Canal del Vull una resposta al YouTube
Convidat
Alfons Duran, Manàger, alt directiu,
consultor i professor d’escola de negocis. Va estudiar Sociologia, Psicologia i
Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És
Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC). Publica periòdicament
articles en el seu web alfdurancorner.com que s’apropa als set milions de
visites. Autor de diversos llibres, entre altres Memorial per als desmemoriats, El capitalisme i el seu setè de
cavalleria i Querido Paul
Davantal
Anem
avançant cap a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig.
La campanya electoral hauria de començar el 26 d’abril, però, com algú ja va
dir, els partits són permanentment en campanya electoral i així estem veient
com, des de ja fa setmanes, tot el que té com a protagonistes els partits fa
olor (o pudor, com vosaltres vulgueu) a campanya dedicada a la cacera de vots.
Potser el cas més flagrant és el d’ERC que mira d’aprofitar els dies que li
queden de ser a l’executiu presentar
iniciatives, com les del model de finançament singular per a Catalunya o la
proposta de referèndum acordat i emparat en la constitució espanyola que el
president Aragonès ha anat a defensar al Senat espanyol . També amb inauguracions
com la inauguració del Barnahus de
Vilanova i la Geltrú o emetent publicacions del Departament d'Acció Climàtica.
La
llei d’amnistia continua el seu particular via crucis. Molt abans que es pugui
produir un possible retorn del president Puigdemont i de la resta d’exiliats,
el país i l’independentisme ja en té de nous, d’exiliats. El primer, ja fa uns
quants dies, va ser el diputat d’ERC Ruben Wagensberg i ara també han decidit
exiliar-se el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó i el
directiu d’Òmnium Oleguer Serra.
El
jutge Manuel García-Castellón continua la seva croada contra l’independentisme.
La justícia espanyola, si més no aquella que té més poder, es prepara per
evitar l’aplicació de la llei d’amnistia. La separació de poders, legislatiu,
executiu i judicial, bàsica en tota democràcia, representa que el legislatiu és
el responsable de crear o modificar les lleis; l’executiu té com a
responsabilitat assegurar que aquestes lleis es dugin a terme i el judicial
hauria d’aplicar la llei de manera justa.
Comés possible, doncs, que en una anomenada democràcia el poder judicial
opini en contra d’una llei aprovada pel legislatiu i s’organitzi per trobar
totes les argúcies judicials per tal de no aplicar-la?
El
nacionalisme espanyol del segle XXI ha encarregat la seva missió de conquesta
als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat
històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu
procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles.
En el
programa d’avui conversarem amb Alfons Duran-Pich, que jo m’atreviria a definir
com un lliure pensador sense pèls a la llengua, amb qui mirarem de repassar
l’actualitat política, tant nacional com també internacional.
En
parlem tot seguit amb el nostre convidat. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana de l’escriptor i filòsof francès Albert Camus:
La tirania totalitària no es construeix
sobre les virtuts dels totalitaris, sinó sobre les mancances i els errors dels
demòcrates.
Marxem
amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió
la presó i l’exili.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada