MANUEL
DE PEDROLO: LLENGUA, IDENTITAT I CONTINUÏTAT NACIONAL
Una lectura conjunta de
Totes les bèsties de càrrega, La terra prohibida, Cròniques colonials, Mecanoscrit del segon origen
i Prosa de combat
Introducció
Manuel de Pedrolo ocupa un
lloc singular en la literatura catalana del segle XX. La seva extraordinària
fecunditat literària —novel·la, teatre, poesia, narrativa breu, assaig i
traducció— fa difícil reduir-lo a una sola faceta. Darrere de l'escriptor hi ha
una extraordinària amplitud creativa, però també un pensador que va reflexionar
insistentment sobre qüestions com la llibertat, la identitat, la llengua i
el futur de la nació catalana.
És precisament aquest
Pedrolo, potser menys conegut que el novel·lista i, tanmateix,
intel·lectualment apassionant, el que interessa explorar en aquest estudi. Més
que limitar-nos a analitzar unes determinades obres des d'una perspectiva
estrictament literària, es tracta de posar-les en relació i observar quines
preocupacions de fons reapareixen en diferents moments i sota formes narratives
diverses.
Abans d'entrar en aquesta
lectura, però, cal fer una consideració sobre la manera com llegim literatura. Una
obra no acaba quan l'autor posa el punt final. En certa manera, comença una
nova vida quan arriba al lector. El text és escrit per l'autor, però la
seva significació es completa en l'acte de lectura, quan el lector hi incorpora
la seva experiència, els seus coneixements i les preguntes que es formula. En
aquest sentit, Joan Fuster va insistir en la importància de l'acte de lectura
com a moment en què el text adquireix una nova encarnació.¹
Això significa que una
mateixa obra pot generar lectures diferents segons el moment històric i segons
qui la llegeix. El text és el mateix, però nosaltres no som els mateixos.
Una obra escrita en un determinat context pot adquirir nous significats quan és
llegida des d'un altre moment històric, perquè també han canviat les preguntes
que adrecem al text.
Aquesta consideració és
especialment important quan llegim Pedrolo avui. El que aquí es proposa, per
tant, no és afirmar que aquesta sigui l'única interpretació possible de la
seva obra, ni tampoc atribuir-li literalment una teoria que ell no hagués
formulat mai d'aquesta manera. Es tracta d'una lectura que parteix dels seus
textos, els posa en relació i intenta descobrir-hi una línia de continuïtat.
La hipòtesi de partida és
que una part significativa de l'obra de Pedrolo pot ser interpretada com una
reflexió sobre la continuïtat nacional, en què la llengua ocupa un lloc
central i la sobirania política apareix com un instrument possible per
garantir-la. Aquesta formulació no és una tesi expressada literalment per
Pedrolo en aquests termes, sinó una interpretació derivada de la lectura conjunta
de les seves obres literàries i dels seus textos d'intervenció política.
Aquesta perspectiva permet
posar en diàleg tres obres molt diferents: Totes les bèsties de càrrega,
on la qüestió de la identitat apareix sota una forma al·legòrica; Cròniques
colonials, on Pedrolo analitza directament els mecanismes de la dominació
cultural i lingüística; i Mecanoscrit del segon origen, que planteja, en
un escenari de ciència-ficció, la necessitat de preservar la memòria i
transmetre-la a les generacions futures. A aquest recorregut s'hi pot afegir Prosa
de combat, l'antologia publicada el 2025, que permet recuperar i llegir
conjuntament una part significativa de la seva producció política.²
El fil conductor d'aquest
estudi serà, per tant, la relació entre llengua, memòria, cultura, identitat
i nació. No es tracta de forçar les obres perquè encaixin en un esquema
preestablert, sinó d'observar fins a quin punt aquests conceptes permeten
establir un diàleg entre textos molt diferents i, al mateix temps, entendre
millor la coherència profunda del pensament de Pedrolo.
En definitiva, el que aquí es proposa és una lectura de Pedrolo: una lectura necessàriament situada en el nostre present, però que intenta mantenir-se fidel als textos i distingir sempre entre allò que l'autor afirma explícitament i allò que nosaltres podem interpretar a partir del conjunt de la seva obra.
Notes
1. Joan Fuster. Diccionari per a ociosos.
2. Júlia Ojeda Caba (selecció i pròleg), Manuel de Pedrolo, Prosa de
combat, Barcelona, Comanegra, 2025. L'edició incorpora un epíleg de Teresa
Ibars
