dimecres, 16 de juliol del 2014

MARIA-MERCÈ MARÇAL: VEU I VEUS DE DONA


Us presentem un resum visual d'un estudi sobre l'obra de Maria Mercè Marçal i la intertextualitat que va establir amb poetes, escriptores i crítiques femenines i feministes. El resum fa un breu recorregut per la poesia de Maria Mercè Marçal, a través del pensament i l’obra d’aquestes dones que tant van influir-hi. 

dilluns, 14 de juliol del 2014

Vull una resposta: A vosaltres que us preocupa de la independència?

El mes d’octubre de 2012, poc després de la gran manifestació de l’11 de setembre, iniciàvem un nou programa  amb la intenció de posar sobre la taula tots aquells dubtes i preguntes que podia generar el procés independentista que en aquells moments començava a agafar l’embranzida necessària per poder obtenir la victòria final. Vam pensar que un bon títol podria ser el de “Vull una resposta”.
Avui, 22 mesos després i amb més de 70 programes emesos, la data del 9 de novembre ha fet que “Vull una resposta” es renovi una vegada més i durant aquest juliol afronti el repte d’emetre un programa diari de dilluns a divendres.

El proper 9 de novembre tenim una cita a les urnes per decidir el futur polític del nostre país; una decisió, sense dubte, transcendental per als ciutadans d’ara, i per a les generacions futures. Des de “Vull una resposta” seguim, ara diàriament, generant debat, però sobretot participació, ja que són els nostres espectadors els que, amb les seves preguntes, decideixen de què parlem cada dia amb les nostres convidats.

Convidats experts en les seves respectives matèries. Pel nostre programa aniran desfilant persones com Dolors Feliu, Albert Pont, Isabel-Helena Martí, Miquel Puig, Muriel Casals, Carme Forcadell, Toni Albà, Patrícia Gabancho, Miquel Strubell, Martí Anglada, Quim Torra, Aleix Sarri i molts més.

Entrevistes, tertúlies d’actualitat, respostes als dubtes i a les preguntes seran l’eix conductor d’aquest programa que és possible gràcies a tota la gent d’ETV Llobregat i a l’equip que el condueix: Jaume Marfany a la direcció i conducció; Josep Pedrol a la coordinació i producció; Núria Orriols i Magda Gregori a la presentació i tot un seguit de col·laboradors en l’equip redactor.

“Vull una resposta” serà amb vosaltres cada dia, de dilluns a divendres, a les 16h i a les 24h i, evidentment també podeu trobar tots els capítols a ETV a la carta. El programa serà emès també per la xarxa TDI.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Vull una resposta: L'esport català i la independència



Programa de Vull una resposta:
L'esport català i la independència

Emès per ETV Llobregat el dimecres 2 de juliol de 2014.

Convidats:

Sergi Blàzquez, vicepresident de la plataforma proseleccions esportives catalanes

Bernat Monzó, responsable de comunicació de la plataforma proseleccions esportives catalanes

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dissabte, 5 de juliol del 2014

ANC: Compromís per a un procés pacífic i democràtic



PREÀMBUL

El poble català està immers en un procés que l’ha de portar a decidir si vol constituir-se en un nou estat independent, i això s’està fent a través de mitjans polítics i democràtics. Entenem que, en el context actual, la ciutadania té el dret de poder tractar tot allò que l’afecta i canviar-ne el que consideri oportú. Al segle xxi, en qualsevol democràcia ha de ser plenament normal que un poble pugui expressar-se a les urnes. Som un poble plural que vol decidir el seu futur i mantenir la cohesió social, que no s’ha vist mai alterada.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, d’acord amb la Declaració fundacional del 30 d’abril de 2011 i el posicionament que es va fer la vigília de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, sempre hem optat per la lluita no violenta, adoptant-la com a únic mètode vàlid.

Per això volem fer públic aquest

COMPROMÍS

1. Treballarem perquè el procés sigui net i respectuós. Volem que estigui basat en el debat i en l’intercanvi d’idees i d’arguments.

2. Defensarem amb fermesa la nostra voluntat i ho farem sempre amb arguments i accions pacífiques, cíviques i democràtiques.

3. Rebutjarem les ingerències que boicotegin el diàleg i el debat rigorós sobre el nostre futur col·lectiu.

4. Mantindrem una actitud de respecte cap a totes les tendències polítiques, sempre que defensin els drets humans, i no legitimarem cap opció que posi en perill la cohesió social.

5. Considerarem qualsevol acte violent, sigui de qui sigui, com un sabotatge al procés, i condemnarem, sempre i des del primer moment, qualsevol acció que faci servir la violència.

6. Ens mantindrem ferms davant qualsevol provocació, agressió o amenaça; la resposta sempre serà no violenta.

dimarts, 1 de juliol del 2014

Vull una resposta: El teixit industrial català i la independència


Programa de Vull una resposta:
El teixit industrial català i la independència

Emès per ETV Llobregat el dimecres 25 de juny de 2014.

Convidats:

Joan Vallvé Exparlamentari europeu i degà del col·legi d'enginyers industrials

Josep Amat Doctor en enginyeria industrial i catedràtic d'arquitectura i teconologia de computador a la UPC.   
Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dilluns, 23 de juny del 2014

Declaració de juny de l'Assemblea Nacional Catalana


El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 21 de juny de 2014, a Barcelona, tenint en compte el marc polític que s’està dibuixant a partir dels resultats de les passades eleccions europees, dels indicis del canvi d’estratègia per part de l’Estat espanyol en relació al nostre procés d’independència, en la perspectiva immediata d’entrar en la campanya de la Consulta del 9 de novembre i que tindrà un punt àlgid l’11 de setembre, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta

DECLARACIÓ DE JUNY

PREÀMBUL

1.- Sobre les eleccions europees

A Catalunya les eleccions europees celebrades el passat 25 de maig han representat un clar triomf de les forces polítiques que en el seu programa incloïen la defensa de la celebració de la Consulta del 9 de novembre i la petició d’empara al Parlament europeu en el cas que l’Estat espanyol ho impedís. De retruc, han representat el pitjor resultat de les opcions que s’oposen a la celebració d’aquesta Consulta.

Malgrat el notable increment de la participació en aquestes eleccions, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del 9 de novembre. Encara som lluny del nivell de participació desitjable en aquesta consulta i, amb una participació significativament més alta, els resultats podrien ser diferents. Aquestes eleccions també han servit per constatar que alguna cosa de veritat s’està movent al País Valencià i a les Illes. La presència de Compromís al Parlament europeu i, en general, el creixement important del suport electoral a les forces sobiranistes mostra el canvi de tendència d’ambdós països i obre l’esperança al sorgiment de formes d’organització pròpies que segueixin el camí iniciat per Catalunya.

A Espanya aquestes eleccions han mostrat una tendència a la fragmentació del panorama polític. A la caiguda important dels dos grans partits que han protagonitzat, fins ara, tota l’etapa iniciada amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, s’hi ha de sumar l’aparició de forces clarament rupturistes i la radicalització de IU. A això cal afegir la consolidació de les forces nacionalistes al País Basc.  

En el conjunt de la Unió Europea, també s’observa una tendència cap a una major fragmentació i radicalització entorn del paper de la mateixa UE i amb una pèrdua significativa de suport a les forces aplegades en els dos grups tradicionalment majoritaris al Parlament europeu. Cada cop més ciutadans europeus posen en qüestió les institucions europees a causa de l’opacitat del seu funcionament, fet que es tradueix en l'avenç d'opcions populistes i dels anomenats partits euroescèptics.

2.- La situació política i social a Espanya

Aquest marc polític i social, ja prou complex en sí mateix, ha adquirit una nova dimensió arran de l’abdicació del rei Joan Carles I i el procés successori, dissenyat per fer-se de forma molt ràpida i contundent per tal d’evitar la consolidació del moviment republicà que ha començat a aflorar amb una certa força.

Si bé cal llegir aquest procés successori des de la lògica interna de la pròpia monarquia i la seva voluntat de pervivència, és previsible també que la figura del nou monarca serà utilitzada pel Govern espanyol com un element d’intervenció en el nostre procés d’independència. I que ho farà des de les al·lusions a la concòrdia, la gesticulació sentimental i les promeses d’un futur millor.

Aquesta intervenció de la monarquia, sense cap valor constitucional i sense cap efecte vinculant pel govern o les “Cortes”, formarà part de la nova estratègia dels aparells de l’Estat espanyol, el que hem anomenat “tercera via”, encaminada a dividir la societat catalana i portar-ne una part cap a posicions reformadores del mateix Estat, com a forma de trencament del front favorable a la Consulta, en connivència amb determinats sectors empresarials catalans i alguns poders mediàtics conservadors, que se signifiquen per apostar sempre pel poder de torn. És la mateixa estratègia emprada l’any 1931 per aturar la constitució de la República catalana o l’any 1977 per trencar el front rupturista català i imposar-nos un pacte constitucional que ha estat  instrumentalitzat contínuament a favor del manteniment del poder en mans dels de sempre.

Però a l’altra plat de la balança hi ha l’aparició, per primera vegada, d’una força emergent rupturista amb el status quo establert i que hauria de representar un nou front obert. Està per veure si tindrà lloc un procés de consolidació d’aquest moviment polític i si la seva influència sobre les forces polítiques de l’esquerra espanyola poden dibuixar un nou mapa polític a Espanya a mig termini.

3.- La situació a Catalunya: el procés fins el 9N.

Superades les eleccions europees, la unitat d’acció política entorn de la preparació, convocatòria i celebració de la Consulta del 9 de novembre ha de ser una realitat al més aviat possible. Qualsevol acció que no estigui encaminada a aquest objectiu unitari pot provocar l’alentiment i trencament del procés democràtic cap a la constitució d’un Estat independent.
En aquest procés, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries i la tramitació de la Llei electoral catalana o, en el seu defecte, la llei que permeti la constitució de la Sindicatura electoral catalana com a màxima autoritat electoral, esdevenen la prioritat del Parlament de Catalunya, no només per al procés d'autodeterminació, sinó també perquè es tracta d'importants estructures democràtiques pendents.

D'altra banda, com dèiem en la nostra Declaració de febrer, la unitat d’acció política s’ha de concretar amb una  àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit. 

4.- Procés intern.

El proppassat 5 d’abril vàrem celebrar, a Tarragona, la III Assemblea General, en la que es va aprovar el Full de Ruta que descriu els quatre escenaris previsibles en el camí cap a la independència i exposa les grans línies de treball en cadascun d’aquests escenaris.

El dia 10 de maig vàrem celebrar les eleccions al Secretariat Nacional i el dia 17 del mateix mes es constituïa el nou Secretariat resultant d’aquelles eleccions.

Avui, menys d’un mes després, el Secretariat Nacional ha aprovat el Pla d’Actuació 2014-2015, que detalla l’estructura organitzativa de l’Assemblea per aquest període i les accions que caldrà realitzar fins el 9 de novembre, per fer possible la realització de la Consulta primer i, a continuació, per fer possible la Declaració d’independència quan es consideri convenient.

La constitució d’un òrgan unitari de les forces polítiques i socials favorables a la celebració d’aquesta Consulta i la d’un altre òrgan unitari de les entitats i organitzacions de la societat civil per dur a terme una campanya a favor de l’opció Sí i Sí en aquesta Consulta, esdevenen eixos de treball principals de l’Assemblea.

És en aquest marc i amb la ferma decisió que només podem assolir l’objectiu final si seguim escrivint el guió i marcant el ritme adequat, que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta

PRESA DE POSICIÓ:

1.   Valorem positivament els resultats de les eleccions europees a Catalunya i l’augment de la participació registrada. Tot i això, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del dia 9 de novembre. Per això cal multiplicar els esforços per aconseguir que el 9N la participació no permeti dubtar de la legitimitat i representativitat dels resultats i per obtenir un suport majoritari a la doble resposta favorable a la constitució d’un Estat independent, al Sí i Sí.

2.   Fem una crida a totes les forces polítiques i socials favorables a la celebració de la Consulta del dia 9 de novembre d’enguany per constituir, de manera immediata, una Taula nacional de forces polítiques i socials com a òrgan unitari de debat i coordinació de la campanya encaminada  a garantir  la realització de la Consulta.

3.   Impulsarem una campanya per ampliar el suport social al Sí i Sí en la Consulta del 9 de novembre proper, de comú acord  amb l’Associació de Municipis per la Independència  i Òmnium Cultural. Totes les accions i actes que l’Assemblea porti a terme a partir d’ara estaran inscrits en aquesta campanya. D’una forma especial, ho estaran les accions inscrites en la campanya de l’11S, que començaran el primer dia de juliol, tindran el seu punt àlgid el mateix dia 11 de setembre i seguiran fins al tancament de la campanya oficial del 9N.

4.   Alertem la població sobre la promesa d'una "tercera via" que, segons molts indicis, intentarà posar en marxa el Govern espanyol, amb el suport de destacats empresaris i grups mediàtics, apel·lant al tradicional "seny català".  Aquesta operació combinarà gestos amables del nou monarca en moments clau del procés successori amb un possible acord dels partits dinàstics espanyols per fer algunes concessions en matèria de llengua i de finançament o, fins i tot, una reforma cosmètica, "federalitzant", de la Constitució espanyola. No es pot descartar tampoc un increment dels intents de criminalitzar i desprestigiar un procés com el nostre, que és profundament democràtic, pacífic, no partidista i inclusiu. Apel·lem al "seny català" per a valorar la credibilitat i abast real d'aquestes promeses atenent a l'experiència existent.

5.   Demanem a les forces polítiques favorables a la celebració de la Consulta del 9N que no caiguin en falses esperances relacionades amb la forma de l’Estat espanyol –Monarquia o República- amb la creença que amb una República espanyola trobaríem l’encaix de Catalunya.  La presa de partit dels catalans sobre la forma de govern d'Espanya s'ha saldat històricament amb greus derrotes i l'anorreament de l'autogovern. No podem tornar a caure en aquest error. La transformació real de l’Estat espanyol no es produirà fins que Catalunya es pugui constituir, si així ho decideix el poble, en un Estat lliure i independent.

6.   Encoratgem tothom a no defallir en la feina que encara ens queda per eixamplar la majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi independent i a no distreure’ns amb vies o camins alternatius que només condueixen a la casella de sortida.

7.   Demanem que tothom sàpiga mantenir l'esperit cívic i constructiu que fa que el món ja ens vegi avui com un poble madur, i a no caure en provocacions ni discussions estèrils.


Seguirem el guió previst en el nostre Full de Ruta i considerem essencial mantenir el calendari fixat, de manera que el dia 9 de novembre es realitzi la Consulta en els termes acordats per les forces polítiques i el President de la Generalitat el dia 12 de desembre de 2013. Avui, ara i aquí, desprès d'anys i anys d’intentar totes les maneres possibles de mantenir unes relacions d’igualtat amb els altres pobles que conformen l’Estat espanyol, els catalans tenim tot el dret de construir l'única alternativa que ens queda: la constitució d’un Estat independent, si així ho decidim entre tots de forma lliure i democràtica el 9N.

Ara és l’hora!

Barcelona, 21 de juny de 2014



diumenge, 22 de juny del 2014

24 de juny: La nit del foc i dels Països Catalans

24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.
Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència.
El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.
La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol. 
Coratge i determinació perquè, com diu el missatge d'enguany: "Els que ara som aquí, en aquesta plaça, som una flama en moviment. Saben on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la ill·lusió del projectes. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir. 
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat