortunadament. I quan protestes per discriminació de gènere, t’entenen fins als antípodes; la causa catalana només ens afecta a nosaltres.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada