S’ha acabat el cicle
electoral 2019 (per fi i si no tenim cap sorpresa d’aquí a final d’any). Vistos
els resultats d’ahir ja podem opinar sobre quina és la situació de l’independentisme
després de superar tres eleccions.
Com sempre, tot depèn del
color del vidre amb què observem els resultats. De moment, agafo el vidre amb l’ADN
ANC que no és altre que “pensa i actua sempre en positiu” i jo hi afegeixo “i
valora també en positiu”.
En línies generals, gran
triomf d’ERC a les municipals en què destaca el seu resultat a Barcelona. La
CUP s’ensorra i perd tot aquell vot “prestat” que va tenir en anteriors
eleccions. A les europes, Puigdemont, Junqueras i Comín seran eurodiputats i, sobretot, l'espectacular victòria del president Puigdemont a
Catalunya que, més enllà de partits, evidencia que és ell, el president legítim, qui encarna el lideratge del moviment independentista.
En xifres globals, l’independentisme
manté el suport que ja va obtenir el 2015, al voltant de prop d’un milió i mig
de vots, que representen el 42.33% del total. També obté, com en el 2015, la
majoria absoluta de regidors. D’un total de 8.189 n’obté 6.240 (uns 150 més que
el 2015).
Les xifres indiquen que l'independentisme pot arribar a obtenir amb una certa seguretat fins a prop de 600 alcaldies. Globalment, d'un total de 947 municipis, 736 podrien tenir un govern independentista.
Si deixem en un costat el
vidre ANC i ens mirem els resultats amb un vidre més transparent i clar podríem
constatar que:
A Barcelona, hem passat de
18 regidors independentistes a 15. Si en algun lloc era imprescindible la
unitat era a la capital de Catalunya on “s’han perdut” prop de 60.000 vots que
han anat a la CUP i a Primàries.
Globalment, l’independentisme
no perd suport.... però tampoc n’acaba de guanyar.
Els PSC no només s'ha recuperat, sinó que s'han posat al capdavant del bloc que defensa la unitat d'Espanya... i això no és cap bona notícia.
Passades ja les batalles
electorals, cal exigir a les forces independentistes una estratègia comuna i
unitat d’acció que ha d’arribar a través del lideratge del president Puigdemont
i que s’ha de construir en el si del Consell per la República.
Els pactes postelectorals a
Barcelona ens podran donar una idea de l’estratègia que intentarà imposar ERC.
Segons per on vagin aquests pactes, ERC podria tenir la temptació de forçar
unes eleccions catalanes a la tardor o abans d’acabar l’any. Eleccions que
esdevindrien un retorn a l’autonomisme, si més no durant un temps.
I, per cert.... algú sap on és la Crida?
