dimarts, 12 de desembre de 2017

Unes eleccions clarament plebiscitàries...i constituents (Joan Guarch)


Les eleccions del 21-D són clarament plebiscitàries.

Són la manifestació de a quin estat volem pertànyer: a l’EE clarament feixista, corrupte, retrògrad i inquisitorial, o al nou Estat Català, el revers de la moneda de l’anterior, que té la possibilitat de construir una nova realitat democràtica, tant a nivell català com europeu i mundial, que aposta claríssimament per la no violència i el pacifisme i per la solució política i democràtica de les diferents maneres de resoldre i solucionar un conflicte entre territoris.

Votar els partits que defensen la Constitució espanyola, el 155 i la repressió, com son PP, C’s, PSC i Comuns es votar, independència de Catalunya: NO

Votar els partits que estan a favor de constituir un nou estat lliure d’Europa, com son JxC, ERC i CUP es votar independència de Catalunya: SÍ

I, en aquest moment no hi ha posicions intermèdies, si o no a la independència de Catalunya.

La posició dels Comuns ja ha quedat clarament identificada en la posició de Dante Fachin, apartat de la direcció de Podem Catalunya per la cúpula a Madrid, perquè, tal com explica, ara és el moment de votar per la independència de Catalunya. També queda clara amb les posicions de l’Alcaldessa Ada Colau i la seva demagògica afirmació dient que no pactaran amb ningú que recolzi el 155 ni els que recolzin la DUI. Molts ens preguntem, doncs amb qui pensa pactar si els demés o estan d’un costat o de l’altre? Ja en tenim prou de demagògies, o no, perquè elnacional.cat de l’1 de desembre publica la notícia , no desmentida, que SCC s’ha reunit amb Colau i celebra els punts en comú amb ella. Crec que SCC també és dels que recolza el 155, oi Sra. Colau?

També ha quedat clara la posició de Pablo Iglesias acusant a l’independentisme de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”. Que no Sr Iglesias, que vostè, o no se’n ha assabentat o és que a consciència vol tergiversar les coses, que no sé quina de les dues coses és pitjor. El feixisme ha existit sempre a l’EE, simplement ara ha tingut que treure’s la careta i expressar-se tal com és. Això a Catalunya ho sabem de sempre, però ara s’ha fet evident per a molta gent, especialment Europa.

En aquesta campanya és important  que els votants, que estem per la República Catalana, tornem a fer presència al carrer, i es vegi quina és la diferència amb els unionistes, que sempre acaben amb actes violents, i ens signifiquem amb la nostra actitud no violenta, amb els llaços, bufandes, capelines, o qualsevol demostració en groc, com a reivindicació per la llibertat dels empresonats, al mateix temps que ens fem veure, tan per enfortir-nos a nosaltres mateixos com per demostrar als unionistes que som molts i no una minoria com declaren. Abans de les eleccions demostrem ja, qui és majoria.   
  
Però també han de ser unes eleccions constituents. El Parlament electe ha de posar en marxa un gran debat de país, per determinar com volem que sigui Catalunya a partir de la finalització d’aquest debat ciutadà.

El que és evident és que el bloc del 155 només té un programa anti tot, amb querelles judicials, imposicions polítiques repressives, empresonaments, espolis i denúncies de tot tipus i, així, no es pot construir un país.

Els comuns, critiquen que l’independentisme no explica quin país vol construir, però la veritat és que, amb la seva “equidistància”, només afavoreixen la continuació del 155.

Volem la independència per construir un país millor, per tant, abans de fer efectiva la Proclamació de la República, debatem i definim com volem que sigui el país, per part de tots els que hi vivim, independentistes o no. Aquesta serà la millor manera de començar un país cohesionat i no enfrontat.

I fent això es veurà com, efectivament l’EE no vol que la ciutadania es pronunciï, i no permetrà que s’apliquin segons quines lleis socials decideixi el nostre Parlament (ja hem vist com ho ha fet fins ara),  serà la demostració definitiva per veure que la voluntat ciutadana només es podrà fer efectiva si proclamem una República lliure i independent i podem decidir nosaltres. Els nostres compatriotes no independentistes serà la única manera que ho veuran clar, o al menys no tindran cap força moral per oposar-se a la proclamació de l’estat lliure. 

En el proper article us exposaré la meva proposta de programa electoral.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada