MANIFEST de les Assemblees de Base de l'ANC davant la situació actual de bloqueig

Comparteixo amb tots vosaltres el manifest que han elaborat les Assemblees de Base de l'ANC del Baix Llobregat en relació als fets ocorreguts el dissabte 25 de maig en la reunió del nou Secretariat Nacional que havia d'escollir els càrrecs orgànics que han de dirigir l'entitat els propers dos anys.

MANIFEST

IMPRESSIONS DES DE DINS DE L’ANC SOBRE ALGUNES SITUACIONS VISCUDES

Ser independentista al nostre país mai ha estat una situació fàcil. Des de fa més de tres-cents anys el nostre poble ha vist trepitjats els seus anhels de llibertat i, tot i això, els catalans mantenim el nostre desig de ser. Per això, quan les coses es posen difícils, segueix havent-hi gent disposada a tot, perquè som un poble que sap molt bé el que vol, al contrari del que molts es pensen.

Fa 12 anys molts independentistes vam tenir clar que el projecte que naixia amb l’Assemblea Nacional Catalana era una cosa gran, i que podia ajudar-nos a esdevenir lliures. Amb tota la il·lusió del món ens en vam fer socis, i vam estar disposats a tot per tirar endavant allò que s’estava gestant.

Han estat anys on un munt de gent anònima estàvem disposats a pensar en el País, gent que en sabia, gent que tenia propostes i que les bas􀆟a per fer-les possibles, i gent que estava disposada a fer-se seves les idees que d’altres tenien per aconseguir l’anhel de llibertat desitjat.

En aquell projecte hi cabíem tots: els que sabien com tirar endavant, i els que oferien el seu treball i les seves hores per picar pedra. Nens, joves, grans, avis, famílies senceres, grups d’amics..., ens era igual si érem de poble, de ciutat, de mar o de muntanya, tots hi teníem cabuda. Només calia es􀆟mar el País i la seva gent. I així ens el vam fer nostre, i ens vam llençar de cap per fer el que calgués. Cadascú va posar de la seva part allò que sabia fer millor, i entre tots vam fer de tot, perquè només calia proposar-s’ho.

Una de les coses que més ens va enlluernar va ser que la sobirania naixia de baix, del carrer, i anava cap els que organitzaven la nostra Assemblea. Les decisions importants es discutien i arribàvem a acords des de les Territorials, i aquests passaven als nostres Secretaris perquè els que sabien organitzar i representar-nos fessin la feina per a què s’hi havien presentat.

Van ser moments durs i cansats, però molt feliços i engrescadors. Tots els territoris, des dels més proclius a l’independentisme, fins els més complicats ―perquè calia fer molta i molt bona feina per convèncer els nostres conciutadans―, vam treballar per a l’objectiu que teníem en ment : LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

Però, ai las!, va haver-hi gent que va veure en l’ANC la possibilitat d’escalar posicions polítiques, gent que utilitzava la nostra força per aconseguir de manera soterrada interessos més personals, i gent que va posar els seus propis interessos per sobre dels col·lectius. A vegades eren persones, a vegades par􀆟ts els que s’hi acostaven i que envejaven la força de l’ANC.

D’uns anys ençà, vivim una ANC que no és aquella que ens va fer apuntar-nos-hi. És una ANC que està trepitjant el que hem construït, i que ja no treballa amb la sobiraniade les bases, sinó que decideix des de dalt i diu què s’ha de fer.

Una ANC que no accepta l’opinió discrepant d’altres companys i de les bases sobre la seva manera d’actuar. Que et compliquen la vida fins que gent vàlida marxa desesperada o, el que és pitjor, desencantada i fins i tot malalta.

I quan les bases diem prou, demanem explicacions i intentem que es donin altres oportunitats de reconstruir, perquè tots ens podem equivocar i cal retrobar-nos de nou, som tractats, amb prepotència, de mentiders.

Això sumat a la situació de repressió, de desencís polític i d’abandonament que sentim, fa que moltes Territorials vagin desapareixent, no hi hagi relleus i visquem un dels moments més tristos de la nostra Entitat.

Fins que arribem a aquestes últimes eleccions.

Però com que seguim volent la llibertat del nostre País, ens tornem a arremangar fins on calgui i pensem en fer tornar créixer la nostra ANC. Per això, es presenten més candidats que en les anteriors, i hi votem un tant per cent més elevat de socis. Veiem amb optimisme i esperança que les coses poden tornar a canviar, fins que s’ha de tornar a constituir el nou Secretariat resultant de les eleccions, el dissabte 25 de maig.

NO SENYORS! L’ANC no és un pas􀆡s que uns pocs es puguin repar􀆟r al seu gust. Darrere hi som molts que la volem forta, decidida, amb empenta, canviant el que calgui i construint sempre.

Secretariat:

Així no es construeix, al contrari, es destrueix.

Podem discrepar, defensar, consensuar, convèncer, argumentar, pactar, però MAI bloquejar. Ens preguntem a quin objectiu respon el bloqueig, la manipulació, el filibusterisme, i la paraula que ens ve al cap és revenja, potser?

Senyors, si volem un nou País no és per recrear aquelles actituds que ens han rebentat en el passat, és per fer-lo GRAN, REPECTUÓS AMB ELS QUE PENSEN DIFERENT, I ON HI CAPIGUEM TOTS, PENSANT UNA MICA MÉS EN EL BÉ COMÚ, PER SOBRE DEL BÉ PERSONAL D’UNS POCS, ja que prou difícil ens ho posen els espanyols, com perquè nosaltres ens posem pedres pel camí!

Com deia un dels nostres Presidents: “Catalunya ens necessita i només ens té a nosaltres!”

ASSEMBLEES TERRITORIALS DEL BAIX LLOBREGAT