dissabte, 23 d’abril de 2016

El secret més ben guardat de la ciutat de Barcelona (Davantal)


Haig de confessar que avui he tingut dificultats per redactar aquest davantal que ens serveix d’introducció al programa.

El nostre assessor històric, en Víctor Cucurull, no ha volgut desvetllar quin seria el tema que tractaríem en el programa d’’avui. Només sabem que és el secret més ben guardat de la ciutat de Barcelona i que té alguna relació amb el setge de 1714.

Així que esperant, com tots vosaltres, què ens descobrirà en Víctor recordarem una mica la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, a mans de les tropes franco-espanyoles que comandava el Duc de Berwik.

Després del tractat d’Utrech del 1713, que significà la retirada de les tropes aliades i la traïció d’Anglaterra, els catalans es quedaren sols davant les tropes de Felip V.

Després de dos dies de reunions, la Junta de Braços va decidir continuar la lluita contra els borbònics. S’iniciava així la darrera fase de la guerra de Successió que va passar a ser definida pels borbònics com la Guerra de Catalunya o la Rebel·lió dels catalans.

El 3 de setembre de 2014, quan la ciutat ja suportava un setge de més de 13 mesos, el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, proposà obrir negociacions de capitulació el 3 de setembre. El conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova ho va exposar  a l'assemblea de trenta membres dels Tres Comuns amb la  conveniència de gestionar un armistici de dotze dies. La resposta de l’assemblea va ser:

Els Tres Comuns s'han reunit, i havent considerat la proposició feta per un Oficial dels Enemics responen que: no volen ni sentir, ni acceptar cap proposta de l'Enemic.

Els intensos bombardejos i les bretxes produïdes a les muralles van facilitar l’assalt final de les forces borbòniques l’Onze de Setembre. Es lluitaria cos a cos i casa per casa fins que, cap a les dues de la tarda, Rafael de Casanova va caure ferit i Antoni de Villarroel va ordenar la capitulació de la ciutat. La ciutat comtal, el cap i casal de Catalunya, finalment havia caigut. L’esdeveniment donava pas al mite.

Durant el setge, els defensors havien patit unes 7.000 víctimes i una tercera part de les cases de Barcelona van ser destruïdes per les 30.000 bombes llançades per l’exèrcit borbònic, mentre que els assaltants van comptabilitzar unes 14.200 baixes. I la repressió consegüent seria especialment dura i d’un abast profund, tant polític, com econòmic i cultural. Així, entre els anys 1714 i 1716, les autoritats borbòniques es van dedicar a posar les bases d’una repressió sistemàtica fonamentada en un estat d’excepció permanent i aplicat a tots els àmbits de la vida col·lectiva.

Avui, a La clau de la nostra història estem ansiosos de conèixer el secret més ben guardat de Barcelona. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada