dimarts, 6 de juny de 2017

De les abdicacions de Brussel·les a Felip II (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)

Són conegudes com les “abdicacions de Brussel·les” els successius actes d’abdicació de l’emperador Carles I, que es van produir entre els anys 1555 i 1556.

El 1555, després de la mort de Joana la Boja, Carles I abdica en favor del seu fill Felip que llavors era a  Anglaterra. La segueixen un seguit d’abdicacionsm fins arribar al 16  de gener de 1556 quan li fa la cessió del regne de Castella. Cessió reconeguda a Valladolid el 28 de març d’aquell any.

El 13 de juny de 1556 es redacta el document inicial del traspàs dels territoris de la confederació Catalanoaragonesa. Perquè el traspàs de poders fos efectiu, era del tot imprescindible que Carles I i Felip II vinguessin a Barcelona per convocar Corts.  Calia que el nou monarca, Felip II, signés les Constitucions catalanes. 

Aquest acte, del tot indispensable per fer el traspàs de poders, no es va arribar a produir mai. Per tant, en no notificar-se l’abdicació de forma oficial als territoris de la Confederació, l’emperador Carles I continuava com a sobirà legal i reconegut de la mal anomenada Corona d’Aragó.

Carles I es va establir a Barcelona, esperant l’arribada del seu fill Felip. Segons sembla, es va moure entre la ciutat, Molins de Rei i Sant Jeroni de la Murtra. Va ser en aquest monestir on segurament es va produir la mort de Carles I i no pas en el de Yuste, com ens diuen les cròniques oficials. Tema que ja vam tractar en una de les claus de la nostra història

La Clau de la nostra d’història d’avui la dedicarem a parlar breument sobre les denominades “Abdicacions de Brussel·les”, i de tot el que s’hi relaciona

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada