divendres, 15 de maig del 2020

"En honor de Cuauhtémoc", el microconte del dia (Dia 64 del confinament. Dia 61 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 64
Dia 61 de l'Estat de setge

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-QUATRÈ DIA (DIVENDRES 15 DE MAIG)

Microconte 64 : En honor de Cuauhtémoc

Aquell dia Manuel Galicia no es va incorporar al lloc de treball. Poc abans d’arribar al passeig de la Reforma els cotxes que li obrien el pas van frenar tan bruscament que el conductor de la pesera que el portava no va poder evitar la col•lisió. De resultes de l’impacte, aquest treballador de l’arxiu històric de la ciutat va sortir disparat pels aires –a través del vidre davanter del microbús- i va caure estès als peus d’un cosí de Moctezuma II.

Feia una estona que una nombrosa dotació d’operaris municipals treballava en les tasques de recol•locació de l’efígie del rei asteca Cuauhtémoc , a la cruïlla entre l’avinguda Insurgentes i el passeig de la Reforma.

Des del terra, i amb una de les celles partides per tres cantons, Manuel Galicia es mirà el monument i, mentre rebia els primers auxilis, arribà a la conclusió que sempre que aquell monarca s’instal•lava en l’antiga Tenchtitlán –tal i com havia fet en el segle XVI per defensar-la dels espanyols- hi corria irremeiablement la sang.

Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dijous, 14 de maig del 2020

"Com un peix a l'aigua", el microconte del dia (Dia 63 del confinament. Dia 60 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 63
Dia 60 de l'Estat de setge

Un dia sense riure és un dia perdut (Charles Chaplin)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-TRESÈ DIA (DIJOUS 14 DE MAIG)

Microconte 63 : Com un peix a l’aigua

Aquella carpa estava tan acostumada a remuntar el riu, sota l’ombra dels campanars de les poblacions que s’havien establert a la seva vora, que el dia que l’ingressaren a l’aquàrium de la gran urbs i es reconegué com a centre constant de l’atenció de munions inacabables d’escolars, per poc que no s’ofega en una profunda depressió.

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: Pandèmies, una història que ve de lluny (Programa 170 de LA CLAU de la nostra història)

Ahir, després de dos mesos en confinament, va tornar LA CLAU de la nostra història a les pantalles d'ETV Llobregat i de Terramar-Garraf. El nostre agraïment a tota la gent de la televisió que va aconseguir fer un bon programa, malgrat tots els problemes tècnics que vam tenir, sobretot per "culpa" meva (com podreu comprovar en les imatges. Prometo buscar una solució i que en la propera CLAU la imatge (meva) tingui més qualitat.

Pandèmies, una història que ve de lluny

Programa 170 de LA CLAU de la nostra història

El passat 18 de març, vam emetre el darrer capítol de LA CLAU de la nostra història. Dos mesos després, tornem a ser aquí intentat començar a reprendre la normalitat televisiva encara que sigui des del confinament. .

Abans de començar el programa, però, ens cal retre homenatge a molta gent. Començant pels que han perdut la vida a causa del COVID-19, als seus familiars, a tots els que han patit a les UCIS, als hospitals, a les residències. Un homenatge a tot el personal sanitari, del primer a l’últim. I també un homenatge a les botigues, a les farmàcies, a tanta gent que ha intentat que aquesta país i nosaltres visquéssim el confinament amb el màxim de normalitat possible.

Avui, en aquest primer programa, encara en confinament, volem parlar, no del COVID-19, sinó d’altres pandèmies a què històricament ens hagut d’enfrontar.

La Pesta Negra, del 1346 i que va ocasionar una mortalitat de gairebé 20 milions de persones, un terç de la població.  

El 1597, una epidèmia que  es va iniciar als Països Baixos i que ràpidament es va estendre fins arribar a Catalunya l’any 1599. Se la va anomenar la Pesta de la llana, perquè es contagiava a través de la llana i dels ramats. La mortalitat va arribar fins a un 10% en diferents poblacions. A Santa Coloma de Queralt i a Tàrrega, la pesta de la llana provocaria la mort d’un 25% de la població, i a Bellpuig, d’un 33%.

Barcelona, 1821. Atraca al port de Barcelona el mercant El Gran Turco, procedent de l’Havana. Ningú no va informar que alguns dels tripulants havien mort a causa de la Febre groga;  ni tampoc que en la darrera escala a Màlaga, la malaltia s’avia estès per la ciutat. En poques setmanes la febre groga es va convertir en una epidèmia que, només a Barcelona, causaria la mort del 6% de la població.

La pandèmia de grip de 1918, coneguda com la Grip espanyola que va causar la mort de més de 50 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. Va arribar a infectar un terç de la població mundial i la taxa de mortalitat general va ser superior al 2,5%.  Aquesta pandèmia va ser l’origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta de a les infeccions gripals, com ara el distanciament social o l’ús generalitzat de mascaretes protectores.

I també del paper dels metges, investigadors i científics catalans, com Jaume Ferran i Clua, que va descobrir una vacuna contra el còlera i també la vacuna anttífica, antiràbica i una altra contra la tuberculosi. O Jordi Casals i Ariet, metge i epidemiòleg, considerat una autoritat mundial en el camp dels virus. Va identificar el virus Lassa i també el virus Zika.

Ho farem amb en Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura. 

Comiat

La frase de la setmana de l’escriptor, poeta i director de cinema Pier Paolo Passolini

El millor de la vida és el passat, el present i el futur

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent. Mai no els oblidem. Els que pateixen repressió, presó i exili. Els volem lliures i els volem a casa.

Us esperem de nou la setmana que ve per continuar descobrint plegats una nova CLAU de la nostra història.

Fins aviat. Cuideu-vos.

dimecres, 13 de maig del 2020

El cànon literari o "els cànons literaris"? (7 i final. A manera de conclusió)

 

Les diferents teories que han anat apareixent al llarg del segle XX han tingut en comú la seva crítica al Cànon únic establert.  Un cànon que, com diu Enric Sullà: “Convé insistir que la raó per la qual el cànon literari ha suscitat atacs i defenses és la seva suposada connexió amb el poder i la ideologia dominants, considerant-lo uns, els detractors, com inequívocament reaccionari, i altres, els defensors, com el nucli de la cultura occidental, amb la qual s’identifiquen nacions, tradicions literàries i individus.” [1] 

Walter Mignolo en el seu article Els cànons i (més enllà de) les fronteres culturals, diu: “La  formació i la transformació del cànon estan, per una banda, relacionades amb el poder i, per l’altra, amb la llengua oficial, on poder i tradició s’entenen com a sinònims. Per tant, una llengua i una tradició es consideren la llengua i la tradició, quan en realitat existeixen diverses llengües i tradicions per a les quals el cànon oficial no té cap sentit.” [2] 

Sembla del tot evident que parlar avui dia d’un cànon únic, de valors universals únics, està fora de lloc. La diversitat humana, de cultures, llengües, ideologies, sexualitat, gènere, fa que sigui, no només impossible, sinó fins i tot aberrant, l’intent d’imposar uns determinats valors sobre altres. El crític Harold Bloom, té en el punt de mira dels seus atacs tot un seguit de teories que ell anomena de “l’Escola del Ressentiment”, un inexistent grup format –segons Bloom- per feministes, afroamericanistes, marxistes, neohistoricistes, deconstruccionistes i una llarga fila de teòrics  que exerceixen o han exercit  la crítica cultural durant el segle XX. Malgrat aquests atacs, a voltes salvatges, el que no ha pogut impedir el Bloom és que gràcies a l’aportació d’aquestes “teories ressentides” la visió del Cànon sigui a hores d’ara molt més oberta, tant, com oberta i àmplia és la humanitat. 

Segurament és del tot impossible confeccionar una llista única, un únic cànon suficientment ampli perquè reculli totes les obres dignes de ser estudiades i comentades. Aquest fet ens portaria, potser, a l’altre extrem: la confecció de llistes, de cànons, segons cada teoria o cada valor cultural o ideològic que ens portaria a una divisió de la literatura en parcel·les culturals  amb un rerafons de ghetto i aïllament. 

Walter Mignolo distingeix entre un cànon epistèmic i un cànon vocacional i afirma el següent: “El problema del cànon no es limita a les qüestions estrictament universitàries, sinó que les supera i esdevé un problema pedagògic (què ensenyar?, per què?, per a què?) i, en última instància és també un problema cultural, social i, per què no, polític, per la seva relació amb la identitat cultural i la tradició nacional que garantitzen un passat que sigui útil per reconèixer-se a un mateix i com a membre d’un col·lectiu. Tot això suposant que s’accepti que la literatura encara té alguna cosa a veure amb la societat i que aquesta li concedeixi una certa mesura d’utilitat.” [3]


[1]  Sullà, E. El canon literario. Pàg. 12.

[2] Mignolo, W. El canon literario. Pàg. 268.

[3] Mignolo, W. El canon literario. Pàg. 34.


"En espera", el microconte del dia (Dia 62 del confinament. Dia 59 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 62
Dia 59 de l'Estat de setge

Ja que no podem canviar de país, canviem de tema (James Joyce. Ulisses)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-DOSÈ DIA (DIMECRES 13 DE MAIG)

Microconte 62 : En espera

Ja en tenia més que suficient. Era la tercera vegada que Y havia quedat amb X per prendre un refresc en aquella terrassa de bar i que X no hi apareixia i la deixava plantada. Per això Y decidí que havia arribat el moment de trencar relacions amb X i oblidar-lo per sempre més.

Unes taules més avall, darrera una nombrosa colla de turistes amb uns cossos prominents, X mirava també nerviós el rellotge, s’ofenia d’igual manera i acabava de decidir el mateix.

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dimarts, 12 de maig del 2020

"A cadascú el que és seu", el microconte del dia (Dia 61 del confinament. Dia 58 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confiament, dia 61
Dia 58 de l'Estat de setge

L'únic que no s'aconsegueix és allò que no s'intenta

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
SEIXANTA-UNÈ DIA (DIMARTS 12 DE MAIG)

Microconte 61 : A cadascú el que és seu

Després de matar-lo d’un sol tret, va estar una bona estona furgant-li la ferida. Creia fermament que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dilluns, 11 de maig del 2020

Xarxa Llam: "Marquem camí. Enfortim l'ANC"













El 30 d’abril passat, el blog de la Xarxa Llam va publicar un document (amb caire de manifest) titulat “Marquem camí. Enfortim l’ANC”.

El document és força llarg i es complementa amb els articles posteriors, sis en total, sota el títol genèric “Estratègia del procés”.

Personalment, hi he donat suport. Comparteixo pràcticament tots els punts que reivindica i, sobretot, comparteixo l’objectiu, que per a mi no és altre que fer una ANC més forta, més decidida i més decisiva en aquest nou context social i polític (i econòmic) que estem vivint.

El document-manifest convida Secretaris Nacionals, membres de Coordinadores Comarcals i/o càrrecs electes d’Assemblees de Base, de qualsevol mandat, amb noms, cognoms i identificació del càrrec ostentat i que no es presentin a les eleccions del 2020 al SN, a donar suport, a títol individual i/o col·lectiu, als punts següents.

L’objectiu és que els candidats que es presentin a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC pugin fer seus tots a alguns dels punts que tot seguit detallem:

1.  L’Objectiu de l’ANC és la instauració de la República Catalana proclamada el dia 27-O del 2017. Per aconseguir aquest Objectiu hem de clarificar el camí (Full de Ruta) que seguirem per aconseguir-lo.

2.  La condició imprescindible per definir aquest camí, aquesta estratègia, és la Unitat Política. Per implantar aquesta estratègia s’ha de fer a través d’una Taula de Coordinació de totes les forces polítiques i socials per aplicar de forma conjunta qualsevol de les accions a realitzar. Aquesta taula de coordinació unitària és la que ha de definir aquesta Estratègia Compartida per totes les forces sobiranistes.

Punts del Full de Ruta que haurien de considerar-se prioritaris:    
              
3.  Enfortir el Consell per la República fomentant les inscripcions al registre ciutadà del Consell. A l’interior, donar suport als Consells Locals.

4.   Denúncia política constant (i denúncia jurídica) de les decisions i accions de l’Estat espanyol, des de la incompetència en la gestió política, social i econòmica, fins a la vulneració dels drets humans per l’Estat espanyol.

5.  Proposta de Pacte Nacional de País, el que s’ha dit Pacte de Canonges en el que les forces independentistes, presentin les seves mesures per afrontar la crisis sanitària, econòmica i política pel coronavirus.

6.  Enfortir les institucions Locals.

7.  La Catalunya del segle XXI. Promoure espais de debat per definir el país del futur, juntament amb les sectorials d’altres forces independentistes.

8. Quina Constitució Volem, promovent debats com els de les enteses pel Procés Constituent.

9.   Consum responsable, incrementant la xarxa econòmica de les empreses autòctones i de proximitat.

10. Eines de país. És important tenir presència en les directives de les més importants entitats socials i professionals  de l’entramat ciutadà del país. 

11. Eleccions Catalanes. Treballar per una proposta de Candidatura de país. Imprescindible per aconseguir la independència.

12. Internament, flexibilitzar al màxim l’associació per tal que permeti decisions ràpides. Pel que fa a les comissions, és important que els membres del Secretariat Nacional només puguin participat amb vot en una sola comissió. Podran assistir a les altres en les quals treballin amb veu, però sense vot.

Cadascun d’aquests punts, s’han d’anar desenvolupant en les comissions corresponents i en el Comitè Permanent. Consensuant amb tots els col·lectius disposats a fer aportacions de millora i d’unitat.

Contacte: xarxallam@gmail.com