Benvingudes i benvinguts al programa 151 de LA CLAU de la nostra
història.
La setmana passada, 44 anys
després de la seva mort, es va fer realitat l’exhumació del Valle de los Caídos
del dictador feixista Francisco Franco. L’acte va esdevenir esperpèntic i
vergonyant amb la presència de la ministra de Justícia espanyola presidint la
sortida del fèretre que convertia la cerimònia en un funeral d’estat. Els crits
de Viva Franco i aparicions com la del colpista Antonio Tejero van convertir
l’acte en una autèntica exaltació franquista.
El Valle de los Caídos es va
començar a construir l’any 1940, No es va inaugurar fins al 9 d’abril de 1959.
Un any abans, el 1958, va començar un moviment de terres que va abastar tot el
territori espanyol per anar omplint d’antics “màrtirs” (civils represaliats a
la reraguarda republicana) i “herois” (soldats de l’exèrcit rebel) a les
cavitats construïdes expressament en els laterals de la basílica i l’altar
major.
Al mausoleu franquista hi ha
enterrats també soldats republicans. Als anys cinquanta, amb permís familiar o
sense, es van traslladar les seves restes des de les fosses comunes on havien
estat sepultats. Saber, però, quants catalans o republicans hi ha enterrats al
Valle de los Caídos és gairebé impossible: Al Valle hi ha les restes d’un mínim
de 33.847 persones]. No se sap, però, quants eren republicans o catalans.
Durant dècades, la família
de Joan Colom havia anat a plorar el seu avi en una fossa comuna a Lleida. El
2008 van descobrir que els franquistes l'havien desenterrat per traslladar-lo
al Valle de los Caídos. Aquest és l’origen del llibre “Avi, et trauré d’aquí.”
El seu autor, Joan Pinyol, afirma: “Sé el lloc exacte on és el meu avi; només
és qüestió de fer les anàlisis d’ADN i el podrien identificar avui mateix, però
no hi ha voluntat política per treure’l del Valle de los Caídos”.
Avui parlarem de la lluita
per desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos amb Joan Pinyol.
