Us proposo un petit viatge per la poesia i la vida de
Vicent Andrés Estellés i, alhora, per aquells indrets que van ser importants
per al poeta de Burjassot. Un viatge que farem
a través de la lectura del llibre
de Pau Alabajos La veu d’un poble.
Espero que aquest petit viatge us animi a, per
una banda, llegir La veu d’un poble i, a partir d’aquí, a aprofundir una mica
més en l’obra poètica d’Estellés.
L’autor
Pau Alabajos és llicenciat en Filologia
Catalana. Imparteix tallers didàctics en instituts de secundària i universitats
sobre la Nova Cançó i sobre poesia de Vicent Andrés Estellés. Ha publicat dos
textos teatrals, Hotel Fontana i El tocadiscos de Joan Fuster.
La seva música sempre ha estat lligada a la
poesia de Vicent Andrés Estellés. Ha publicat tres discos amb cançons
inspirades en els versos del poeta de Burjassot: Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés,
Ciutat a cau d’orella i Una granota viva
a la butxaca.
Coincidint amb el centenari del naixement
d’Estellés, ha estrenat un espectacle teatral-musical titulat Arbres de pols, inspirat en un poema
homònim del Llibre de meravelles.
El llibre
La veu
d’un poble és la primera biografia de Vicent Andrés
Estellés. L’obra fusiona cròniques, relats i poemes fonamentals que ens
acompanyen per la vida del poeta de Burjassot. Defineixen el panorama artístic
i sociocultural del segle XX al País Valencià, la relació entre la cultura
valenciana i la identitat col·lectiva. Reivindica la memòria històrica a través
de la música i la poesia.
Vicent Andrés Estellés és, evidentment, la
figura central del llibre, però, alhora, és també un homenatge a la cultura
valenciana.
El llibre està estructurat en 16 capítols.
Cadascun té el nom d’un poble o ciutat que ha estat important en la vida del
poeta. Els espais físics son fonamentals per definir l’obra d’Estellés. Els
pobles, les ciutats ens permeten intentar visualitzar, tot passejant amb el
poeta, la València de la dictadura i la post franquista.
El viatge
Comencem aquest viatge pel poble on neix el
poeta: Burjassot, a l’Horta de València. La família d’Estellés està molt
vinculada a l’ofici de forner que descriu molt bé en el seu poema “L’ofici” del
Llibre de meravelles:
Lo jorn sencer tostemps sospir. (Joan Timoneda)
Venies
d'una llarga família de forners
i
a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i
entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i
fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i
a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar
amb una ràpida ganiveta la pasta,
i
escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar
el cap al forn, aquell infern de flames
que
olia intensament als matins del Garbí,
pujar
a l'alcavor, aquell calor humit.
I
deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i
alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li
créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu
series forner, com ho foren els teus.
I
al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit
a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una
amarga enyorança per a tota la vida
et
creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal
de ganiveta que no pots oblidar.
Allò
que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els
arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan
entraves el feixos de pinassa en el forn.
Com podrem llegir en el llibre d’Alabajos, el
forn és un espai importantíssim en la vida d’Estellés. És on mor assassinat el
seu avi i on rep dues notícies molt tràgiques en la seva vida. Estellés ho
explica en un fragment del seu llibre de memòries Tractat de maduixes que
s’inclou en aquest primer capítol del llibre.
El capítol de dedicat a Burjassot es
complementa amb el poema “Declaració de principis X” del Mural del País
Valencià. Un poema dedicat a la seva mare i, per extensió, a totes les
mares de l’horta.
Un fragment de Coral romput en què el
poeta defineix la relació amb el seu pare i on recorda els seus temps de joventut.
I, finalment, un altre text del Mural del
País Valencià que vol ser un homenatge al seu veí, Julià Llopis, que li va
obrir la porta al món de la cultura.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada