Mentre Pedro Sánchez reflexionava... Campanya "Vota per la llengua". Analitzem enquestes 12-M

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 29 d'abril de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Mireia Plana vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

Núria Vilajeliu , tècnica organització d'esdeveniments

Maria Vidal, politòloga

Davantal

Tot just s’iniciava la campanya electoral per a les eleccions al Parlament del proper 12 de maig que Pedro Sanchez entrava en campanya. Si a les campanyes electorals s’instaurés el premi al MVP (el jugador més valuós del partit) sens dubte el president espanyol hauria estat l’MVP d’aquests darrers dies.

La reflexió del president espanyol ha durat cinc dies. Cinc dies que han marcat la campanya electoral catalana , han tirat per terra els plans de tots els partits i l’han contaminada de sanchisme sí, sanchisme no. Sembla com si els espanyols que s’autoanomenen d’esquerra hagin descobert d’un dia per l’altre les fake news, el lawfare, el Deep State i els jutges prevaricadors.

Mentre Pedro Sánchez reflexionava, s’ha mort la mare del president Puigdemont sense tenir el seu fill al costat perquè fa set anys que és a l’exili. Mentre Sànchez reflexionava famílies com les d’Adrià Sas viuen des de fa quatre anys amb el cor encongit tement que un dia d’aquests el marit, el fill, el germà entri a presó. Mentre el president del partit que va donar suport al 155 i a la repressió contra l’independentisme reflexionava, les famílies i encausats com els de l’operació Judes conviuen amb l’angoixa d’un judici que els vol condemnar per terrorisme.

Finalment, avui s’ha desvelat el resultat de les reflexions sanchistes. Pedro Sánchez continuarà com a president del govern espanyol. Una vegada més, Sánchez ho ha tornat a fer. Una nova maniobra política del trapezista que fa salts al buit i sempre cau de peu. Sempre ens quedarà el dubte  (o no) de si la reacció de dimecres passat no va ser una maniobra més d’un supervivent nat, d’un líder polític, malgrat tot, intel·ligent i audaç. Sempre ens quedarà el dubte (o no) de si hauria reaccionat exactament igual si Catalunya no estigués en plena campanya electoral.

En el programa d’avui parlarem també de la campanya “Vota per la llengua” que impulsa la Plataforma per la Llengua amb l’objectiu de situar la llengua i les polítiques lingüístiques al centre de la campanya electoral. L'entitat ha elaborat un programa marc amb vint-i-cinc accions per a les eleccions catalanes del 12 de maig i sis propostes més per a les eleccions europees del 9 de juny, i l'ha fet arribar a les formacions polítiques perquè se les facin seves.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

Final

La frase de la setmana de Raymond Reddington, personatge de la sèrie Blacklist

Puc dirigir-te cap a la veritat, però no puc fer que te la creguis

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Scrabble en català, eina de país. L'amnistia... llei-trampa?

Vull una resposta. 12a. Temporada. Emès el 29 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Armand Sanmamed president de la FISC (Federació Internacional Scrabble enCatalà)

Núria Vilajeliu, , tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

Ahir diumenge, Vilaweb publicava una interessant entrevista amb l’advocat Gonzalo Boye.

L’advocat ha estat el negociador, per part de Junts per Catalunya, de la llei d’amnistia. Fins ara, Gonzalo Boye no havia fet cap declaració sobre el text actual de la llei. Ahir, però, advertia de la gran esquerda que presenta ara per ara el text de la llei. Una esquerda, afirma Boye, que pot produir una gran inundació si d’aquí a demà dimarts el PSOE no accepta les esmenes que demanen de retirar la referència al terrorisme.

Si el text queda com ara, ens diu Gonzalo Boye, no només intentaran fer-hi entrar les 26 persones del Tsunami i els encausats de l’operació Judes, sinó que l’advocat alerta que poden haver-hi jutges que miraran de rescatar llistes de persones (segons Boye, ha vist 50 o 60 nomes de persones) que un dia van ser investigades ii que corren el perill de tornar a ser introduïdes en la causa. Si les manifestacions del Tsunami són considerades terrorisme, es podrien arribar a exigir responsabilitats per aquest delicte a qui ells volguessin d’entre els centenars de milers que hi van participar.

El PSOE tampoc ha acceptat que se suprimeixi la referència a l’exclusió dels delictes de traïció o contra la independència de l’Estat espanyol. Segons afirma Gonzalo Boye, aquesta esmena és d’una gran rellevància, ja que n’està convençut que, una vegada aprovada la llei, es reobrirà, per exemple la famosa trama russa del procés. Les conseqüències podrien ser que qualsevol que hagi tingut una actuació internacional, que critiqués coses que passaven per part de les autoritats espanyoles podria ser acusat d’alguns dels delictes del capítol segon en matèria de traïció.

Això ho deia Boye ahir, doncs bé, abans del que ell vaticinava, el jutge Aguirre ha reactivat la trama russa de Vólkhov per dinamitar l’amnistia amb els delictes de traïció. Avui, un dia abans que el congrés espanyol validi el text final de la llei d'amnistia.

Digueu-li inversemblant, rocambolesc, kafkià, esperpèntic o estrafolari, però potser en Boye té raó quan diu que esstem cometent un error quan pensem només en el president Puigdemont, en Marta Rovira o en els vint-i-sis del Tsunami. En l’esquerda de la llei hi caurem tots. Si obren aquesta esquerda, hi entrarem tots, i el dia de demà, tots terroristes. I els partits a què pertanyen els dirigents d’aquesta suposada trama terrorista es veuran enfrontats a una possible il·legalització. La història d’Espanya ho demostra: allò que no s’aconsegueix per la via parlamentària, s’aconsegueix per via judicial.

Caldria votar no a aquesta llei-trampa d’amnistia?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del poeta, novel·lista i dramaturg irlandès Oscar Wilde

“No visquis donant tantes explicacions... Els teus amics no les necessiten, els teus enemics no se les creuen i els estúpids no les entenen.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Els represaliats de segona. L'amnistia una victòria de l'independentisme? Octuvre víctima també del Pegasus

 

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'11 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta a YouTube

Convidats:

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Francesc Abad,  analista polític

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

Hi ha una frase aplicada a la recuperació de la memòria històrica i al reconeixement dels represaliats i exiliats a causa de la Guerra Civil espanyola que diu : “L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots”

Arreu del món, escampar la desmemòria i l’oblit entre la població és una de les armes més utilitzades pel feixisme i per les dictadures, entre altres.. Sovint, fan forat en la ment de moltes persones predisposades ja d’inici a, el que en diuen, “passar pàgina” és a dir a oblidar, ja sigui pel patiment sofert, per la recerca de la tranquil·litat, de la comoditat o, simplement per pura inconsciència i ignorància.

Ahir diumenge, va tenir lloc a Vilafranca del Penedès l’acte unitari “Contra la repressió feixista. Resistir és vèncer” organitzat conjuntament pel Grup de suport Sas absolució i la Plataforma Antirepressiva de  Barcelona.

En l’acte hi van participar, a més de Juan Manuel Olarrieta, advocat penalista basc, l’activista Adrià Sas, detingut el 2020 i que el 2020 va ser condemnat a res anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un delicte de lesions lleu, Els fets es van produir l’1 d’octubre de 2018, al voltant del Parlament de Catalunya en  el primer aniversari del referèndum sobre la independència de Catalunya. Actualment resta a l’espera del recurs que ha de resoldre el Tribunal Suprem.

També hi era Òscar Campos membre de la campanya antirepressiva 21 raons i un dels querellants contra la infiltració policial a Girona.

Represaliats de l’Operació Judes, pendents de judici des de fa més de quatre anys als quals se’ls vol processar per terrorisme. Un total de dotze encausats als quals se’ls demanen un total de 248 anys de presó. Les acusacions populars els demanen condemnes que van entre els 8 i els 33 anys de presó..

Nil Soler i Clara Sants que seran jutjats el proper 13 de desembre pels enfrontaments que es van produir en una parada de Vox a Vilafranca del Penedès.

Per mi, que intento conservar una mentalitat positiva, la sala era mig buida i no puc evitar tenir la impressió que la gran majoria dels represaliats comencen a caure en el procés de desmemòria i d’oblit. Els activistes d’ahir a Vilafranca només son una mostra de la gran quantitat de víctimes de la repressió de l’estat, majoritàriament joves, i que estan vivint des de fa anys amb l’espasa de Damòcles en forma de judici, condemna, inhabilitació o de repressió econòmica.

“L’oblit dels represaliats va ser la seva darrera derrota i també la de tots” De nosaltres depèn que la frase acabi esdevenint i una realitat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Un proverbi xinès:

“La persona que diu que no es pot fer, que és impossible, no hauria d’interrompre la persona que ho està fent.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó o l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

Conversa amb en Jordi Pesarrodona: ANC, dimissions, col·lectiu "Indesinenter", llista cívica, eleccions Assemblea...

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 20 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Davantal 

El cap de setmana de l’11 i 12 de març es va celebrar la Conferència Nacional del Moviment Civil independentista, promoguda i organitzada per l’ANC. La Conferència es va tancar amb el propòsit de recollir les aportacions de tots els participants, entitats i persones a títol individual, perquè serveixin per posar en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

En el davantal d’avui ens farem ressò del comunicat sobre aquesta Conferència  de l’Assemblea i la 2a Conferència Nacional per l'Estat Propi que ha fet públic el Moviment Independentista de Catalunya.

"Esperem i desitgem que ben aviat puguem parlar d’un Pacte Nacional que aplegui la majoria de les entitats i organitzacions de la societat civil i que serveixi de marc per a la coordinació de tots els projectes i accions que haurà de dur a terme el braç civil del moviment independentista, fins assolir l’objectiu de la instauració definitiva de la República Catalana en el territori de la Catalunya situada al sud dels Pirineus.

Els temes tractats durant aquest cap de setmana es van estructurar en tres grans fronts: el social, l’institucional i l’internacional, coincidint amb les tres potes que es defineixen en el Full de ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi La gran majoria de les propostes i accions sorgides en els debats d’aquest cap de setmana també estan recollides en aquest Full de ruta i moltes es deriven de l’experiència acumulada durant la primera etapa del procés d’independència. Ara caldrà recopilar-les, estructurar-les i convertir-les en un programa d’actuació que sigui la base a partir de la qual poder construir el Pacte Nacional proposat en l’acte de cloenda de la conferència organitzada per l’ANC. Com va dir un dels ponents, ara caldrà buscar les sinergies entre les entitats i avançar plegats.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi té ara, més sentit que mai. De la mateixa manera que el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista ha de ser el marc per construir i aprofitar les sinergies entre les entitats, ara cal construir les sinergies imprescindibles entre els actors de les tres potes del moviment, la societat civil, els partits i el Consell de la República. La societat civil ha fet el primer pas, de la mà de l’ANC.

Ara toca construir el marc perquè tots els actors imprescindibles d’aquesta segona etapa del procés avancin plegats. No serà fàcil, com no ho va ser fa 12 anys. Com ja va passar el 30 d’abril de 2011, a la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi, la societat civil ha fet el primer pas. Esperem que el Pacte Nacional que proposa l’ANC aplegui les grans entitats de la societat civil i aquesta empenta permeti tornar a situar els altres actors en la direcció adequada."

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del teòleg i matemàtica anglès William George Ward: El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa. Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Acord per la Independència. Parlem amb Evelí Adam de Campdevànol Cultura i Compromís

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 19 de desembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Jordi Roset,  Acord per la Independència

Avelí Adam, Campdevànol Cultura i Compromís

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Davantal

“Ho sap tothom i és profecia... a cal fuster hi ha novetat.”

El passat 6 de desembre, un any més, vam iniciar un nou cicle nadalenc que s’allargarà fins a la Candelera. Un any més, en aquesta part del món de tradició cristiana celebrarem el Nadal, el naixement de Jesús, portador de la llum al món.

Més enllà de les creences individuals i col·lectives i de la religiositat, és interessant destacar el paral·lelisme que, determinats investigadors i estudiosos, han establert entre la figura de Jesús i altres deïtats paganes. També és cert, però, que podem trobar altres estudis que ens diran exactament el contrari.

El déu egipci Horus, el persa Mitra, l’hindú Krishna, el déu solar Mitra, originari de Pérsia i estès més tard a la Índia i a l’imperi romà, o el grec Dionís, permeten que aflori la tesi que aquesta part dels evangelis pugui haver estat inspirada en els relats d’aquests déus anteriors a Jesús.

La primera similitud se centra en la data del naixement que tots vénen a situar un 25 de desembre, que és el mateix que dir a l’entorn de la celebració del .solstici d’hivern. Tots, també, són infantats de mare verge.

En el cas de Dionís, alguns experts en mitologia comparada afirmen que tan Jesús com el déu grec representen l’arquetip del deu que mor i ressuscita. També estableixen similituds en la celebració d’un sopar ritual de pa i vi.

En el cas de Mitra, argumenten que va ser adorat per pastors en néixer i també va tornar a la vida tres dies després d’haver mort,. Els seus fidels s’hi referien fent servir apel•latius com La Llum, La Veritat i el Bon Pastor. I celebraven un banquet ritual amb moltes similituds també amb l’eucaristia cristiana.

Veritat, història, mite, llegenda...? La realitat és que, molt més enllà de creences religioses, la fidelitat del poble català a les seves tradicions farà que la celebració del Nadal ,i amb ella els pessebres, es multipliqui arreu del país. Els trobarem arreu... Més petits o més grans, més senzills o més sofisticats. Com diu la cançó: En un pessebre ha d’haver-hi/un nen Jesús i el Sant Josep/també la Verge Maria,/una vaca y una mula/y mal penjat un angelet./Hi ha d’haver-hi escorça i molsa/i un poblet ben nevadet/i un riu de paper de plata,/pastorets i pastoretes/al voltant d’un foc rogent./tres gallines i un ferrer,/un ramat de cabres/ una iaia castanyera/i un dimoni dins l’infern./ Però sobretot hi ha d’haver-hi,/hi ha d’haver-hi un caganer...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’artista de circ Elizabeth Green:

“De vegades, les coses més corrents es podrien fer extraordinàries, simplement fent-les amb les persones adequades.”

Aquest ha estat el darrer programa de l’any del Vull una resposta. Encarem el Nadal i el nou any amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem el dilluns 9 de gener. Us desitgem un Bon Nadal i un 2023 amarat de llibertat i, com sempre....Que tingueu molt bona feina!

"Sociolingüística per a joves del segle XXI" amb Jordi Solé. Cinc anys del 3 d'octubre. Esclata la crisi enbtre ERC i Junts

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 3 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Jordi Solé, editor, escriptor i sociolingüista

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Josep Pinyol, SN de l’ANC

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

José María Aznar, setembre de 2018: “Dije que antes se fracturaría Catalunya que se rompería España”, ha dicho Aznar tras lo cual ha añadido que “ eso ya se  ha conseguido, ya se ha fracturado”

Potser va córrer molt el Sr. Aznar, però és evident que a finals del 2018 la divisió entre els partits independentistes era ja un fet, que s’ha anat accentuant amb el temps. La conseqüència inevitable és que la gent hem anat passant de la desconfiança a l’animositat vers els nostres representants.

L’enèsima situació de desunió que hem hagut de patir aquest darrer cap de setmana frega ja la incompetència i fa realitat aquella frase de Terradelles: En política es pot fer de tot menys el ridícul.

La gent, però, hi continua sent. Dissabte ho vam tornar a demostrar. Hem passat del desànim a la desafecció i a la indignació.  Hem deixat de creure en els nostres representants perquè han dit moltes coses, però n’han fet poques o gairebé gens. Hem deixat de creure que la independència vindrà de la ma dels partits polítics. 

Sabem que la via de la negociació amb l’Estat espanyol mai no ens portarà a exercir el dret d’autodeterminació de forma acordada. Sabem que sense una majoria social mobilitzada entorn d’un projecte compartit, no serà possible assolir l’objectiu d’instaurar la República Catalana de forma efectiva en el propi territori. Sabem que el primer gran escull a superar és d’ordre intern i per superar-lo cal que  la societat civil catalana torni a comandar el procés d’independència empenyent els partits, com va fer el 2010 amb les consultes i a partir del 2012 amb l’Assemblea.

Avui, es compleixen 5 anys de l’aturada de país del 3 d’octubre de 2017. Una vaga general que, segons les dades del Ministeri de Treball, van seguir unes 2.200.000 persones. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El 3 d’octubre molt probablement era el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser també desaprofitada, reconduint el que havia de ser l’ocupació del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 Final

La frase de la setmana del que va ser president del Estat Units d’Amèrica, Abraham Lincoln

Si em dones sis hores per talar un arbre, en passaré quatre preparant la meva destral.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Un nou 11-S difícil i controvertit. Una manifestació contra l'independentisme majoritari?

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 5 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Núria Vilajeliu,  organitzadora d’actes.

Josep Miquel Hermoso, SN de l’ANC

Josep Pinyol, historiador, SN de l’ANC

Davantal

El president de la Generalitat el Molt Honorable Pere Aragonès no anirà enguany a la manifestació de l’11 de setembre que convoca l’ANC. L’argument és que, segons el president “es tracta d’una manifestació contra els partits polítics i les institucions, i no contra l’Estat espanyol”.

El seu partit, ERC, tot i confirmar que sí que assistiran a la manifestació han manifestat que “l’esdeveniment va “en contra dels independentistes i no pas a favor de la independència”.

El president no ha estat l’únic que ha dit que no anirà a la manifestació. Les xarxes han recollit durant aquests dies un munt de missatges en el mateix sentit. Cadascú amb els seus propis motius. No serem pas nosaltres els que esdevindrem jutges d’aquestes posicions.

Dit això....Des del 2012, les diferents manifestacions ha estat sempre una data clau per a l’independentisme. Han representat any rere any, el punt d’inici, el punt de sortida de campanyes i accions que ens han permès avançar en el camí cap a la independència. El punt de sortida que ens va permetre passar en pocs anys d’un 14% a un 52% de suport a la independència.

Cada 11-S ens ha apropat una mica més a la independència. I és convenient remarcar-ho avui, quan massa veus alcen la bandera del pessimisme, d’un pretès cansament i desencís, d’un hipotètic estancament de l’independentisme.

La gran victòria de l’1 i el 3 d’octubre de 2017 va quedar estroncada pel dubte, la indecisió, la irresponsabilitat i la poca valentia dels nostres representants polítics. Això ens va conduir al 155 i a uns anys posteriors que han estat i són encara duríssims.  Uns anys en què l’Estat espanyol ens ha colpejat durament. Han sembrat el dubte i el desconcert. Han atiat la por amb la dura repressió que ha afectat prop de 4.000 persones. I tot això també s’ha fet amb la col·laboració, per acció o per omissió, per activa o per passiva, de compatriotes nostres, fins al punt que en aquests moments molta gent se sent abandonada o fins i tot traïda per bona part de la nostra classe política.

I un any més, som a les portes d’un nou 11 de setembre. Un 11 de setembre difícil i molt controvertit.

Com en els darrers anys, cal guanyar, una vegada més, l’11-S. Probablement, ens queda encara un camí  a recórrer ple d’entrebancs i dificultats. Probablement ens queda, encara, molt a suportar. Aquesta evidència, però, en cap cas ha d’aconseguir disminuir la nostra capacitat de convenciment i de lluita. Res ens pot aturar perquè mantenim la il•lusió, el convenciment, la força i el coratge. Res ens aturarà perquè tenim la força de la gent.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del polític, militar i escriptor anglès Winston Churchill

“L’èxit no és definitiu. El fracàs no és fatal. És el valor per continuar allò que compta”

El barceloní Oriol Calvo ha estat condemnat a 4 anys, 1 mes i 16 de dies de presó per desordres i atemptat. La sentència es fonamenta en la declaració de dos agents del Mossos, i no hi ha cap altra prova que ratifiqui la seva versió. És la condemna més alta que s’ha dictat fins ara, després de la d’Adrià Sas, a qui van caure 3 anys i 6 mesos i que ara té el seu cas pendent del Suprem.

Una temporada més, doncs, marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

30 anys "Operación Garzón". Estígia, acadèmia de formació política. Massacre al mur de Melilla

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 27 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Guillem López, És graduat en Dret i té el màster d’Advocacia. Té experiència al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya en els àmbits de la transparència i la protecció de dades, així com al Tribunal Constitucional. Acadèmia Estígia

Adrià Reyes, És jurista i politòleg; té un màster en Diplomàcia i un màster en Política Internacional. Actualment és doctorand i imparteix classes de Dret internacional a la Universitat Pompeu Fabra. Acadèmia Estígia

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Marco, historiador

Davantal

Ara fa 30 anys, mentre Barcelona, Catalunya i Espanya es preparaven pel gran esdeveniment dels Jocs Olímpics, es produïa l’anomenada “Operación Garzón” contra l’independentisme català. Paral·lelament a l’any de la “glòria olímpica”, l’Estat espanyol perpetrava  una de les més gras violacions dels drets humans.

Amb “l’argument” d’un possible atemptat durant els Jocs Olímpics, es van detenir 45 persones vinculades al moviment independentista català. Les detencions es van produir, majoritàriament, entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992. Entre els detinguts hi havia periodistes (El Punt, El Temps), membres del MDT, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, d’ERC, del PC, del grup ecologista Alternativa verda, l’alcalde de Ribera d’Urgellet...

L’Operación Garzón” va ser l’episodi més trist i tràgic d’aquelles olimpíades.  Un atac directe a l’independentisme de l’època i un dels episodis més greus de repressió política contra un moviment, en aquells anys, encara minoritari a Catalunya.

Cal recordar no només les detencions totalment arbitràries, sinó també les tortures sofertes pels independentistes i  la posterior presó per a molts;  i tot això amb un silenci gairebé total de les institucions catalanes, de la majoria dels partits i organitzacions i també dels mitjans de comunicació..., en aquest cas amb alguna honrosa excepció. Cal remarcar-ne tres: El Punt Diari, El Temps i el programa l’Orquestra que dirigia i presentava el recordat Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.

Dotze anys després de l’Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l’estiu del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l’operació engegada pel jutge Baltasar Garzón.

Estígia, en la mitologia grega, és la llacuna o riu on la nereida Tetis, mare d’Aquil·les, va submergir el seu fill a fi d’atorgar-li invulnerabilitat. En el programa d’avui, coneixerem l’Acadèmia Estígia, una eina de formació pensada per a joves en matèries relacionades amb la política, el dret i les ciències socials i que, alhora, apropa als alumnes competències transversals com ara l'oratòria o l’anàlisi crítica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del raper i poeta Pablo Hasél, el primer músic de l’Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons. Hasél està empresonat des del 16 de febrer de 2021 per una condemna de 6 anys i mig de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.

La frase diu: “L’enemic no ve en pastera, ve en limusina.”

Un dia més, un programa més, marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

"El capitalisme i el seu setè de cavalleria" amb Alfons Duran-Pich. Els jocs Olímpics d'hivern 2030

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 16 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Alfons Duran-Pich,  Empresari i Analista de política i economia. Llicenciat en Sociologia i Psicologia. Diplomat en Administració d’Empreses. Ex professor d’ESADE. Autor de llibres com: “El Canon del Management”, “Catalunya a la independència per la butxaca”, “Memorial per als desmemoriats” i recentment “El capitalisme i el seu setè de cavalleria. D’Adam Smith a l’economia de casino.”

Núria Vilajeliu,  organitzadora d’actes

Josep Pinyol, historiador

Davantal

El diccionari d’Oxford  defineix el capitalisme com el sistema econòmic i social basat en la propietat privada dels mitjans de producció, en la importància del capital com a generador de riquesa i en l'assignació dels recursos a través del mecanisme del mercat.

Què és el capitalisme? És un sistema generador de riquesa o de desigualtats? Hi ha alguna alternativa viable?

L’economista serbi-americà Branko Milanović en el seu llibre “Capitalisme, res més. El sistema que domina el món” escriu que el capitalisme ha conquerit tots els espais, des del comercial fins al de les relacions personals. Afirma que el capitalisme és tot el que tenim, que ni la socialdemocràcia ni el socialisme són alternatives i que l’elecció es troba, potser, entre diferents branques del mateix mode de producció. La que anomena “capitalisme lliberal-democràtic” que seria el d’Estats Units, i el “capitalisme-polític que seria el de la Xina.

Thomas Piketty, economista francès especialitzat en l'estudi de la desigualtat econòmica, en el seu llibre “El capital al segle XXI”  posa en qüestió el mite que el capitalisme és una ‘benedicció’ i millora la vida de tots, analitza el creixement aparentment imparable d’una minúscula elit que controla una porció cada vegada major de la riquesa del món.

Argumenta que no hi ha cap raó per a creure que el capitalisme sigui capaç de resoldre el problema de la desigualtat; un problema, que, segons insisteix, lluny de millorar, empitjora, com denunciava el moviment d’indignats el 2011 contra la crisi bancària del 2008, com una estafa i un atac dels sectors més privilegiats, contra la majoria de la societat que és empobrida i atemorida. I és que la intuïció que cada vegada els més rics són més rics i augmenta el seu poder de decisió i que els més pobres són més i més pobres i minva el seu poder, en un augment de l’abisme entre els rics i els pobres, és una certesa demostrada científicament.

Al Vull una resposta d’avui parlarem amb Alfons Duran-Pich, autor de “El capitalisme i el seu setè de cavalleria. D’Adam Smith a l’economia de casino.” El llibre és una història del capitalisme  i del seu futur.  Ens explica que potser ara el seu setè de cavalleria -metafòricament, el braç armat i executor- que sempre n’ha sortit victoriós està a punt de  patir el seu propi Little Bighorn.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... una que li agrada a l’Alfons Duran-Pich

"No em diguis què vols fer, sinó fes-ho"

Marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

10 anys de l'Assemblea Nacional Catalana. Passat, present i futur

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 4 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lourdes Escardívol, mestra. Membre AR del CxRep

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Abad, analista polític

Arenys de Munt és un poble tranquil, de poc més de vuit mil habitants, de la comarca del Maresme. La tranquil·litat habitual d’aquest poble es va acabar quan el MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació) va comunicar a l’Ajuntament la seva voluntat de fer una consulta entre la gent d’Arenys de Munt sobre la conveniència o no que Catalunya esdevingui un estat independent dins de la Unió Europea.

El diumenge 13 de setembre de 2009 se celebrava la primera consulta per la independència de Catalunya.

La tarda d’aquella jornada històrica, tres persones es troben a Arenys de Munt, en Miquel Strubell, en Miquel Sellarès i en Pere Pugès. Aquestes tres persones amb el suport tècnic d'Enric Ainsa, varen bastir una màquina capaç de posar d'acord la munió de veus, massa vegades discordants, del catalanisme que a partir de la sentència del Tribunal constitucional de juliol de 2010, freturava de trencar una inèrcia de 150 anys  de reformisme impossible dintre l'estat espanyol.

Els quatre van esdevenir quaranta i els quaranta ven ser dos-cents que van començar a articular el que en un principi van denominar Moviment per La Independència. El 30 d’abril de 2011 tenia lloc la Conferència Nacional per a un Estat propi i el 10 de març de 2012 naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Començava la revplució dels somriures.

Fent un repàs a la història de les revoltes i els moviments i mobilitzacions populars a Europa, ens costarà trobar una organització com l’Assemblea Nacional Catalana. L’ANC ha desplegat una força immensa durant la darrera dècada; ha teixit una xarxa mai vista  d’activisme arreu del país; ha estat capaç, durant uns anys (sobretot del 2012 al 2015) d’arrossegar els partits polítics cap a posicions unitàries en pro de la independència i ha dut a terme les convocatòries més multitudinàries i espectaculars mai vistes enlloc.

Han passat 10 anys.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana, del gran músic català Pau Casals:

“La llibertat no és negociable”

El nostre pensament està amb tots els empresonats, represaliats i exiliats. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Atemptat de bandera falsa? Quin és el paral·lelisme entre l'11-M i el 17-A? Per què s'aturen i s'entorpeixen les investigacions?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 24 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Agustí Carles,  jurista, advocat  de Javier Martínez, pare de Xavi, el nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona

Joan Puig, editor de larepublica.cat

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Davantal

Des del 2008, el Parlament de Catalunya ha tingut quatre presidents der la cambra: Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. Des del febrer de 2021 ocupa el càrrec Laura Borràs.

I és des del 2008 que el Parlament ha concedit 62 llicències per edat. Que vol dir això? Doncs que  els treballadors que en complir els 60 anys i haver treballat més de 15 anys a l’administració poden sol·licitar aquest règim especial que els permet continuar cobrant pràcticament el 100% del seu sou sense treballar. 

Un escàndol sense precedents del que han participat tots els grups parlamentaris des del 2008. Tretze anys de conxorxa coneguda per tothom.

Agustí Carles, jurista, defensor de Javier Martínez el pare del Xavi, el nen de tres anys que va morir en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, en una entrevista al setmanari El temps ha dit:

“Des de la defensa del pare del petit Xavi, sempre vam dir que en la causa del 17-A hi havia coses que ens grinyolaven i que teníem la sensació que ens estaven donant gat per llebre.

Amb el que no comptàvem és que allò que era un atemptat gihadista, ara se’ns digui, per algú que ho pot saber, que tenia un objectiu polític.

He intentat fer encaixar les tesis del senyor Villarejo en allò que va acabar passant, que es va declarar provat en sentència i en allò que es va impedir investigar i, certament, tot pren un nou sentit.

Una explosió “provocada” a Alcanar potser havia de ser l’ensurt? I l’oportunitat perquè els cossos de seguretat de l’Estat fessin valen una gran operació antiterrorista?

Massa preguntes per tornar a investigar...”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Un nou aforisme de Joan Fuster:

M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.

El nostre pensament està amb la nostra gent, tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!