Jo també hi era: Història d'una pancarta (1982-2015)

Avui se'n compleixen 32 anys. Era el 14 de març de 1982. Feia poc més de 3 mesos de les detencions dels principals dirigents de l'IPC, entre ells, com molt bé recordareu alguns, Marcel Casellas, amic d'Esplugues de Llobregat. Feia poc s'havia promulgat la tristament famos LOAPA, que no era més que una llei producte del cop d'Estat del 23F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles perquè -pensaven- que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies.

Aquell dia, les forces polítques catalanes (sobretot CiU) amb la clara absència i el silenci del PSC-PSOE, havien convocat una manifestació contra la LOAPA. L'independentisme d'aleshores va voler ser-hi present i fer sentir la seva veu.

Per primera (o potser segona...) vegada apareixia una gran pancartta que deia: independència. Darrera, en primer terme, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans amb les seves pancartes, darrera les diferents organitzacions sectorials i els partits IPC i PSAN."

El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció dels dirigents de l'IPC que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del 23F.

Recordo la gran campanya de suport que es va organitzar al carrer sota el lema de "jo també hi era". 

A mi, que també hi era, aquest aniversari em fa recordar que no tot va començar el 2009 a Arenys de Munt. Convé tenir memòria històrica i recordar aquella època en què et podien empresonar per dur una pancarta que digués "independència". 

Sí.... no tot va començar a Arenys de Munt... per això, és bo que des de l'Assemblea  Nacional Catalana recordem d¡on venim i qui som. No som res més que els hereus de tants i tantes patriotes que durant segles han lluitat per la nació catalana. L'ANC és hereva de la lluita i de la resistència catalana al llarg de la història. Molts i moltes patriotes no han pogut veure el dia d'avui. Alguns són persones anònimes per a molta gent, però molts són coneguts i estimats per molts de nosaltres. Ells i elles -com els de la pancarta del 14 de març de 1982- han estat els que han anat posant els fonaments de l'independentisme actual.

Avui, que tot sembla més fàcil, és bo, necessari i obligat recordar-ho.

Estan molt nerviosos

El Sr. Jorge Fernàndez Díaz continua amb les seves amenaces per impedir la consulta del 9N. Ara ens diu que el el procés sobiranista a Catalunya pot acabar com els fets del Sis d'Octubre del 1934 que, com molt bé sabeu, va acabar amb l'empresonament, el judici i la condemna a cadena perpètua del govern. A més, des del 7 d’octubre la Generalitat va quedar intervinguda per l’autoritat militar i Francisco Jiménez Arenas, aleshores governador de Catalunya va ser nomenat president accidental de la Generalitat. Suspensió de l’autonomia catalana, retirada de les competències d’ordre públic, justícia i ensenyament

L’Estat espanyol va dissoldre cent vint-i-nou ajuntaments, governats majoritàriament per ERC i, entre altres mesures repressives, es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, l’edifici que ocupava el Parlament va ser convertit en caserna militar i es van prohibir les activitats dels partits, sindicats i associacions catalanistes i d’esquerres.

Què pensa fer ara i avui, al segle XXI, en el marc d’una Europa democràtica el Sr. Jorge Fernàndez Díaz. S’atrevirà a suspendre l’autonomia i a empresonar el Govern català? Dissoldrà els 920 ajuntaments que han donat suport a la consulta o potser en tindrà prou amb suspendre els més de 420 en què governa CiU?

Estan nerviosos, molt nerviosos. I tenen por, molta por. No saben què fer per frenar l’allau democràtic que significa la consulta del 9N. La unitat d’acció demostrada abastament pel poble català, els seus partits i les seves institucions els té completament atemorits i els fa llençar amenaces que saben que no podran complir perquè, si ho fessin, Europa no ho toleraria i,  en aquell mateix moment,  ja hauríem guanyat.

Catalunya és un país únic al món en molts aspectes, però no hi ha cap dubte que ningú ens pot superar en aquest grau d’unitat a l’entorn de la consulta. Sis partits d’ideologia tan diversa i objectius polítics tan dispars mantenen a hores d’ara i des de fa mesos la unitat d’acció a l’entorn del dret a decidir. El 80% del Parlament català va emetre el seu vot favorable a la Llei de consultes. El 97% dels ajuntaments del país hi donen suport. Segons les enquestes, gairebé un 80% de la població catalana vol exercir el seu dret a vot i en els darrers tres 11 de setembre, les manifestacions al carrer de la societat civil no deixen cap lloc al dubte sobre el que vol una gran part de la població.

Ah! Per aquell que no ho sàpiga, el Sr. Jorge Fernàndez Díaz va ser el que, un mes de març de 1982, en el seu paper de Governador civil de Barcelona de l’època va fer empresonar els portadors d’una pancarta amb el lema “Independència” que estava en primera fila de la manifestació contra la LOAPA del 14 de març de 1982. El seu argument va ser que la pancarta promovia la rebel·lió.

El Sr. Fernàndez Díaz deuria pensar que amb aquell gest d’autoritat estava acabant amb l’independentisme català...