diumenge, 31 de maig de 2020

"Realitats de somni", el microconte del dia (Dia 80 del confinament. Dia 77 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 80
Dia 77 de l'Estat de setge

Res no es diu que no hagi estat dit abans (Terenci. Eunuc)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

VUITANTÈ DIA (DIUMENGE 31 DE MAIG)

Microconte 80 : Realitats de somni

Quan va obrir els ulls i va veure aquella noia jove, es va convèncer que havia somiat llargament i que el seu subconscient l’havia fet avançar molts anys enllà, durant els quals havia canviat de feina en tres ocasions, li havia crescut una llarga barba, havia testimoniat l’envelliment de l’estimada, i finalment havia perdut la feina i ara es trobava a l’atur. Sort que la visió d’aquella noia, jove i esplèndida, el va convèncer que tot era producte de les seves imaginacions nocturnes i no es va poder estar de somriure sastisfet en veure’s encara jove i en sentir una absoluta plenitud de cos i d’esperit.

Fins que va notar que li coïa la llarga barba, fins que va reconèixer que aquella bellíssima criatura era la seva filla –cada dia més semblant a la mare, de jove- i fins que aquesta mare, castigada físicament per anys de sacrificis i d’angúnies, va entrar a l’habitació, va aixecar la persiana amb energia i va amenaçar-lo amb el divorci si no s’alçava de seguida a buscar feina.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dissabte, 30 de maig de 2020

"Que corri l'aire!", el microconte del dia (Dia 79 de confinament. Dia 76 d e l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 79
Dia 76 de l'Estat de setge

No hi ha cap gran enginy sense un pessic de follia (Aristòtil)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-NOVÈ DIA (DISSABTE 30 DE MAIG)

Microconte 79 : Que corri l’aire!

L’Antoni la va veure un dia, des de la seva barca, abans que es fongués mar endins i va sentir una atracció molt forta per ella, molt més gran que la que podria despertar-li la sirena més seductora de tot l’oceà.

Un dia, a tocar de les acompassades ones, la veure venir de nou, altra vegada damunt l’esquena d’un home. Però no hi feia res. L’enamorament que sentia per aquella bombona d’oxigen havia agafat dimensions tan incontrolables que, en passar-li pel costat, el cor li va bategar amb una passió inusual i va notar que li faltava l’aire. En vida, no va sentir res més.

Joan Pinyol
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

divendres, 29 de maig de 2020

"Penes volàtils", el microconte del dia (Dia 78 del confament. Dia 75 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 78
Dia 75 de l'Estat de setge

...vaig pensar en tot el que havia perdut: en el temps desaprofitat, en la gent que havia mort o que havia marxat, en els pensaments que ja no tornarien 
(Haruki Marukami. Tòquio blues)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-VUITÈ DIA (DIVENDRES 29 DE MAIG)

Microconte 78 : Penes volàtils

Tenien la complicitat dels poders mentre arribaven remors febles de més amunt del Canigó. “Són temes interns!”, “Nosaltres només tractem entre Estats!”. Al final van tirar pel dret amb una llei feta a mida. Van detenir representants legítims, cantants, professors, colors, activistes i van repartir els delictes. A un canari el van emmanillar pel to del seu plomatge. Van escorcollar un cantant per veure si duia algun odi amagat. Dos activistes van ser acusats de violents i els van mostrar les imatges del dia en què van conduir la pau entre una multitud pacífica. Com que una cosa no lligava amb l’altra, van sentenciar que era una problema de la retransmissió televisiva. A una noia jove van clavar-li l’etiqueta de terrorista, però no se li va enganxar de cap manera. Als docents els van culpar de fer reflexionar l’alumnat. “On s’és vist que es formi lliurepensadors!” Als polítics en actiu els van rebotir cap a una passivitat preventiva... Van construir una gàbia immensa, amb barrots pagats amb dobles comptabilitats i al final tot va quedar en un no-res. Van voler empresonar el vent i aquest, amb la força de les conviccions, es va esfumar cap a la llibertat.

Joan Pinyol

(microconte amb què el 5 de maig de 2018 vaig participar en el projecte "Que la cultura ho inundi tot". A partir d’aquesta frase de Jordi Cuixart es va fer una crida a escriptors d'arreu del país a escriure microrelats o poemes dedicats als presos polítics catalans. Els textos, que no podien passar els 1.200 caràcters, es van anar penjant en el blog inundadecultura.blogspot.com - http://inundadecultura.blogspot.com/…/05/penes-volatils.html
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: La pandèmia a l'hospital Moisès Broggi. Aprendre de la història: 80 anys del FNC. L'enigma independentista de Sandro Rossell (Darrer programa de Vull una resposta)













Nissan tanca definitivament les seves plantes de producció. Es calcula una pèrdua de 3.000 llocs de feina directes i 20.000 d’indirectes. Un tancament que representarà un augment del 5% en la xifra de desocupats actual, una xifra encara pendent de la resolució final dels ERTO presentats.

El coronel Diego Pérez de los Cobos ha estat destituït pel ministre espanyol de l’interior Grande-Marlaska. El mateix Pérez de los Cobos que, entre altres temes negatius, va ser jutjat el 1997 per casos de tortura al País Basc. El mateix Pérez de los Cobos que va comandar la repressió de l’1 d’octubre de 2017 i que es va dedicar a escampar mentides durant el judici del procés.

Malgrat aquestes actuacions, la seva figura mai no ha estat posada en dubte, sinó que fins i tot ha obtingut ascensos i condecoracions... fins ara.. Dimarts passat, ha estat destituït perquè la Guardia Civil s’ha dedicat a investigar el Govern espanyol en relació a l’autorització de la manifestació del Vull de Març.

Mentrestant, per on va l’independentisme? Un twit de Joan Tardà d’ERC...

Partits compromesos amb la viabilitat econòmica d Cat, amb la justícia social i amb la reclamació d’un referèndum després del proper cicle electoral no podran obviar el debat de la conformació d’un govern d front  ampli q integri indepes i sobiranistes. Victòria versus sectarisme. Si la referència és aquest twit de Joan Tardà... mala peça al teler.

El 4 de maig passat es van complir vuitanta anys de la fundació a París d’un front patriòtic, un moviment de resistència davant l’ocupació de Catalunya i dels Països Catalans per les tropes franquistes. Es lluitava per la llibertat de Catalunya, entesa com a unitat històrica que va cap a la plenitud del procés, cap a la independència, per la dignitat de l’home i un model de societat avançada.

El van fundar l’anomenat sector de Joan Cornudella, d’Estat Català i el grup Nosaltres Sols! A aquests s’hi afegirien aviat militants independents, de l’altre sector d’Estat Català i d’altres formacions com ERC, Acció Catalana i la CNT. El juny de 1942 va adoptar definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya.

Tal com diu el manifest dels 80 anys, “el FNC fou el tronc de l’arbre del qual van néixer les organitzacions de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC) o el Moviment Defensa de la Terra (MDT)." /fnc.cat

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

El nostre agraïment a tot l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i el Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana és el paràgraf final del manifest dels 80 anys del naixement del Front Nacional de Catalunya:

El llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina.


dijous, 28 de maig de 2020

"Estar a l'alçada", el microconte del dia (Dia 77 del confinament. Dia 74 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 77
Dia 74 de l'Estat de setge 

Sol, vine, que el núvol/ tot ell és negror;/ fem-nos companyia/ si també tens por. (Josep Carner. Glossa)
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-SETÈ DIA (DIJOUS 28 DE MAIG)

Microconte 77 : Estar a l’alçada

Al Claudi li semblava una solemne bestiesa perquè preferia que el reproduïssin les màquines fotogràfiques i les càmeres de vídeo dels calderins. Però res no havia pogut aturar l’Emília en el seu desig de dibuixar-lo. Quiet, davant del mirall del local de la colla gegantera, restava al seu costat mentre sentien els assajos dels Grallers Escaldats.

No es podia pas negar que la geganta tenia traça. En els moments previs a les cercaviles, acostumava a agafar d’amagat un pinzell i feia els darrers retocs en els seus rostres. No ho sabia ningú, però gràcies a aquestes atencions tan personals, feia temps que els gegants de Caldes de Malavella lluïen d’allò més.

Aquella era una circumstància ben diferent. S’acostava la dotzena festa grossa per als gegants de les terres gironines i l’Emília s’havia entossudit a participar-hi de múltiples maneres. Poc després que enllestís l’autoretrat de la parella i que amagués tant el paper com el pinzell dins l’àmfora, el cap de colla entrà al local i, sense entendre res, es va afanyar a retornar el mirall a lloc. Tenir els honors d’esdevenir vila gegantera era prou especial i no podia fallar res.

La primera sorpresa gegantina arribà amb el veredicte del Concurs de Cartells. Quan el secretari del jurat obrí la plica guanyadora per poc que no perd l’equilibri. L’autora del dibuix seleccionat, que reproduïa els gegants amb tota mena de gràcia i detalls, era l’Emília Quirina, una calderina molt estimada. Durant els tres segons que els assistents van menester per reaccionar, el cap de colla es va recordar d’un mirall, als gegants locals els van pujar els colors a la cara i la cobla es va afanyar a interpretar una sardana de Francesc Mas per tal que aquella vila gironina se sobreposés a un dels desconcerts més agraïts de la seva història.

Joan Pinyol

(microconte guanyador del I Premi de microliteratura convocat a Caldes de Malavella l’any 2004)
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: La cuina catalana, una història molt saborosa (Programa 172 de LA CLAU de la nostra història)













Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 172.

Voler fer un programa de 25 minuts parlant de la història de la cuina catalana és intentar un impossible. La cuina, l’art de cuinar és tot un món d’experiències del qual han parlat gran quantitat d’autors, molts d’ells de renom. Noms com Josep Pla, Néstor Lujan, Joan Perucho, Manuel Vazquez Montalban, Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Ignasi Domènech o Pere Sans són alguns dels escriptors que han escrit des de diferents vessants sobre aquest món extraordinari de la cuina.

La cuina catalana és una cuina molt elaborada que demana temps i paciència; que és resultat de migracions i emigracions. Una de les més importants la descoberta i colonització del Nou Món que va abastir de nous productes la cuina tradicional: el tomàquet, la patata, la xocolata... la llista seria interminable.

Jaume Fàbrega, considerat el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, escriu que la cuina catalana ha estat capdavantera durant moltes èpoques de la història. Cita, sobretot, dos períodes d’excel·lència. El primer, entre els segles XV i XVI dels quals es troba documentació del menjar i dels costums de l’època a càrrec de Francesc Eiximenis, i com a màxim exponent culinari el mestre Robert, cuiner de la cort de Nàpols -la més refinada de l’època-. També, des de la cort vaticana liderada per la família Borja la cuina catalana es va situar al centre del món durant aquests segles. Fàbrega situà el segon període d’excel•lència en l’actualitat a partir de l’eixida de cuiners de la talla de Santi Santamaria, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià i els germans Roca.

En la història de la cuina catalana hi trobarem detalls destacables com, per exemple, que la forquilla a la nació catalana ja era utilitzada en ple segle catorze quan no és fins al segle divuit que no esdevé d'ús comú a la refinada cort francesa de Versailles.

En aquest impossible que ens plantegem avui, parlarem del Llibre de Sent Soví o Llibre de totes maneres de potatges de menjar, un receptari medieval de l’any 1324. Un dels manuscrits més antics d’Europa. O del Llibre d'aparellar de menjar, de mitjans segle XIV. El Llibre del Coc del Mestre Robert, Rupert de Nola, cuiner del rei Ferran I de Nàpols de finals del segle XV.

Del capítol “Com usar de beure i menjar” de l’obra Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de 1384. O del llibre de receptes “La Cuynera Catalana“ del 1835.

Ho farem amb en Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

Final

La frase de la setmana del polímata Benjamí Franklin

Al vi hi ha saviesa. A la cervesa hi ha força. A l’aigua hi ha bacteris.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Cuideu-vos molt i fins aviat.

"Treballar de gust", el microconte del dia (Dia 76 del confinament. Dia 73 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 76
Dia 73 de l'Estat de setge

Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure 
(Ricardo León) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-SISÈ DIA  (DIMECRES 27 DE MAIG)

Microconte 76 : Treballar de gust

Els va fer saber el menú calòric que els acompanyaria mentre li treballessin les terres. Pa, llegum i porc. I per beure un vi com el que farien posible amb la collita. Van preferir només les calories d’aquest últim i la verema es perdé per culpa de les profundes becaines a l’ombra dels ceps. 
Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats. 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dimarts, 26 de maig de 2020

"Amor vital", el microconte del dia (Dia 75 del confinament. Dia 72 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 75
Dia 72 de l'Estat de setge

Quan vegis quants en tens davant, pensa quants en tens darrere 
(Sèneca. Cartes a Lucil·li)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-CINQUÈ DIA  (DIMARTS 26 DE MAIG)

Microconte 75 : Amor vital

Vídua en tres ocasions de forma consecutiva i al poc temps de baixar de l’altar, de seguida es guanyà l’apel•latiu de fulminadora de relacions. Quan decidí no casar-se mai més, per tal de no temptar de nou la dissort, morí d’ensopiment emocional. 
Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa


dilluns, 25 de maig de 2020

"Qui dia pansa, joventut empeny", el microconte del dia (Dia 74 del confinament. Dia 71 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 74
Dia 71 de l'Estat de setge

La paraula és l'arma més poderosa (Ramon Llull)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-QUATRÈ DIA (DILLUNS 25 DE MAIG)

Microconte 74 : Qui dia pansa, joventut empeny

Va sortir de casa amb la butxaca plena de monedes. Com deia aquell, és la trista sort dels porquets guardiola, quan es fan rics els trenquen a mil trossos. I va tornar-hi amb la butxaca plena de cues de pansa. Li havien assegurat que anaven molt bé per fer memòria i, remembrant èpoques pretèrites, fins i tot se li aturà la decrepitud física. Mai no va arribar a vell.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

diumenge, 24 de maig de 2020

"Bases per al benestar" el microconte del dia (Dia 73 del confinament. Dia 70 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 73
Dia 70 de l'Estat de setge

Crec que primer de tot cal adonar-se que hi ha vida abans de la mort i no pas estar obsessionat constantment per saber si hi ha vida després de la mort 
(Eduard Punset)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-TRESÈ DIA  (DIUMENGE 24 DE MAIG)

Microconte 73 : Bases per al benestar

Després d’una hora sense tocar de peus a terra, les tres gavines vam apropar-nos al port de Llançà. Com que el cansament era prominent, abans d’arribar a la costa vam decidir reposar les ales en tres barquetes ancorades. Mentre descansàvem en paral.lel, una va dir que havia triat aquella barca perquè l’havia vist navegar i li oferia tota mena de garanties. L’altra va explicar-nos que es refiava més de la marca de les embarcacions i que reposava en una Zodiac perquè havia sentit que era la millor. Jo només em vaig guiar per una plataforma que semblés segura i la resta em va ser ben indiferent.

Mentre allargàvem la conversa una onada ens va cobrir del tot i de l’impuls del vent vam anar a parar a una roca a tocar de la costa, que va assegurar-nos per igual, que ens va permetre assecar el plomatge i que no ens va permetre tenir tants miraments.


Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dissabte, 23 de maig de 2020

"Microconte inacabat", el microconte del dia (Dia 72 del confinament. Dia 69 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 72
Dia 69 de l'Estat de setge

L'ira és fúria breu; governa't l'ànim, que impera si no obeeix; refrena'l amb cordes i amb cadenes (Horaci. Epístoles)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-DOSÈ DIA  (DISSABTE 23 DE MAIG)

Microconte 72 :  Microconte inacabat

Quan m’ho va proposar el subconscient, no vaig tenir cap dubte sobre el somni que volia fer realitat i que coincidia plenament amb el desig amb què vaig créixer: fer-me submarinista. Ara que ja disposo de l’equip necessari desitjo sincerament que algun dia m’ensenyin el mar i també a nedar. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

divendres, 22 de maig de 2020

"Si beus, no ho facis", el microconte del dia (Dia 71 del confinament. Dia 68 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 71
Dia 68 de l'Estat de setge

Burxat el cor a fons: trobaràs que tot el que saps, al costat del que ignores, ocupa la mateix proporció que un rierol que assecarà la xardor de l'estiu comparat amb l'Oceà. (Petrarca. Secretum)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-UNÈ DIA (DIVENDRES 22 DE MAIG)

Microconte 71 : Si beus, no ho facis!

Segons el Gènesi, Noè va ser el primer home que va plantar una vinya. Després de catar-ne abastament el fruit, qualsevol no encallaria una arca en ple diluvi.

Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col·laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats.
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: La pandèmia, 70 dies després. Els rics també es manifesten. Puigdemont se'n penedeix... (Darrer programa de Vull una resposta, en confinament)













El passat 12 de març, vam emetre el darrer programa de VULL UNA RESPOSTA. Avui, 70 dies després, tornem a intentar reprendre una certa normalitat televisiva, això sí, encara en confinament.  

És obligat en aquest davantal parlant del COVID-19, aquesta pesta del segle XXI que ha fet emergir les nostres pors de societat del primer món en què, una majoria, ens crèiem que podríem viure sempre còmodes i protegits.

El 12 de març, a l’Estat espanyol hi havia detectats un total de 2.968 casos de persones contagiades pel COVID-19 i s’havien produït 84 morts. Al Principat, els contagis sumaven 260 persones i s’havien produït 4 morts.

Avui, 21 de maig, les xifres s’han disparat de manera esgarrifosa. Les darreres dades ens diuen que al Principat hi ha hagut 63.259 contagis i 11.723 morts. I l’Estat espanyol presenta 233.037 casos de coronavirus 2019 i 27.940 morts.

Hi haurà molt a parlar sobre com s’ha fet front a aquesta pandèmia. Des del no confinament de Madrid quan era imprescindible, fins a l’Estat d’alarma, aquest Estat de setge encobert que s’estira com un xiclet i que permet a l’Estat espanyol aplicar un nou 155 a la ja malmesa autonomia catalana.

Potser només amb el temps anirem sabent algunes veritats. Potser només amb el temps coneixerem la magnitud de la tragèdia que ha comportat la nefasta gestió de la pandèmia per part de l’Estat espanyol.

Un record per als morts a causa del COVID19 i tot el suport als seus familiars i amics. Morts particularment carregades de tristor, d’amargura, perquè s’han produït en soledat. Per als familiars i amics, ha estat impossible acompanyar l’avi o l’àvia, el pare o l a mare... el germà... l’amic... La immensa majoria de morts pel COVID19 han passat els seus darrers moments en aquest món en solitud.

Molts agraïments....Ens cal retre homenatge a molta gent. A tots els que han patit a les UCIS, als hospitals a les residències.  A tot el personal i professionals sanitaris, del primer a l’últim i també a tots els que cada dia han treballat a les farmàcies, a les botigues d'alimentació, als forns, als supermercats... Funcionaris, treballadors municipals, tota la gent que s’ha arriscat per mantenir el màxim de normalitat possible en el dia a dia del país. Gràcies a tots i a totes.

I també a tota la gent d’ETV Llobregat, autènticament “la nostra”, que s’ha mantingut al peu del canó des del primer dia del confinament oferint el millor servei d'informació possible sobre el COVID-19 i fent la major part de la feina d'una televisió de proximitat, com ha de ser.

De tot això i de molt més en parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi! Comencem!

Final

El nostra agraïment a la Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana de la pel·lícula “Seven” la que diu el detectiu Somersen interpretat per Morgan Freeman:

Ara puc dir-te que vaig prendre la decisió correcta, tanmateix no passa un dia que no em penedeixi per no haver pres una decisió diferent.

Un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent. Mai no els oblidem. Els que pateixen repressió, presó i exili. Avui amb un especial record per a Dani Gallardo el jove madrileny que porta set mesos en presó provisional per manifestar-se en solidaritat amb Catalunya a Madrid.  Els volem lliures els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos i que tingueu molt bona feina!

dijous, 21 de maig de 2020

"De regustos intensos", el microconte del dia (Dia 70 del confinament. Dia 67 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 70
Dia 67 de l'Estat de setge

El sol és dèbil quan comença a sortir i va agafant força i coratge a mesura que avança el dia (Charles Dickens. Vella tenda de curiositats)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT


SETANTÈ DIA  (DIJOUS 21 DE MAIG)

 Microconte 70 : De regustos intensos

El primer glop de cafè de Chiapas li va portar records del bar Revolución, enmig de la intensitat pictòrica de les cases de San Cristóbal. Del seu particular mercat de fruites i de tota mena de comestibles oferts de la manera més singular. Del pati interior de la Casa del Pan. De les dones felices que havia vist banyar-se en una de les sortides naturals d’aigua de la selva de Palenque.De la imponent cascada de Misol-ha, immutable al pas de la vida. De la bellesa natural d’Agua Azul. De la xafogor asfixiant del poble de Palenque, amb les formigues que recorrien dia i nit les seves parets i amb la iaia que obria la mà perquè es pogués omplir d’un donatiu que li allargués uns dies el trist final de la seva existència. De la proclama dels cursos de capacitació per a conductors d’unitats públiques de transport. Del perill que corre la vida dels cocodrils que viuen al Cañón del Sumidero per culpa de la contaminació que generen els homes. Dels caps de porc esquitxats de mosques que s’exposaven damunt els taulells de les parades de carn del mercat. Dels chicleros que tenien la fama de vendre droga en lloc de llaminadures. De la protesta contra les noves carreteres que s’omplien de controls militars. I del so de les marimbes a la fresca dels zócalos…

Quan més convençut estava que aquella aroma única l’havia traslladat novament a uns referents inoblidables, una trucada de telèfon va recordar-li que calia que es dediqués a assumptes urgents. Però també el va fer adonar que, si bé aquell embriagador cafè feia estona que s’havia refredat, el record que s’havia emportat de Mèxic gaudiria per sempre d’una calidesa envejable.  

Joan Pinyol (Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 
Il·lustració de Rosa Armangué 
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: La Festa: Cultura popular i tradicional (Programa 171 de LA CLAU de la nostra història)












Hi ha diverses accepcions de la paraula Festa. Avui ens centrarem en aquella que diu que la Festa és un aspecte significatiu de tota tradició i tota cultura. Més encara, la Festa és una dimensió fonamental de la vida individual i col·lectiva. Expressions diverses de la nostra cultura en què els costums, la indumentària, el menjar, els balls, les danses, el cançoner en són els elements clau.

El doctor en filosofia i  especialitzat en musicologia Joan Cuscó escriu:

Fet i fet, la vida humana es mou en dos calendaris que són fonamentals per a la festa: el cicle solar (amb els solsticis) i el cicle lunar (hereu de les societats agràries), els quals en la festa se solapen i es creen uns moments en què l’espai que habitem és sacralitzat (en el sentit ampli del terme). És a dir, moments en què es transforma la nostra percepció i es posa en escena un imaginari en el qual allò individual i allò col•lectiu, nacional i local, nacional i universal (com passat, present i futur) s’entrellacen.

La festa tradicional, la festa popular cal entendre-la, no només com un factor eminentment cultural i de recuperació o celebració de les tradicions seculars d’una col·lectivitat. Totes les festes populars són fruit de l’acció col·lectiva d’un poble, d’una comunitat. Una acció col·lectiva que actua en recerca, no només d’una identitat cultural, sinó en la recerca de la solidaritat humana més pròxima, del reconeixement social, de la pertinença de grup, en suma, de la recerca d’una comunitat cohesionada.

A LA CLAU de la nostra història d’avui parlarem de la Festa, que és el mateix que dir que parlarem de la cultura popular i tradicional. Parlarem del foc, de les fogueres, de les falles, dels Diables, del Correfoc, del Bestiari, de les comparses, dels gegants, dels nans, de la Patum, de l’ou com balla, del ball parlat i de tantes i diverses maneres com es vesteix i es mostra la Festa als PP.CC.

Ho farem amb en Victor Cucurull el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i Cultura.

Final

La frase de la setmana, avui De l’actor, productor i director de cinema Charles Chaplin

Un dia sense riure és un dia perdut

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent la que pateix repressió, presó i exili. Avui amb un record especial per a Daniel Gallardo que porta set mesos en presó provisional per solidaritzar-se amb Catalunya a Madrid.  Els volem lliures els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, encara confinats, a LA CLAU de la nostra història.

Cuideu-vos. Fins aviat.

dimecres, 20 de maig de 2020

"Nadal lluminós", el microconte del dia (Dia 69 del confinament. Dia 66 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 69
Dia 66 de l'Estat de setge

Per aquell que té por, tot són sorolls (Sófocles) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 
SEIXANTA-NOVÈ DIA  (DIMECRES 20 DE MAIG)

Microconte 69 : Nadal lluminós
Tot i el fred polar i la fosca creixent, va instal•lar durant tres hores els llums de Nadal entre les branques de l’arbre del jardí. Ho va fer amb tanta passió i devoció pels artilugis elèctrics que no va veure, ni per casualitat, la brillantor natural de l’estel fugaç que li va passar pel damunt.

Joan Pinyol

(microconte publicat a “La bona confitura”, el bloc del microrelat en català que coordina Jordi Masó Rahola)
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dimarts, 19 de maig de 2020

"D'alcohòlics amb nom", el microconte del dia (Dia 68 del confinament. Dia 65 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 68
Dia 65 de l'Estat de setge

La ignorància és la llavor de tot el mal (Plató)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-VUITÈ DIA (DIMARTS 19 DE MAIG)

Microconte 68 : D’alcohòlics amb nom

Deia un vi a l’altre:

- Si no fos pels esperits buits que es volen omplir a costa nostra fins que vessen miserablement, no tindríem la mala fama que ens acompanya.

L’altre vi va continuar reposant per a ser cada any millor.

Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats.
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dilluns, 18 de maig de 2020

"D'inesperades precipitacions", el microconte del dia (Dia 67 del confinament. Dia 64 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 67
Dia 64 de l'Estat de setge

No és possible que es pugui separar el calor del foc o la bellesa d'allò que és etern (Dant Alighieri)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SEIXANTA-SETÈ DIA  (DILLUNS 18 DE MAIG)

Microconte 67 : D’inesperades precipitacions

En Nord no se’n podia estar de mirar cap avall. Des d’aquella talaia, al capdamunt del major gratacels de la ciutat, observava la vida a una distància imponent. De cop i volta va alçar-se, amb tot el respecte pel que li quedava de vida, i es va llançar al buit. 

Mentre queia la dona que feia uns minuts que havia perdut el nom i el buscava pertot, se’l va mirar de dalt a baix i es va desmaiar mortalment abans que en Nord es fongués per sempre en un impacte definitiu.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

diumenge, 17 de maig de 2020

"Avui per tu, demà per mi", el microconte del dia (Dia 66 del confinament. Dia 63 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 66
Dia 63 de l'Estat de setge

Els esdeveniments semblen tristos, agradables o dolorosos, no pas perquè ho siguin realment, sinó perquè creiem que ho són i perquè la llum amb què els veiem depèn del nostre propi enteniment (Petrarca)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SEIXANTA-SISÈ DIA  (DIUMENGE 17 DE MAIG)

Microconte 66 : Avui per tu, demà per mi

A la matinada del dia de sant Miquel, una colla de cargols venjatius van aplegar-se a l’ombra de la fulla més gran d’una col. Tal com havien acordat, duien enganxats al coll, el llumí que, des del darrer aplec, cadascun havia manllevat de la capsa d’algun lleidatà despistat.

En una filera que fins i tot feia goig, van anar a trobar una de les moltes tendes que s’alçaven provisionalment a la zona d’acampada. La van encerclar, van abocar-hi al damunt els llumins i gràcies al frec a frec d’una pedra van aconseguir encendre la roba en dècimes de segon.

Mentre fugien del lloc amb apressades ondulacions de cap van sentir els gemecs dels que, sense entendre res, es rostien a dins.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dissabte, 16 de maig de 2020

L'Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes. Núm. 45


Ja podeu llegir el darrer número de l’Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes, publicada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).

L’Escletxa 45 

Vençuda, sí. Doblegada, mai

La CAL Opina – Jaume Marfany

 

Josep Carner posa lletra al Correllengua 2020

Correllengua – Xavi Tedó

 

Desgranant "Els fruits saborosos"

Josep Carner– Jaume Marfany

 

Felip VI, el rei que va trencar tots els ponts amb Catalunya

Aprofundint – Xavi Tedó

 

Diccionari de bioètica

Aprofundint – M. Mercè Muñoz i Burzon

 

Grups de conversa en català, presencials o telemàtics?

Xerrem – Grup gestor del Xerrem Junts i Garbells de llengua

 

Cesk Freixas, Núria Cadenas i Isabel Clara-Simó, els grans protagonistes de la XIX edició dels Premis Joan Coromines

Premis Joan Coromines – Xavi Tedó

 

‘Tots tres surten per l’Ozama’ de Vicenç Riera-Llorca: La vida dels exiliats catalans

Racó de Pensament – Jaume Marfany

 

La Festa de l’Ós del Vallespir: un viatge a la història de Catalunya Nord

Arreu del país – Eva Sabater


"Lletraferida", el microconte del dia (Dia 65 del confinament. Dia 62 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 65
Dia 62 de l'Estat de setge

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-CINQUÈ DIA (DISSABTE 16 DE MAIG)

Microconte 65 : Lletraferida

La Judit tenia molts projectes de futur fins que es va convertir en un escorpí. Era una tarda qualsevol, cap al tard. Mentre escrivia i enllestia una paraula, va veure projectada l’ombra d’un punxó damunt del full. No se’n sabia avenir, però va decidir continuar escrivint la frase, com si res.

Uns quants paràgrafs més avall, va notar una desacostumada tibantor a mitja esquena i va decidir deixar el text. Es va alçar de pressa, amb la inestimable ajuda de les diverses potes que se li articulaven a banda i banda, i de cop es va veure encerclada per una amenaçadora corona de foc. En no trobar escapatòria es va clavar el bolígraf al pit, sense contemplacions.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

divendres, 15 de maig de 2020

VÍDEO: Davantal i frase de la setmana del Vull una resposta en confinament (Setmana de l'11 al 17 de maig de 2020)

Portem ja 60 dies de l’Estat d’alarma, el que algú va anomenar Estat de setge encobert que permet a l’Estat aplicar un nou 155 a la ja malmesa autonomia catalana. Un 155 que sembla que s’allargarà encara més perquè el govern de l’Estat l’hi ha agafat gust i vol ampliar el setge 30 dies més encara.

El Coronavirus, com no podia ser d’altra manera, ha contagiat també l’11 de setembre. L’Assemblea ja ha anunciat que enguany no hi haurà la gran manifestació o concentració dels darrers anys. Sembla ser, però, que no ens quedarem sense l’habitual performance i ja s’albira una concentració mixta entre presencial i virtual. D’això els castellans en dirien “rizar el rizo” i nosaltres en diem “filar encara més prim.”

Xavier Albiol torna a ser l’alcalde de Badalona. Els regidors que formen part del PSC i de Badalona valenta, de la qual formen part Guanyem i ERC ho podrien haver evitat. El PSC no ho ha permès. Ha preferit fer alcalde al representant del PP abans que a Dolors Sabaté. 

Els partits polítics, avui uns, demà uns altres, continuen avergonyint la societat. Si algú creia en possibles pactes denominats d’esquerres, ja esteu veient que el que passa per davant de tot l’interès personal o partidista de cadascun dels protagonistes dels diferents serials que anem vivint i patint al país.

La societat civil ha de tornar a agafar el timó. Tal com va fer després de la sentència de l’Estatut, amb la PDD, les consultes sobre la independència, la creació de l’ANC.

I sense el som-hi i el comencem...hem de passar directament a la frase de la setmana. 

La frase de la setmana

La frase de la setmana és de poeta i escriptor ucraïnès en llengua russa Nikolai Gogol, de la seva obra l’inspector

“No culpis pas el mirall, la ganyota la fas tu”

Una abraçada a la Clara Ardévol, al Josep Pedrol i al Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Cuideu-vos molt. Que tingueu molt bona feina!

"En honor de Cuauhtémoc", el microconte del dia (Dia 64 del confinament. Dia 61 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 64
Dia 61 de l'Estat de setge

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-QUATRÈ DIA (DIVENDRES 15 DE MAIG)

Microconte 64 : En honor de Cuauhtémoc

Aquell dia Manuel Galicia no es va incorporar al lloc de treball. Poc abans d’arribar al passeig de la Reforma els cotxes que li obrien el pas van frenar tan bruscament que el conductor de la pesera que el portava no va poder evitar la col•lisió. De resultes de l’impacte, aquest treballador de l’arxiu històric de la ciutat va sortir disparat pels aires –a través del vidre davanter del microbús- i va caure estès als peus d’un cosí de Moctezuma II.

Feia una estona que una nombrosa dotació d’operaris municipals treballava en les tasques de recol•locació de l’efígie del rei asteca Cuauhtémoc , a la cruïlla entre l’avinguda Insurgentes i el passeig de la Reforma.

Des del terra, i amb una de les celles partides per tres cantons, Manuel Galicia es mirà el monument i, mentre rebia els primers auxilis, arribà a la conclusió que sempre que aquell monarca s’instal•lava en l’antiga Tenchtitlán –tal i com havia fet en el segle XVI per defensar-la dels espanyols- hi corria irremeiablement la sang.

Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa