Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 24 de juny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 24 de juny. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de juny del 2024

24 de juny, la nit del foc. Per què hi havia tants jueus en l'empresa de Colom? Arnau Mir de Tost


LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 6 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 267.

S’apropa el 24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència. El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.

La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.

De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.

La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol.

“Som història, som present i som voluntat de continuar sent amb alegria. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.” Són paraules de l’enyorat Carles Capdevila que va escriure el missatge de la Flama de 2014.

La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure. Acabem amb un fragment del poema de Joan Maragall... I el crit d’una sola llengua/s’alci dels llocs més distants/omplint els aires encesos/d’un clamor de Llibertat.

Final

La frase de la setmana de l’actor i comediant estatunidenc Groucho Marx:

“Ja em disculparan si els anomeno cavallers, però és que encara no els conec gaire bé. “

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


divendres, 22 de juny del 2018

La Nit del Foc. El Foc de l'alliberament (Missatge de la Flama del Canigó 2018 de Jordi Cuixart des de Soto del Real)

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència. El foc que allunya els mals esperits. 
 
Els mals esperits que, també des de fa segles, ens oprimeixen individualment i col·lectiva. Els mals esperits que ens volen com a súbdits i vassalls i no com a ciutadans i ciutadanes lliures.  

Els mals esperits que tanquen la nostra bona gent en presons de vergonya i d'ignomínia. Els mals esperits que aboquen la nostra bona gent a l'exili lluny de casa seva.

Disposem-nos, doncs, aquesta Nit de Sant Joan, a allunyar de casa nostra els mal esperits que ens neguen el dret a ser, que ens neguen el dret a construir el nostre propi futur. Allunyem-los avui, amb l’esperança i la confiança que ben aviat els allunyarem per sempre. 

Missatge de la Flama del Canigó escrit per Jordi Cuixart 
des de Soto del Real, presó espanyola. 

Tot un futur per començar 
Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil, l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes les entitats que la fan possible.

La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol d’esperança en el futur.
Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va arribar per primer cop al Principat de Catalunya.
Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l’anhel irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa, som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la democràcia. Que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la repressió ni la por segrestaran.
Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura sempre ha sigut una eina de transformació social.
La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que ens enriqueix i fa més forts. D’un país que no demana pels orígens sinó per on volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola, romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Cultura!
Visca els Països Catalans!
Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural
Presó de Soto del Real

dijous, 22 de juny del 2017

Seguint la Flama, avancem sense por!


24 de juny.... la festa més estesa i unitària dels Països Catalans.

24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc. La nit de la Flama que baixa del cim del Canigó.

La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.

Avui, ara i aquí cal reivindicar més que mai la Nació completa.

Avui, ara i aquí, al Principat, on ja s’albiren els nous aires de llibertat, cal pensar més que mai en els Països Catalans, la Nació completa, negada i ignorada per molts i que exigeix, cada vegada més, el nostre coratge i determinació.

Avui, ara i aquí, quan queden menys de 100 dies perquè aquesta part  de la Nació que és el Principat, decideixi quin ha de ser el seu futur, la Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència. El foc que allunya els mals esperits.

Disposem-nos, doncs, a allunyar de casa nostra els mal esperits que ens neguen el dret a ser, que ens neguen el dret a construir el nostre propi futur. Allunyem-los avui, amb l’esperança i la confiança que ben aviat els allunyarem per sempre.

Avui, ara i aquí recordem un fragment del missatge de la Flama de 2014, que va escriure l’enyorat Carles Capdevila:

“Som gent amb un passat mil·lenari que ens impressiona i ens cohesiona, però que és insignificant al costat del nostre futur.

“Som història, som present i som voluntat de continuar sent amb alegria. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.”

AVANCEM SENSE POR!

Visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans! 
Visca la terra!

diumenge, 22 de juny del 2014

24 de juny: La nit del foc i dels Països Catalans

24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.
Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència.
El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.
La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol. 
Coratge i determinació perquè, com diu el missatge d'enguany: "Els que ara som aquí, en aquesta plaça, som una flama en moviment. Saben on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la ill·lusió del projectes. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir. 
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat