dissabte, 17 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (2. València. Isabel Llorente)

València

La capital del País Valencià és la següent parada del nostre petit viatge.

València és on transcorre una part molt important de la vida d’Estellés. És on el poeta escriu uns dels seus llibres més reeixits: Llibre de meravelles, un poemari farcit de referències a la ciutat, als barris, als espais que tenen un lligam més important en la seva vida.

Alabajos ha escollit el poema ”Cos mortal” per obrir aquest capítol Una llarguíssima enumeració de noms de carrers i adreces al voltant de la via central, Gil i Morte, on vivia, abans de casar-s’hi, la seva dona Isabel Llorente

 

í com aquell que és jutjat a mort Ausiàs March

Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,

Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernan Cortés,

Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,

Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,

Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,

Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,

d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel.

I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz .

València està lligada, també, estretament, a l’amor per la seva dona, Isabel Llorente. Dins del Mural al País Valencià, hi trobarem el poema A la meua dona. Aquests són els versos finals:

Ran de la mar, aquesta mar terrible

que ha acompanyat el meu afer, un jorn

el cremarà i espargirà la cendra

damunt la mar com un cadàver dolç:

et quedarà, sols un pessic de cendra

i jo seré content sota la terra:

es refarà el mural, amb la carn nostra,

de carn, de punys, corbelles i banderes.

Adéu, amor, Isabel.

L'endemà et sorprendrà recitant unes síl· labes.

T'estime molt i agraesc la companya

que en tu he trobat en hores de combat.

El capítol es completa amb un llarg poema titulat Declaració de principis del Mural del País Valencià; un recorregut a peu per les places i carrers de la capital de la mà d’Isabel Llorente



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada