divendres, 26 de juny del 2026

L'ESCLETXA núm. 56, la revista de la llengua i la cultura catalanes

 

Enllaços

iQuiosc

Versió en PDF

Ja és disponible el nou número de L'Escletxa, la revista dedicada a la llengua i la cultura catalanes que edita la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). L'edició corresponent a l'estiu de 2026 recull vuit articles que analitzen l'actualitat lingüística i nacional des de diverses perspectives.

La revista s'obre amb un article del president de la CAL, Jaume Marfany, dedicat a l'activista Blanca Serra, traspassada l'11 d'abril passat. Marfany li ret homenatge destacant que «la seva mort, als 82 anys, és molt més que la pèrdua d'una persona estimada. És el comiat d'una consciència insubornable del país. D'una dona que va convertir la dignitat en una manera de ser».

Tot seguit, Xavi Tedó signa l'article El català toca fons al Principat, en què analitza la situació actual de la llengua. Hi assenyala que, malgrat que el català manté un bon nivell de coneixement entre la població, el seu ús social continua retrocedint i es troba en una situació especialment fràgil.

A l'apartat Aprofundint, Jaume Marfany fa balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua. L'autor sosté que la situació del català «obliga a fugir tant del triomfalisme com del derrotisme estèril». Tot i reconèixer els retrocessos evidents en molts àmbits, destaca que feia temps que no s'impulsava una estratègia de país tan àmplia i transversal com la que representa el Pacte, signat per la CAL el maig de 2025.

La revista també inclou una crònica de Meritxell Bayarri sobre l'Acte d'Inici del Correllengua 2026, celebrat el 21 de maig al Palau Robert de Barcelona. L'acte va girar entorn de la figura de Josep Maria Espinàs, homenatjat d'enguany, i va servir també per commemorar els trenta anys tant de la CAL com del Correllengua, una iniciativa que l'entitat impulsa de manera ininterrompuda des del 1996.

A la segona part de la revista, dins l'espai Racó de pensament, Jaume Marfany reflexiona sobre la figura d'Antoni Gaudí i la seva profunda vinculació amb Catalunya. L'autor defensa que la seva obra no es pot entendre «sense la llengua, sense la Renaixença, sense el paisatge mediterrani i sense la consciència nacional catalana que travessa tota la seva obra i també la seva vida».

En aquesta mateixa secció, Marc Garcia planteja una reflexió sobre la supervivència de les nacions. Segons l'autor, aquesta depèn més de la capacitat d'adaptar-se als canvis i d'integrar-los com a fet nacional que no pas de preservar unes essències immutables.

El penúltim article, signat per Galvão Debelle dos Santos i Gerard Barrabés, aborda la consulta sobre el canvi de nom administratiu de la Catalunya Nord, prevista entre l'1 i el 30 de juny. Els autors sostenen que la qüestió va molt més enllà d'un simple tràmit administratiu i la defineixen com «l'enèsim capítol de l'estira-i-arronsa entre la voluntat centralitzadora de l'Estat francès i els nord-catalans, que es neguen a ser esborrats del mapa».

Tanca aquesta edició estiuenca el reportatge de Marc Bega, La força d'una nació silenciada: El secret de la V baixa, dedicat al llibre de l'historiador Víctor Cucurull. L'article presenta una obra escrita amb la voluntat de despertar consciències i recuperar la veu pròpia d'un poble que, massa sovint, ha vist la seva història tergiversada o silenciada.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada