Ahir, després de dos mesos en confinament, va tornar LA CLAU de la nostra història a les pantalles d'ETV Llobregat i de Terramar-Garraf. El nostre agraïment a tota la gent de la televisió que va aconseguir fer un bon programa, malgrat tots els problemes tècnics que vam tenir, sobretot per "culpa" meva (com podreu comprovar en les imatges. Prometo buscar una solució i que en la propera CLAU la imatge (meva) tingui més qualitat.
Pandèmies, una història que ve de lluny
Programa 170 de LA CLAU de la nostra història
El passat 18 de març, vam
emetre el darrer capítol de LA CLAU de la nostra història. Dos
mesos després, tornem a ser aquí intentat començar a reprendre la normalitat
televisiva encara que sigui des del confinament. .
Abans de començar el
programa, però, ens cal retre homenatge a molta gent. Començant pels que han
perdut la vida a causa del COVID-19, als seus familiars, a tots els que han
patit a les UCIS, als hospitals, a les residències. Un homenatge a tot el
personal sanitari, del primer a l’últim. I també un homenatge a les botigues, a
les farmàcies, a tanta gent que ha intentat que aquesta país i nosaltres
visquéssim el confinament amb el màxim de normalitat possible.
Avui, en aquest primer
programa, encara en confinament, volem parlar, no del COVID-19, sinó d’altres
pandèmies a què històricament ens hagut d’enfrontar.
La Pesta Negra, del 1346 i
que va ocasionar una mortalitat de gairebé 20 milions de persones, un terç de
la població.
El 1597, una epidèmia que es va iniciar als Països Baixos i que
ràpidament es va estendre fins arribar a Catalunya l’any 1599. Se la va
anomenar la Pesta de la llana, perquè es contagiava a través de la llana i dels
ramats. La mortalitat va arribar fins a un 10% en diferents poblacions. A Santa
Coloma de Queralt i a Tàrrega, la pesta de la llana provocaria la mort d’un 25%
de la població, i a Bellpuig, d’un 33%.
Barcelona, 1821. Atraca al
port de Barcelona el mercant El Gran Turco, procedent de l’Havana. Ningú no va
informar que alguns dels tripulants havien mort a causa de la Febre groga; ni tampoc que en la darrera escala a Màlaga,
la malaltia s’avia estès per la ciutat. En poques setmanes la febre groga es va
convertir en una epidèmia que, només a Barcelona, causaria la mort del 6% de la
població.
La pandèmia de grip de 1918,
coneguda com la Grip espanyola que va causar la mort de més de 50 milions de
persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Va arribar a infectar un
terç de la població mundial i la taxa de mortalitat general va ser superior al
2,5%. Aquesta pandèmia va ser l’origen
dels actuals sistemes de vigilància i resposta de a les infeccions gripals, com
ara el distanciament social o l’ús generalitzat de mascaretes protectores.
I també del paper dels
metges, investigadors i científics catalans, com Jaume Ferran i Clua, que va
descobrir una vacuna contra el còlera i també la vacuna anttífica, antiràbica i
una altra contra la tuberculosi. O Jordi Casals i Ariet, metge i epidemiòleg,
considerat una autoritat mundial en el camp dels virus. Va identificar el virus
Lassa i també el virus Zika.
Ho farem amb en Víctor
Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Comiat
La frase de la setmana de
l’escriptor, poeta i director de cinema Pier Paolo Passolini
El
millor de la vida és el passat, el present i el futur
Marxem com sempre amb el
pensament posat en tota la nostra gent. Mai no els oblidem. Els que pateixen
repressió, presó i exili. Els volem lliures i els volem a casa.
Us esperem de nou la setmana
que ve per continuar descobrint plegats una nova CLAU de la nostra història.
Fins aviat. Cuideu-vos.
