Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènesi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gènesi. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de maig del 2021

De Lilith, Eva, Adam, Jahvé i altres protagonistes del Gènesi (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona. Una addenda)

Després dels 4 posts dedicats a l’enigmàtica figura de Lilith, voldria afegir aquesta addenda (del llatí “allò que cal afegir). Sens dubte hi ha molt a afegir als quatre modestos articles sobre el personatge de la que podria haver estat (o no) la primera dona. Ara bé, després d’unes lectures denses i que de vegades es poden fer fins i tot pesades (o directament, ja no es llegeixen) crec que esta bé comentar  un llibre que també ens parla de Lilith (i d’altres temes del Gènesi) des d’una vessant molt més agradable, irònica i d’amena lectura.

Per començar i mantenir unes ratlles més el títol de l’obra us reprodueixo el comentari final que apareix en el llibre:

Mentre anava recollint i, després, quan ordenava i anotava els textos, s’ha preguntat més de quatre vegades: qui pot haver estat capaç d’inventar-se aquestes històries?...Sí, però: i qui fou capaç d’inventar-se “aquelles”.

En el llibre hi trobareu diverses històries curtes (en total 137 pàgines), recollides i ordenades per algú que, en la seva adolescència “visita” repetidament una vella captaire. La dona viu en una barraca atrotinada i el jove hi troba uns papers molt antics, vells de segles, alguns escrits en llatí i que, passar els anys, es reprodueixen conjuntament en aquest llibre.

Hi trobarem tres apartats. El primer, amb el nom de “Lilith”, recull aquests textos:

“De la bigàmia original”. “La posició de Lilith”. “El factor Lilith”. “Sobre el conflicte de l’origen”. “Sobre l’origen del conflicte”.

El segon, sota el nom d’Eva, hi ha els textos següents:

“Fragment de la Crònica d’Irad”. “Llibre de Naama”. “Dels fets de l’Eva i l’Adam”. “La presència del serpent”. “La Creació, segons el text de Babilònia del segle XI a.C.”

En el tercer i últim, denominat “Suplements” hi ha dos textos:

“Diàleg entre Jahvé i l’Àngel de Foc” “Fragments retrobats del discurs de Jahvé”.

Estem llegint un text (textos) real? Tot el que llegim és producte de la il·limitada imaginació de l’autor (recopilador)? Són autèntics els conflictes entre Lilith i Eva? Quines eren les veritables intencions de Jahvé en el moment de la creació?  

Anem un moment a la sinopsi que apareix en la contraportada del llibre:

Lilith l’enigmàtica. Eva la seductora, el desconcertat Adam que perd costelles i l’inevitable Jahvé són els protagonistes d’aquest llibre suspecte, en el qual es recullen, vinguts de ben curioses fonts, una dotzena mal comptada de "textos religiosos", que ens informen contradictòriament de l'aventura pintoresca del paradís terrenal, on sembla que la humanitat va deixar les plomes quan encara no en tenia...

Les històries que ens explica el Gènesi (primer llibre de la Torà i, per tant, de l’Antic Testament) són certes? Representen la veritat? O potser ho són les del Gènesi Apòcrif (en un principi anomenat l'Apocalipsi de Lamec i que és un dels set originals Manuscrits de la mar Morta)? O potser la realitat es troba en aquests textos recopilats i publicats en forma de llibre de relats?

I això ens fa tornar a la contraportada:

Què hi fan els anònims autors dels Gènesis, en plural (només homes, evidentment) i que la tradició judeo-cristiana, encara en circulació, ens comunica (i més d’un devien ser si, per tal  de fer bona mesura, hom empaqueta dues versions conflictives en el mateix llibre)? Al capdavall, si en Pedrolo, no era a l’Edèn (confiem-hi!) tampoc n hi eren ells...

Efectivament... Manuel de Pedrolo és l’autor d’aquest magnífic, entretingut, irònic recopilatori de textos bíblics amb referències autèntiques i altres que potser no tant.

En tot cas de lectura molt recomanable: “Múltiples notícies de l’Edèn”

dilluns, 26 d’abril del 2021

Lilith: Primera dona... la part femenina de Déu...? (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona.3)

Ozziel Nájera, escriu a la revista “Razón i palabra” l’article titulat: “Lilith y Caín ¿Rebeldes o revelaciones?”

La figura de Lilith la podem trobar en un llarg període de la humanitat habitant en deserts i ciutats desolades, malversant el son als homes, a la recerca de la sang dels nens, per saciar la seva desbordant sexualitat i novament fugir a el desert o a la mar on troba harmonia entre les òlibes. Possiblement l'antecedent més remot que posseïm sobre la bruixeria, esperits malignes i vampirs sigui Lilith. El seu primer adveniment es presenta en el poema de Gilgamesh,[1] un antic text literari mesopotàmic, que reuneix gran part de la seva mitologia.

"La història segueix un rei històric d’Uruk que lluita contra la divinitat femenina Ishtar. La narració és molt  similar  a la recerca de Marduk a l’ Enuma Elish de Babilònia i el  viatge  d’Enees a l’  Eneida   . Ambdues històries són increïblement  semblants  i totes dues se centren al voltant d’un arbre de fable prop de l’Eufrates. La mateixa Lilith deixa la seva llar verda per habitar  al desert . La deessa Inanna que he descrit sovint com una Maria sumèria també es pot comparar amb Eva i ha estat diverses vegades per erudits i teòlegs. Reviseu les proves per vosaltres mateixos i pregunteu-vos: "Quants anys teniu, Lilith? Per què teniu tanta prevalença? Per què us podem trobar a tots els racons del món?"[2]

Aleshores, l’au Zu va volar cap a les muntanyes

amb la seva cria,

mentre que Lilith, petrificada per la por,

va enderrocar la seva casa i va fugir al desert ... [3]

Els sumeris la representaven com una mena de dona ocell amb potes i urpes d'òliba parada sobre un parell de xacals i als seus costats amb dos òlibes, els seus ocells sagrats, l'escultura que data de l'any 2000 a.C. així ho prova. Més endavant els assiris i babilonis l'absorbeixen com un dimoni alat. Aquesta figura influiria en les cultures hebrees antigues que van representar a Lilith com esperit nocturn o dimoni femení. Aquesta idea s'estendria fins a Grècia assumint el nom de Lamia.

El mite indica que Lilith acostumava sortir per les nits a la recerca del semen desaprofitat dels homes sols per fertilitzar i crear dimonis. Els hebreus es protegeixen d'ella llançant conjurs. Dins de la Bíblia no se li dóna gran importància, en el Talmud se li imagina com una dona dimoni i ja a l'entrar l'Edat Mitjana se'l considera consort del Senyor.[4]

De manera similar, Robert Graves i Rafael Patai es refereixen a aquest mite:

Adam i Lilit mai no van trobar l’harmonia junts, ja que quan ell desitjava jeure amb ella, Lilit se sentia ofesa per la postura reclinada que li exigia. "Per què he de jeure sota teu? -Preguntava-. Jo també vaig ser feta amb pols i per tant, sóc el teu igual." "Com Adam va tractar d'obligar-la a obeir, Lilit va pronunciar el nom màgic de Déu, es va elevar pels aires i el va abandonar.

Adam es va queixar a Déu: "La meva companya m'ha abandonat". Déu va enviar immediatament als àngels Senoy, Sansenoy i Semangelof perquè busquessin a Lilit i la fessin tornar. La van trobar al costat de la mar Roja, regió que abundava en dimonis lascius, amb els quals va engendrar a raó de més de cent a el dia. "Torna amb Adam immediatament van dir els àngels- o et ofegarem!" Lilit va preguntar: "Com puc tornar amb Adam i viure com una dona honesta després de la meva estada al mar Roig?". "Si et negues moriràs!", Van replicar ells. "Com puc morir -va tornar a preguntar Lilit- si Déu m'ha ordenat que em faci càrrec de tots els nadons: dels nens fins al vuitè dia de vida, el de seva circumcisió, i de les nenes fins al vintè dia? No obstant això, si alguna vegada veig els vostres tres noms o les vostres efígies en un amulet sobre un nounat, prometo perdonar-li la vida." Els àngels van accedir a l'tracte, però Déu va castigar a Lilit fent que un centenar dels seus fills demoníacs morissin cada dia; i quan ella no podia destruir la vida d'un infant a causa de l'amulet angelical, el rancor feia que hofes contra els seus propis fills[5].

I Jorge Luis Borges, en el seu “Llibre dels éssers imaginaris” descriu a Lilith de la següent manera:

"Era una serp, va ser la primera esposa d'Adam i li va donar “Glittering sons and radiant Daughters” (fills resplendents i filles radiants). Déu, després, va crear Eva. Lilith per venjar-se de la dona humana d'Adam, la va instar a provar el  fruit prohibit i a concebre a Caín, germà i assassí d'Abel "

En altres tradicions antigues, especialment de la israelita, Lilith ha complert funcions més positives, ja sigui com a aspecte femení de Déu, ja sigui com a esposa sagrada (més sagrada) dels homes. En aquesta línia avança la tradició de la Càbala, que ha rebut la seva forma clàssica en el llibre de l'Zohar (escrit a la fi del segle XIII per Moisés de León), on Lilit apareix com la primera dona d'Adam, la més sagrada i misteriosa. Més que dona mortal, concreta, ella és la deessa de la nit, l'energia creadora i destructora amb la qual Adam no aconsegueix mai anar a dormir (vincular) completament, perquè el sobrepassa. Per això, en lloc de Lilit, esposa divina, ha hagut de sorgir Eva, la dona concreta, que ofereix també trets negatius (segueix sent temptadora), però que compleix ja una funció positiva, de dona sotmesa i mare dels fills d'Adam.[6]

La fugida de Lilith a l'Orient, i l'aparició posterior d'Eva, serveixen com a metàfora moral del comportament de la consort. Eva ja serà creada a partir de la costella d'Adam -en una de les seves versions, ja que el terme que s'utilitza és Tselá, que significa "costat", "ombra" i "costella" -, en una al•legoria de la supremacia masculina.[7]



[1] El Poema de Gilgamesh es considera l’obra literària més antiga del món (sobre el 2750 a.C.). S’hi relaten les gestes de Gilgamesh, sobirà de la ciutat sumèria d’Uruk (actualment Warqa, Irak) i heroi de laa mitologia mesopotàmica.  https://es.wikipedia.org/wiki/Gilgamesh

[2] Lilith: The dark mother in literatura http://lilithfm.blogspot.com/2012/12/lilith-and-giligamesh.html

[3] Llegiu el text sencer, la primera referència de Lilith escrita al voltant del 2.000 aC a http://lilithfm.blogspot.com/2012/12/lilith-and-giligamesh.html

[4] Ozziel Nájera. “Razón i palabra”. “Lilith y Caín ¿Rebeldes o revelaciones?” http://www.razonypalabra.org.mx/anteriores/n35/onajera.html

[5] Robert Graves y Raphael Patai. “Los mitos hebreos”

[6] X. Pikaza, “Lilit, la mujer nocturna, la Lamia”  https://www.religiondigital.org/el_blog_de_x-_pikaza/Lilit-mujer-nocturna-Lamia_7_729597035.htm

[7] M.Maria Martha Fernández. La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su origen http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php

dimarts, 13 d’abril del 2021

L’androgin (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona.1)


       Gènesi 1

1: 26 Déu digué: – Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

1: 27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

Gènesi 2

2:7 Déu va formar a l'home de la pols de la terra, i bufà a la cara alè de vida, i va ser l'home un ésser vivent.

2:21 Llavors Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat.

2:22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

Aquests són els dos relats, en principi contradictoris, del primer llibre de l’Antic Testament, el Gènesi. Contradictoris perquè en el primer se’ns diu que “Déu va crear l’home a imatge seva,  a imatge de Déu, home i dona”. En el segon, Déu crea primer l’home de la pols de la terra i, més endavant, d’una de les seves costelles, crea la dona.

Aquí s’obren multitud de subrelats, de llegendes, d’històries que han omplert llibres i llibres.  

Del primer relat (Gènesi 1:27) deriva Adam Kadmón, l’home prototípic i primordial.  De la mateixa manera que en altres mites cosmològics, la primera creació “el creat” era el resultant d’una unió absoluta i harmoniosa dels gèneres coneguts en un: l’androgin.

En l’imaginari dels texts hebreus com el Ma'aseh Bereshit (literalment “obra de creació”, terme usat en el Talmud[1] per a la doctrina esotèrica de l'univers, o per a parts d’ella) Adam Kadmon es el resumen de la part còsmica i està en perfecta harmonia entre el que és femení i masculí.[2]

Aquest ésser androgin està representat de diverses maneres, segons l’origen de cada text.

El Gènesis Rabbah, midràs del Gènesis (interpretació crítica i completa del primer llibre de l’Antic Testament és el primer midrás de les narracions orals hebrees conservat. La darrera redacció sembla ser de principis del segle V i és el més extens i important.[3] Segons aquest llibre: “El Rabbi Yirmeyah ben Lazar va dir: "Quan el Sant, beneït sigui, va crear el primer home, el va crear androgin, Mascle i Femella els va crear ... i els va posar de nom Adam”. Quan el Sant, beneït sigui, va crear a el primer home, el va fer de dues cares; després el va partir i el va proveir de dues esquenes, una per a cada part [4]

Una interpretació molt similar és la que fa Mircea Elíade en el seu “Tratado de les religiones”: Adam i Eva va ser creats esquena amb esquena, units pels muscles. Déu els va separar en dos d’un cop de destral. [5] En altres interpretacions se’ns diu que el primer home era Home pel costat dret i Dona pel costat esquerra. Tots coincideixen que Déu els va separar en dues meitats.

En el llibre “Lilith, la Primera Mujer Rebelde”, Osvaldo Torres ens diu que “En el Bereshit Erubin es cita a un ésser amb un rostre masculí que mirava cap a endavanat i un de femení que mirava cap a enrere. Estaven units per l’esquena.” [6] Coincideix també que, com aquest fet entorpia la capacitat de moviment i dificultava la conversa, Déu va dividir l’androgin en dos i va donar a cada meitat una nova esquena.

Aquesta divisió de l’ésser androgin en dos suposa la relegació de l’Adam Kadmón cap a una mena d’infrahumanitat. [7] Aquesta interpretació es desprèn de la Kabbalah (la mística jueva) que és el més important element i aprenentatge dels Sefiroth (les onze esferes del coneixement) que contenen intrínsecament els dos principis: el Femení i el Masculí. Adam Kadmón conformava la imatge de l’home en perfecta harmonia i equilibri i, en dividir-lo en dos, la divisó ho desharmonitza tot.

Veiem què ens diu el blog “La casa dels clàssics” en “Llegim “El convit” de Plató[8]:

Segons Aristòfanes, els éssers humans primigenis no eren pas com nosaltres, sinó que «cada home era un tot complet rodó, l’esquena i els costats formaven un cercle; tenia quatre mans i el mateix nombre de cames, dues cares idèntiques damunt d’un coll circular i, damunt de les dues cares, que miraven en direccions oposades, un sol cap; quatre orelles, dues parts genitals». Aquests primers humans es desplaçaven rodant, com una pilota, ajudant-se de braços i cames.

Tradicionalment s’ha entès que aquests primers éssers humans tenien forma esfèrica; avui, però, autors com Peter von Möllendorf, amb una lectura més afinada del passatge, els imagina com dos cossos units, amb el cap i els genitals mirant cap endarrere. A més, aquests éssers podien ser de tres naturaleses diferents: masculina, femenina i andrògina.  Els masculins tenien les dues meitats masculines; els femenins, femenines, i els andrògins presentaven una meitat masculina i l’altra femenina. Eren de caràcter superbiós i, després que intentessin assaltar l’Olimp com ho havien intentat els Gegants, Zeus els va castigar tallant-los per la meitat. Des d’aquell moment, tots els éssers humans cerquem la meitat que ens falta, perquè cadascú de nosaltres és tan sols una meitat de l’ésser humà primigeni d’on provenim.

Segons aquest relat, va existir una raça primordial, que es va extingir, formada per éssers andrògins, formats pels dos principis: El Femení i el Masculí. “Eren extraordinaris per la seva força i atreviment fins al punt que es van enfrontar els déus. En els mites antics eren els anomenats “gegants” que van ser fulminats.

Els textos sagrats ens expliquen que, per neutralitzar, per acabar amb el poder que significava un ésser androgin a imatge de Déu calia dividr-lo en dos.



[1] El El Talmud és el text central del  judaisme rabínic i la font primària de la llei jueva religiosa i jueva teologia

[2] Fernández, María Martha “La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su origen” http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php

[3] Gènesis Rabbah,  http://www.verbodivino.es/libro/940/genesis-rabbah-i-gn-1-11

[4] Fernández, María Martha “La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su origen” http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php

[5] Elíade, Mircea. “tratado de les religiones” https://mfrr.files.wordpress.com/2012/07/eliade-mircea-tratado-de-historia-de-las-religiones-2.pdf

[6] Torres, Oswaldo, Lilith, la Primera Mujer Rebelde”, https://books.google.es/books?id=SAzllN9baI0C&pg=PA33&lpg=PA33&dq=Bereshit+Erubin&source=bl&ots=j3GTnyq_WM&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi2jouw9truAhXPX8AKHXqeCkIQ6AEwAHoECAMQAg#v=onepage&q=Bereshit%20Erubin&f=false

[7] Libis, Jean “El mito del andrógino” Edicions Siruela

[8] “Llegim “El convit” https://lacasadelsclassics.cat/llegim-el-convit/