Judici al procés d'independència

Article publicat a Tribuna Catalana

Fa unes hores que Jesús Maria Barrientos, president del tribunal que ha estat jutjant el president Mas ,la vicepresident Ortega i la consellera Rigau, ha llençat la darrera frase d’aquest judici: “Vist per a sentència”.

Un judici que s’ha fet en molt bona part en català. Alguns podrien pensar que aquesta és la norma habitual dels judicis que se celebren a Catalunya. En tot cas deixar ben clar que l’ús del català al món de la justícia no arriba al 10%. I així ha semblat voler-ho deixar clar el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulleden, en el seu al·legat final quan ha remarcat que, “a diferència de la resta de dies, avui parlaria en castellà donada la importància dels fets que havia d’exposar”. Així, tots els que durant aquests dies s’han expressat en català, fiscal inclòs, ho feien perquè els fets no deurien ser “tan importants”.

Durant aquests dies, la desfilada de testimonis dóna, si més no, per fer-ne alguns comentaris.  

Dels testimonis, cal destacar-ne dos per damunt de tots els altres: Jesús Rul. Inspector del Departament d’Ensenyament, obertament contrari a la immersió lingüística a les escoles i, sobretot, Dolores Agenjo, la directora d’institut de l’Hospitalet que es va negar a cedir el centre per al 9-N.

Desconeixem si ambdós testimonis han dit “la veritat i només la veritat”. Només ells ho saben. Ara bé, alguns aspectes de la seva personalitat i de la seva ideologia permeten, si més no, establir una densa boirina davant de les seves declaracions . Centrem-nos en Dolores Agenjo.

Podem citar algunes dades molt significatives de la biografia d’aquesta Directora d’Institut. Agenjo, que ha sigut estrella mediàtica en diaris i revistes com Crònica Global, El Confidencial, a la web del Mundo, a La Gaceta, o a Interviú,. Va ser candidata a regidora i diputada pel partit Ciudadanos i no ha tingut cap mena de problema a deixar-se retratar en l’arribada als jutjats acompanyada pel líder de Ciudadanos a l’Hospitalet i de membres de Societat Civil Catalana.

Sobre el presumpte paper políticament interessat de Dolores Agenjo, la defensa li va formular dues preguntes. Hauria estat interessant veure què responia , però va ser el mateix jutge que ens ho va impedir comminant-la a no respondre-les.

Sobre la presència dels dos perits informàtics de la Guàrdia Civil, potser més val deixar-ho córrer. En alguns moments no podia impedir que em vinguessin al cap els “còmics” i aquelles aventures de Mortadelo i Filemón i la TIA que tots segurament recordareu.

Els al·legats finals també han tingut les seves anècdotes. A l’inici ja hem citat la utilització del castellà per als “temes importants”. No n’ha tingut prou amb això, però, el fiscal, sinó que ha incidit en la importància que el tribunal valori  “ el clima de sonrisas i miradas entre testigos i acusados, etc, etc, que ha sido muy revelador”. Un burd intent per part de la fiscalia de desautoritzar aquestes persones i els seus testimonis i, en canvi, ometre volgudament i intencionadament les ideologies públiques i declarades de dos dels testimonis clau de la fiscalia, Josep Rul i Dolores Agenjo. Ideologies i manifestacions públiques que van molt més enllà dels somriures.

L’Estat espanyol i tots els seus aliats, polítics, judicials i mediàtics han llançat una intensa campanya sobe aquest judici, manipulant i desinformant fins a límits increïbles. Aliats que, evidentment, també tenen a Catalunya i no cal especificar quins són perquè tots els coneixem prou bé. Uns i altres volen intentar fer creure que s’està jutjant un acte de desobediència al Tribunal Constitucional. Que no hi ha res més en aquest judici que el respecte i l’obediència que cal mantenir a les lleis i als tribunals de justícia.

Si fos així, com ja s’ha dit, l’Estat espanyol ja hauria d’haver estat jutjat pels mateixos fets un munt de vegades. Un govern espanyol que ha desobeït fins a 34 sentències del TC.

Sabem que és un judici polític. Sabem que s’està jutjant el procés del 9-N. Que s’està jutjant el dret a decidir i el mateix procés d’independència. Sabem que, en paraules de l’advocat d’Irene Rigau, es vol “matar políticament els tres acusats”. Sabem que és una peça més dins de l’estratègia de l’Estat per acabar amb el procés d’independència.

Després d’aquests darrers dies, les primeres paraules que em vénen al cap és determinació i orgull. La determinació dels meus representants polítics, de les meves institucions i de la meva gent, i l’orgull que sento d’aquesta determinació.

Els polítics, les institucions i la gent hem demostrat que estem decidits, que tenim la força i el coratge que ens dóna la il·lusió en el nostre projecte, un projecte per a tothom. Un projecte de futur per a un nou país, un país millor.

Del somriure a la decisió i el coratge!