El mercader de Venècia (3. El temps i l'espai)

Si per a la nostra visió del temps prenem la perspectiva d’un acte, el temps escènic de El mercader de Venècia i el temps dramàtic es corresponen, pràcticament, amb una durada idèntica. En el nivell estructural de cada acte l’acció, doncs, suggereix una representació coincident amb el temps real. No succeeix el mateix si analitzem el nivell estructural prenent com a relació el conjunt de l’obra. L’acció sembla transcórrer de forma lineal i contínua –encara que també podria ser possible que dos actes coincidissin en el temps dramàtic real -, però no es produeix una representació coincident amb el temps real.

En el nivell referencial, el text –i també les acotacions i díctics -ens suggereix un temps i un espai social i geogràfic concret. És possible associar l’acció, a través del text de l’obra, amb un període històric concret (per exemple, quan Antonio esmenta el vaixell Andreu, ja que sembla ser que l’any 1596 va ser capturat el vaixell espanyol San Andrés). A més, en algunes parts de l’obra,  els actors i el diàleg ajuden a situar l’espai geogràfic de l’acció (A Belmont hi ha una dama molt bonica… Acte I Escena I).

La funció de l’espai, en tant que situa l’escenificació de l’acció en un espai físic com és l’espai escènic, ha sofert les lògiques variacions del pas del temps, dels estils i també de les diferents visions dels directors i actors que han dirigit i interpretat l’obra de Shakespeare.

En els temps de l’escriptor anglès, encara s’utilitzaven com a teatre els patis interiors dels hostals i no va ser fins el 1576 que es va construir el primer teatre anglès. L’espai interior dels primers teatres no era gaire gran i els actors estaven molt acostats al públic. L’escenari era més aviat buit i pobre, però el vestuari i l’atrezo tenien molta importància i, amb els seus elements visuals, eren la riquesa de la funció. Els vestits eren molt elaborats i tenien un cost elevadíssim. La importància que es donava al vestuari era tal que fins i tot en les obres de l’època, per exemple en les tragèdies romanes, els vestits eren isabelins i no romans. Tocs de trompeta, efectes sonors, música de fons en algunes escenes, cançons… tot hi jugava un paper primordial en l’espectacularitat de l’obra.