diumenge, 18 de juny de 2017

La important simbologia de la bandera estelada


La simbologia és l’estudi dels símbols. Un símbol no és res més que la representació sensorial d’una idea que guarda un vincle convencional i arbitrari amb l’objecte que el representa. La simbologia d’un país es refereix a tots els símbols que permeten reflectir la identitat nacional L’himne, la bandera i l’escut són exemples de símbols que forment part de la simbologia d’un país.

El segle XXI sembla voler portar-nos a l’arraconament de la simbologia i  de l’ús dels símbols, sobretot pel que fa a les nacions i a la identitat nacional. Els símbols, però, han marcat tota la nostra història,  han conviscut amb nosaltres i ens han acompanyat i conduït fins aquí. No lluitem només pels símbols, només faltaria, però sí lluitem també pel nostre símbols que ens han definit i marcat com a nació diferenciada.

En el programa Vull una resposta del 8 de juny passat, la Fundació Reeixida ens va presentar el seu projecte vexicol·lògic  de la bandera estelada.

És interessant conèixer algunes particularitats del símbol de la bandera estelada que, malauradament, alguns desconeixem. Quina és la simbologia que distingeix la bandera estelada?

Comencem pel triangle. Un triangle que ha de ser equilàter, és adir, els tres costats iguals. El triangle equilàter està intrínsecament relacionat amb l’humanisme.  Triangle equilàter, tres punts equidistants, tres costats iguals, tres angles iguals.

Tradicionalment, és el símbol de la divinitat. Tres costats, la trinitat, sempre present en diverses mitologies religioses. La trinitat egípcia: Osiris pare, Horus fill, Iris mare. La trinitat cristiana: Pare, Fill i Esperit Sant. El  triangle equilàter com a símbol del Deu cristià. També hi és present en la iconografia hindú... i en la simbologia masònica: el triangle equilàter format per quatre triangles idèntics.
Més enllà de la simbologia que acompanya històricament el triangle equilàter, en la nostra bandera representa l’estabilitat i la simplicitat. L’estel de cinc puntes.... L’estel solitari simbolitza, per ell mateix, la llibertat i, en una bandera, la independència del país que representa.

L’estrella de cinc puntes, coneguda també com a pentagrama, estel pitagòric o pentagle, és un símbol antiquíssim, usat ja en la cultura mesopotàmica.  Tot prové de la matemàtica i de la proporció àuria o número auri. L’origen de la proporció àuria alguns l’han situat en l'antiga civilització babilònica, basant-se en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del 3200 aC. Raons molt properes a l'àuria s'han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza, de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis.

L’estella pentagonal o pentàgon estrellat era el símbol dels seguidors de Pitàgores. El motiu? Doncs que el pentàgon regular i les seves diagonals, que formen una pentalfa (o pentacle), amaguen unes quantes propietats relacionades amb la raó àuria. 
Aquesta relació fa que el pentagrama es vinculi amb la proporció divina i és símbols de saviesa, harmonia, perfecció i representació dels éssers vius i del creixement orgànic. Hi és present en l’estructura de nombroses flors  i d’alguns animals com, per exemple, l’estrella de mar.

També s’associa als cinc sentits i, per tant, a l’ésser humà. A l’Edat mitjana apareixen nombroses representacions d’una figura humana inserida dins d’un pentàgon. 

I, molt important, vigilem la col·locació de l’estrella de cinc puntes dins del triangle, sempre equilàter. Observem atentament aquesta imatge: 



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada