Manuel de Pedrolo: Llengua, identitat i continuïtat nacional (1. Introducció)

 

MANUEL DE PEDROLO: LLENGUA, IDENTITAT I CONTINUÏTAT NACIONAL

Una lectura conjunta de Totes les bèsties de càrrega, La terra prohibida, Cròniques colonials, Mecanoscrit del segon origen i Prosa de combat

Introducció

Manuel de Pedrolo ocupa un lloc singular en la literatura catalana del segle XX. La seva extraordinària fecunditat literària —novel·la, teatre, poesia, narrativa breu, assaig i traducció— fa difícil reduir-lo a una sola faceta. Darrere de l'escriptor hi ha una extraordinària amplitud creativa, però també un pensador que va reflexionar insistentment sobre qüestions com la llibertat, la identitat, la llengua i el futur de la nació catalana.

És precisament aquest Pedrolo, potser menys conegut que el novel·lista i, tanmateix, intel·lectualment apassionant, el que interessa explorar en aquest estudi. Més que limitar-nos a analitzar unes determinades obres des d'una perspectiva estrictament literària, es tracta de posar-les en relació i observar quines preocupacions de fons reapareixen en diferents moments i sota formes narratives diverses.

Abans d'entrar en aquesta lectura, però, cal fer una consideració sobre la manera com llegim literatura. Una obra no acaba quan l'autor posa el punt final. En certa manera, comença una nova vida quan arriba al lector. El text és escrit per l'autor, però la seva significació es completa en l'acte de lectura, quan el lector hi incorpora la seva experiència, els seus coneixements i les preguntes que es formula. En aquest sentit, Joan Fuster va insistir en la importància de l'acte de lectura com a moment en què el text adquireix una nova encarnació.¹

Això significa que una mateixa obra pot generar lectures diferents segons el moment històric i segons qui la llegeix. El text és el mateix, però nosaltres no som els mateixos. Una obra escrita en un determinat context pot adquirir nous significats quan és llegida des d'un altre moment històric, perquè també han canviat les preguntes que adrecem al text.

Aquesta consideració és especialment important quan llegim Pedrolo avui. El que aquí es proposa, per tant, no és afirmar que aquesta sigui l'única interpretació possible de la seva obra, ni tampoc atribuir-li literalment una teoria que ell no hagués formulat mai d'aquesta manera. Es tracta d'una lectura que parteix dels seus textos, els posa en relació i intenta descobrir-hi una línia de continuïtat.

La hipòtesi de partida és que una part significativa de l'obra de Pedrolo pot ser interpretada com una reflexió sobre la continuïtat nacional, en què la llengua ocupa un lloc central i la sobirania política apareix com un instrument possible per garantir-la. Aquesta formulació no és una tesi expressada literalment per Pedrolo en aquests termes, sinó una interpretació derivada de la lectura conjunta de les seves obres literàries i dels seus textos d'intervenció política.

Aquesta perspectiva permet posar en diàleg tres obres molt diferents: Totes les bèsties de càrrega, on la qüestió de la identitat apareix sota una forma al·legòrica; Cròniques colonials, on Pedrolo analitza directament els mecanismes de la dominació cultural i lingüística; i Mecanoscrit del segon origen, que planteja, en un escenari de ciència-ficció, la necessitat de preservar la memòria i transmetre-la a les generacions futures. A aquest recorregut s'hi pot afegir Prosa de combat, l'antologia publicada el 2025, que permet recuperar i llegir conjuntament una part significativa de la seva producció política.²

El fil conductor d'aquest estudi serà, per tant, la relació entre llengua, memòria, cultura, identitat i nació. No es tracta de forçar les obres perquè encaixin en un esquema preestablert, sinó d'observar fins a quin punt aquests conceptes permeten establir un diàleg entre textos molt diferents i, al mateix temps, entendre millor la coherència profunda del pensament de Pedrolo.

En definitiva, el que aquí es proposa és una lectura de Pedrolo: una lectura necessàriament situada en el nostre present, però que intenta mantenir-se fidel als textos i distingir sempre entre allò que l'autor afirma explícitament i allò que nosaltres podem interpretar a partir del conjunt de la seva obra.

Notes

1. Joan Fuster. Diccionari per a ociosos. 

2. Júlia Ojeda Caba (selecció i pròleg), Manuel de Pedrolo, Prosa de combat, Barcelona, Comanegra, 2025. L'edició incorpora un epíleg de Teresa Ibars