El 28 de juny de 1914,
l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria era assassinat a Sarajevo. Aquest va ser el
detonant que va fer esclatar la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial. El 28 de
juliol, Àustria declarava la guerra a Sèrbia. A partir d’aquí, la majoria
d’estats europeus es van veure implicats en el conflicte.
Els camps de batalla van
esdevenir autèntics inferns i es van utilitzar per primera vegada els gasos
asfixiants. Es calcula que van morir 10 milions de soldats.
L’Estat espanyol va romandre
neutral. La primera guerra mundial, doncs, no va arribar a Catalunya, però sí
que va influir-hi de manera determinant, sobretot en la seva entrada a la
modernitat artística, social i política. La neutralitat de la ciutat va fer
tornar els artistes catalans que s'havien instal·lat a París per beure de les
avantguardes.
Barcelona es va convertir en
un silenciós, però implacable escenari de guerra on els espies de tots els
països en guerra van desplegar la seva activitat durant els quatre anys del
conflicte.
¡Bella
Ciutat d'Ivori qui vius de ta fulgor!
ets la Ciutat de Marbre del món exterior
esdevinguda aurífica dins un esguart d'amor.
La ciutat d’ivori... que va
preconitzar Guerau de Liost, va conviure amb una Barcelona nocturna molt activa.
Els prostíbuls de luxe del Raval.... El Paral·lel, que es va convertir en la
principal artèria cultural de la ciutat gràcies a les fortunes aconseguides
pels industrials barcelonins, grans proveïdors de manufactures i armes per
aliats. La cocaïna i la morfina es van convertir en drogues d’ús públic i
desmesurat als cafès i cabarets de la Rambla del Centre o del carrer Nou de la
Rambla.
Paral·lelament a tot això, Barcelona
va ser la ciutat que va centralitzar totes les energies del canvi cultural i
artístic. Mentre Europa estava immersa en el terrible conflicte bèl·lic,
Barcelona vivia la gran revolució industrial, l’eclosió de la societat de
masses i l’aparició de nous mitjans
d’expressió artística com la fotografia, el cartellisme i el cinema.
En aquest context evolucionà
en el temps una nova orientació cultural, amb voluntat de reconstrucció
nacional, que s’anomenà noucentisme. El nou corrent, teoritzat per Eugeni d’Ors
a les pàgines de La Veu de Catalunya, elaborà un nou classicisme.
L’entroncament del noucentisme amb l’avantguarda es va portar a terme a través
de la generació del 1917.
Barcelona va esdevenir un dels
centres de prosperitat mundial i de renovació profunda, cosa que va portar Josep
Maria de Sagarra a afirmar en les seves memòries que «en aquells anys Barcelona
va liquidar el seu segle XIX».
A LA CLAU de la nostra
història d’avui ens endinsarem en l’impacte de la Gran Guerra en la cultura
catalana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada