dilluns, 26 de març del 2018

La Resistència No Violenta, l'únic camí possible?



“La desobediència civil pot ser concebuda com un mètode legítim de dissidència enfront de l’Estat. Ha de ser admesa aquesta forma de pensament i ideologia en el si d’una societat democràtica". (Sentència 480/2009 Sala de lo Penal Tribunal Supremo dictada por José Manuel Maza Martín y otros 4 jueces). 

Les darreres accions viscudes arran dels empresonaments de divendres passat i de la detenció a Alemanya del president Puigdemont, m’empenyen a reflexionar sobre quin és el camí que cal emprendre a partir d’ara.

Benvingut sigui tothom a aquesta lluita contra la repressió i a favor dels drets humans i de la democràcia. Més encara, tots els demòcrates tenen l’obligació de sumar-s’hi. Ara bé... A Catalunya, democràcia és igual a independència. La repressió la pateix l’independentisme, que és l’enemic que vol exterminar l’Estat espanyol. L’independentisme és l’únic projecte polític trencador i de futur que hi ha en aquests moments sobre la taula del panorama polític espanyol i, m’atreviria a dir, europeu. Més enllà de la lluita contra la repressió cal tenir ben clar que l’objectiu final és la independència i el desenvolupament de la República catalana com a única eina per aconseguir un país millor en tots els àmbits socials, econòmics i polítics.

No en sóc un expert, ni molt menys, en temes de Resistència No Violenta (RNV), però és més que probable que sigui l’única arma que puguem fer servir per guanyar definitivament la batalla. En aquest sentit, dues premisses clau per començar:

No caiguem en l’error de dividir l'independentisme entre bons i dolents, valents i covards, patriotes i traïdors, CDR's i ANC... Ningú està obligat a fer res i, alhora, tothom pot fer accions adequades a les seves idees i a  la seva pròpia situació personal.

Qualsevol ús de la violència sempre serà contraproduent. Sense excepcions ni atenuants. L’ús de la violència, per petita i insignificant que ens pugui semblar, sempre serà magnificada per l’Estat i els seus mitjans de comunicació i sempre reduirà l’empatia cap a nosaltres. 

Quins són els punts més importants de la RNV?

Un procés de reflexió profund per escollir quins són els punts febles de l’opressor. A partir d’aquí, caldrà escollir molt bé quines han de ser les accions clau de no cooperació o de desobediència. Sempre s’ha de procurar que siguin accions que permetin participar a molt gent i, sobretot, que generin el mínim rebuig possible. No crear-se més enemics dels que ja tenim. No excedir-nos mai. Trobar el punt d’equilibri que ens permeti fer créixer el nombre i el suport de partidaris i amics. 

Recordem el tamboret de tres potes que, sovint, citava abans de l’1 d’octubre (Institucions, partits i societat civil). Seríem excepcionalment forts, si aconseguíssim que la gent i les institucions fóssim copartícips, d'una o altra manera, en l’organització i coordinació de totes les accions de RNV.

En el moment que un opta per la lluita violenta, està decidint enfrontar-se a un enemic amb més força i millor armat.. i cal ser més intel·ligent que no pas això. (Gene Sharp)
La violència, sigui quina sigui la forma en què es manifesti, és un fracàs (Jean-Paul Sartre)

VÍDEO: La renda bàsica (Darrer programa de Catalunya segle XXI)

http://etv.xiptv.cat/catalunya-segle-xxi/capitol/cap-5-la-renda-garantida
El nou programa d'ETV Llobregat
Emès el diumenge 25 de març de 2018
 
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López, Adrià Reyes

Convidats:  

Lluís Torrens i Mèlich, Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Anàlisi Econòmica pel Departament d'Economia de la U.A.B i l'Institut d'Anàlisi Econòmica.

És Director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat  de Barcelona, a l’Autònoma i a la Unviersitat de Vic. Actualment és professor associat d'economia a l'Escola Superior de Comerç Internacional de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra).

Porta molts anys treballant sobre temes de finançament de la Renda Bàsica i com fer compatibles models de finançament d’aquesta Renda bàsica amb la reducció de la jornada i el repartiment dels llocs de treball. 

Marc Collado, consultor de Sector Públic 

Gonzalo Fernández, doctorand en Filosofia

diumenge, 25 de març del 2018

Recordant la Carme. "Un estel hissat en l'aire, en un petit trosset de cel."


Creia que estava preparat per gairebé tot. M'han colpit molt els empresonaments dels Jordis, d'en Junqueras, d'en Forn... El cop rebut divendres passat, però, encara va ser més fort. M'ha ferit profundament el cor l'empresonament de la Carme.

M'han vingut molts records al cap. Alguns que havia oblidat o se m'havien emboirat amb el temps. Des que es va saber la notícia que divendres havien de comparèixer davant del jutge Llarena que hi penso molt, en la Carme, i també en el Bernat, el seu marit, que ho ha d'estar passant molt malament. Avui, aquests records m'han portat a repassar fotografies, algunes de les quals ja ni sabia que tenia.

Alguns records de set anys extraordinaris. En vull compartir unes quantes amb vosaltres, amb el Bernat, amb tothom que trobi a faltar la Carme.
La primera és un de les meves preferides. En el seu moment la vaig titular "Fent la revolució dels somriures"
La primera de totes és la mesa de l'assemblea fundacional de l'ANC, al 2012. La componia la Carme, la M.Mercè Roca, en Jaume Terribas, en Ricard Gené i jo mateix. La del costat i la de sota són  moments de la primera gran manifestació de l'11 de setembre de 2012,  l'escenari i entrant al Palau de la Generalitat. En una altra, podeu veure la Muriel i en Josep M. d'Abadal, llavors president de l'Associació Catalana de Municipis per la Independència, entrant, amb presses, al Palau de la Generalitat.

Navegant pel món d'Internet he trobat un poema preciós i apropiat per aquesta angoixosa situació per la qual estem passant. Del bloc "Amb vetusta gonella" us reprodueixo el poema Political prisoners de Catherine Gallagher (1935)
Ells criden des del darrere
dels filats.

És encara el mateix missatge
reclòs entre tanques,

i la seva veritat s’enfila 
cap amunt. Ho pots veure:

un estel hissat enlaire, suspès
on res de particular

no està passant.
Però ells continuen hissant-lo,

davant dels ulls
dels seus carcellers,

i el fan navegar a tot vent
en un petit trosset de cel. 
Segons explica el bloc... 
El poema està dedicat a Nelson Mandela i al seu advocat, Bram Fischer, un dels màxims exponents del moviment anti-apharteid. Si Mandela va estar a la presó quasi 27 anys (1964-1990), Fischer també va ser empresonat durant onze anys, del 1964 al 1975, en què va ser alliberat per raons de salut, poques setmanes abans que morís. Mandela i els seus companys de l’ANC (sí, les sigles angleses del pacifista Consell Nacional Africà eren aquestes) van ser condemnats per delictes greus contra la legislació vigent (comunisme, terrorisme, revolta armada... ), i el seu advocat ho va ser sota l’acusació de ser comunista; de manera que tècnicament, per al règim de Pretòria, no van ser mai “presos polítics”. Però la resta del món, amb tota justícia, els hi va considerar.

Dijous i divendres vam intercanviar els darrers missatges:




Continuo escrivint des de la tristor.... T'estimem, Carme i et trobem molt a faltar. Us estimem a tots, us trobem a faltar i no ens aturarem fins que sigueu al carrer, fins que tots pugueu tornar a casa. 

[...] un estel hissat enlaire... Però ells continuen hissant-lo/davant dels ull/dels seus carcellers/i el fan navegar a tot vent/en un petit trosset de cel.




VÍDEO: Investidura Jordi Turull. Compareixences al Suprem (Darrer programa de Vull una resposta)

  
 Emès el dijous 22 de març de 2018  
Presenta: Jaume Marfany
Connexió en directe al Parlament de Catalunya: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany 
Convidats
Montserrat Rossell, enginyera
Jordi Vilarasau, metge
Enric Gregori, politòleg

A les 5 de la tarda d'avui, ha començat el Ple del Parlament, convocat ahir d'urgència, pel debat d'investidura del candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Jordi Turull.
Ha començat amb un resultat ja sabut. Turull no serà investit president, si més no avui mateix. La CUP s'ha mantingut en la seva decisió d'abstenir-se mentre no hi hagi un programa de govern autènticament republicà que, entre altres temes,  signifiqui la recuperació de la legitimitat arrabassada. L'abstenció dels 4 membres de la CUP fa, doncs, impossible la investidura de Jordi Turull. 

Calia fer aquest Ple tot sabent que resultarà inútil? Calia fer aquest Ple tot sabent que, a partir d'avui, començarà a córrer el rellotge que marca el termini de 2 mesos perquè siguin convocades noves eleccions al Parlament?

O, potser, ara per ara, és aquesta l'única sortida que ens queda?

En el transcurs del programa d avui podrem contactar amb la Magda Gregori, que est  seguint el Ple des del Parlament, perquè  ens pugui fer un resum del que ha succeït en aquestes tres hores i quina  és la situació  ara mateix, a les 8 del vespre.

Avui hem sabut també que Joaquim Forn continuarà a la presó, malgrat que el propi fiscal en demanava la seva llibertat sota fiança. El mateix passa amb Jordi Sánchez, malgrat haver renunciat a l'acta de diputat i afirmar que deixava la política.

Demà divendres, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Marta Rovira i el mateix Jordi Turull compareixeran davant el jutge Llarena per comunicar-los el seu processament i revisar la seva situació de llibertat provisional. Són moltes les possibilitats que el jutge acabi dictaminant presó sense fiança per als encausats.

En paraules de l'escriptor argentí Ernesto Mallo: “De lleis, n'hi ha, el que falta, però, és justícia”

En parlarem tot seguit amb els nostres convidats. Mirarem d analitzar què  està passant avui i que pot passar demà. I també  intentarem dedicar uns minuts a comentar els resultats de les eleccions al Secretariat Nacional de l ANC i el futur de l organització independentista.

Comencem!