dilluns, 9 d’abril de 2018

La marina catalana. 100 anys del pailebot Santa Eulàlia (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)



Parlar de la Marina Catalana, de l’Art Nàutic català en 25 minuts és una pretensió impossible perquè la nació catalana ha estat capdavantera en l’Art Nàutic del món. Durant segles, des de l’Edat Mitjana fins a ben entrat el segle XVI, va ostentar la supremacia militar, nàutica i marítima al Mediterrani.

Coneixem, també, el protagonisme de grans navegants, militars, mercaders i monjos, des del primer viatge d'en Cristòfor Colom cap al Nou Món o de la organització, des de Barcelona, del segon dels viatges colombins. També és un tema molt important les rutes que unien les ciutats catalanes amb el ports andalusos i canaris des del segle XIV.

Durant el segle XIV, la supremacia comercial i marítima de la Nació catalana, amb els Consolats de Mar i els Consolats de Catalans per tota Europa, va ser la conseqüència de la compilació del Dret Marítim, conegut com el Llibre del Consolat de Mar. Aquest Llibre, escrit en català i inspirat en els costums marítims de Barcelona, va ser traduït a diverses llengües i durant segles va ser la base de la legislació naval en nombrosos països, fins i tot en temps moderns.

Cal destacar també l’Escola cartogràfica mallorquina, que reunia cartògrafs, cosmògrafs, fabricants d’instruments de navegació principalment de Mallorca, però que incloïa també els del Principat. Representa la màxima expressió de la cartografia nàutica medieval i la seva producció té un abast universal. 

Les Drassanes Reials de Barcelona que van ser la gran fàbrica de galeres que necessitava la Corona d’Aragó en plena expansió pel Mediterrani. Durant molts anys es va pensar que eren les drassanes medievals més grans i completes que es conservaven arreu del món. Però les excavacions de l'any 2012 van evidenciar que, a finals del segle XVI, sobre l’antic edifici medieval, s'hi van aixecar unes noves drassanes que es corresponen a l'edifici actual. 

Podríem parlar també de la navegació comercial amb grans velers de mitjans segle XIX. Ho van fer en el programa titulat “La ruta del Tasajo”, la ruta triangular entre Espanya, el Mar del Plata i les Antilles. Cal recordar que, a Catalunya, durant aquest segle hi havia una important activitat de la marina de vela. Entre 1790 i 1870 es van varar a les drassanes catalanes 732 vaixells, d’entre 100 i 800 tones, amb un total de 128.781 tones.

En el programa d’avui farem un breu introducció i intentarem destacar aquells aspectes més importants de la història de la Marina Catalana. Amb motiu del centenari del pailebot Santa Eulàlia, construït l’any 1918 en una drassana de la costa alacantina com a veler destinat inicialment a l comerç amb Amèrica i ports de la Mediterrània.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada