Són conegudes com les “abdicacions
de Brussel·les” els successius actes d’abdicació de l’emperador Carles I, que es
van produir entre els anys 1555 i 1556.
El 1555, després de la mort de
Joana la Boja, Carles I abdica en favor del seu fill Felip que llavors era
a Anglaterra. La segueixen un seguit d’abdicacionsm
fins arribar al 16 de gener de 1556 quan
li fa la cessió del regne de Castella. Cessió reconeguda a Valladolid el 28 de
març d’aquell any.
El 13 de juny de 1556 es
redacta el document inicial del traspàs dels territoris de la confederació
Catalanoaragonesa. Perquè el traspàs de poders fos efectiu, era del tot
imprescindible que Carles I i Felip II vinguessin a Barcelona per convocar
Corts. Calia que el nou monarca, Felip
II, signés les Constitucions catalanes.
Aquest acte, del tot
indispensable per fer el traspàs de poders, no es va arribar a produir mai. Per
tant, en no notificar-se l’abdicació de forma oficial als territoris de la
Confederació, l’emperador Carles I continuava com a sobirà legal i reconegut de
la mal anomenada Corona d’Aragó.
Carles I es va establir a
Barcelona, esperant l’arribada del seu fill Felip. Segons sembla, es va moure
entre la ciutat, Molins de Rei i Sant Jeroni de la Murtra. Va ser en aquest
monestir on segurament es va produir la mort de Carles I i no pas en el de
Yuste, com ens diuen les cròniques oficials. Tema que ja vam tractar en una de
les claus de la nostra història.
La Clau de la nostra
d’història d’avui la dedicarem a parlar breument sobre les denominades “Abdicacions
de Brussel·les”, i de tot el que s’hi relaciona
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada